Què ens proposem:

1. Adquirir una base teòrica suficient sobre el llenguatge publicitari.

2. Conèixer les característiques del llenguatge publicitari i les seves vessants emocional i racional.

3. Conèixer el procés evolutiu del llenguatge publicitari.

4. Enllaçar l'evolució del llenguatge publicitari amb l'actualitat.

5. Entendre que l'activitat publicitària té uns fonaments teòrics i històrics com qualsevol altra disciplina

---

Definició de llenguatge:

Normalment s'entén el llenguatge com la facultat humana per a comunicar-se.

• Comunicació: pas efectiu d'informació codificada, transmesa a través d'uno més canals, entre un emissor i un receptor.

• Canal: mitjà pel qual es transmeten missatges entre un emissor i un receptor.

• Emissor: subjecte que produeix o emet un missatge.

• Receptor: subjecte a qui un emissor adreça un missatge perquè el rebi,descodifiqui i interpreti.

• Codi: sistema convencional de signes i de regles de comunicació que permetproduir i interpretar un missatge.

• Missatge: seqüència de senyals combinada segons unes regles determinades,que en un procés de comunicació un emissor transmet a un receptor a través d'un canal.

Si apliquem aquest conjunt de definicions a la publicitat, identifiquem:
l'emissor en l'anunciant,
el canal en els mitjans de comunicació i/o altres suports publicitaris,
el missatge en la campanya de publicitat codificada per l'agència de publicitat
i el receptor en el públic objectiu de la campanya.


L'expressió de les organitzacions
A més de les persones, podem considerar que, en sentit figurat, també s'expressen les organitzacions i els seus símbols. Les empreses, les institucions, les marques, l'administració pública, etc. també poden tenir el seu llenguatge.

Quan això es produeix, de fet, estem personificant aquestes organitzacions i símbols, els estem donant el valor de persones, com si tinguessin una certa condició humana, per això podem parlar de llenguatge de les organitzacions.

És clar que una empresa "no parla", però "la fem parlar" perquè com a tal "té coses a dir" als seus clients. El mateix passa amb l'administració pública, que té coses a dir als ciutadans. I també passa amb una marca, que té una personalitat, uns valors i uns atributs que ha de comunicar als consumidors.

Arribats a aquest punt podem dir que la publicitat és una de les maneres que les organitzacions tenen per a comunicar-se amb les persones.

Recordeu que el llenguatge és una facultat humana: en el cas de la publicitat, és la personificació d'una empresa –l'anunciant– que utilitza la publicitat com a eina de comunicació amb els seus consumidors fent servir codis compartits.

Així, en una campanya de publicitat trobem tot un conjunt de llenguatges que es complementen: verbal, visual, musical, cinematogràfic, del color, dels gestos, etc.
Per tant, que el llenguatge publicitari és una combinació d'altres llenguatges que té una finalitat comercial. El resultat final és el missatge publicitari.