Conceptes que cal desenvolupar.
- IDEA
- STORY LINE
- SINOPSI
- ESTRUCUCTURA
- TRACTAMENT
- ESCRIPTURA DEFINITIVA
1.Escena i seqüència. Unitats narratives bàsiques
El guió és una història explicada en imatges amb diàlegs i descripcions, escrita amb la intenció de ser traslladada a un suport audiovisual. El guió és la base de tota producció i ha d'expressar sempre acció i comportament. Un guió s'escriu de forma fragmentada utilitzant el que s'anomenen unitats narratives. Són unitats narratives l'ESCENA i la SEQÜÈNCIA.
- ESCENA: és un fragment de la narració que es desenvolupa en continuïtat en un mateix escenari. L'escena es desenvolupa en un mateix escenari i el seu desenvolupament cronològic ha de ser lineal i continu, és a dir, sense el·lipsi (supressions de certs moments de l'acció irrellevants per a la narració). L'escena estarà formada per un o més plans, en aquest cas caldrà canviar la ubicació de la càmera determinades vegades però sempre sense alterar la continuïtat si seguim el model acadèmic.
- SEQÜÈNCIA: és un conjunt d'escenes unides per la mateixa idea. Posseeix dins del guió un sentit complet i pot desenvolupar-se en diferents escenaris i diferents temps.
Potser bé en la seva totalitat o en part aquesta seqüència es realitzi en un sol pla i sense tallar. A aquesta part l'anomenarem PLA SEQÜÈNCIA. En el pla seqüència la càmera recorre l'escenari i segueix els actors realitzant diferents tipus de plans i moviments sense que hi hagi cap tall en la gravació. Totes les accions captades per la càmera queden sense alteracions i no s'interromp la imatge amb inserits.
2.Tipus de guió
El mètode de confeccionar un guió no segueix pautes rígides sinó que cada guió i cada guionista és un cas particular. Encara més, cada tipus de producció condiciona el guió. El realitzador s'haurà d'enfrontar a tres tipus fonamentals de producció:
- les que exigeixen un guió complet com la ficció,
- les que necessiten un guió parcial com els documentals
- i aquelles on els esdeveniments estan subjectes a l'atzar i el guió és totalment obert.
Els programes que no tenen un guió estrictament tancat utilitzen el que anomenem ESCALETA, que és un desenvolupament esquemàtic del guió numerat per seqüències i descrit amb la temporalitat que hagi de tenir en imatge. L'escaleta és utilitzada essencialment en programes de televisió, magazins i informatius. És una relació ordenada dels diversos escenaris amb una descripció breu de l'acció i dels personatges que intervenen en cada escena.
3. Fases d'elaboració d'un guió
De la idea al guió literari
El guió s'escriu tres vegades: a la taula, en el rodatge i en el muntatge. En si mateix només és la base de tot projecte al que li seguirà un llarg procés però, sense ell, el projecte s'ensorra.
El mètode habitual de preparació d'un guió de ficció travessa diferents etapes que ens portaran del més abstracte al més concret: Idea, argument, sinopsi, tractament, guió literari, guió tècnic, story board.
1) IDEA dramàtica i argumental. La base inicial del guió és la IDEA, una breu descripció del que tracta la història. Un guió pot partir d'una idea original o una idea adaptada. En aquest últim cas estarà subjecta a la legislació de propietat intel·lectual i drets d'autor. Si està molt treballada es pot arribar a la idea argumental on descrivim ja en termes d'acció i personatges.
2) ARGUMENT. Consisteix a desenvolupar la idea fins arribar a la narració concisa d'una història completa. Se sol narrar en temps present; i apareixen, a més dels esdeveniments essencials de la història, els personatges principals. Els arguments tenen un caràcter de domini públic, és a dir, que mentre aquest argument o la seva adaptació no hagin estat registrats a la Societat d'Autors i en el Registre de la Propietat Intel·lectual pot ser apropiat per un altre productor, o empresa.
3) SINOPSI. El desenvolupament esquemàtic i complet de l'argument. I deim complet perquè no es tracta mai de la sinopsi publicitària amb què ens solen il·lustrar dvds i programacions de televisió; la nostra sinopsi sempre ha de tenir el final de la història i tots els esdeveniments importants que li succeeixen als personatges. Ja s'ofereix l'estructura narrativa, un ordre seqüencial dels esdeveniments tal com es volen plasmar.
4) TRACTAMENT. És el desenvolupament i posterior ubicació de l'acció continguda en l'argument o la sinopsi. L'acció ja es fa a determinats llocs i en uns personatges que queden definits pel seu comportament i les seves relacions. L'ordre seqüencial, l'estructura narrativa dels diversos esdeveniments presenta ja un caràcter elaborat. El tractament té gairebé la meitat de pàgines d'un guió està escrit en present i empra la tercera persona. Està dividit en escenes i pot incloure parts del diàleg.
5) GUIÓ LITERARI. És el guió tal com el coneixem com una successió d'escenes i seqüències dialogades i acotacions explicatives en les quals els personatges queden perfectament caracteritzats pel que fan i diuen. Constitueix el material que es posa en mans del director quan no ha participat directament en la seva redacció i és l'eina clau per preparar el rodatge o la gravació.
6) GUIÓ TÈCNIC. Finalment, el realitzador / director escriu el GUIÓ TÈCNIC, que suposa afegir al guió literari la planificació exhaustiva de la manera en què es rodaran o gravaran les escenes, tipus de plans, angulació, moviment etc.. Es tracta de la interpretació del director d'aquesta història.
7) STORY BOARD. De vegades es trasllada el guió tècnic a paper de forma gràfica amb el dibuix de l'enquadrament que volem i l'angulació precisa.
4. Estructura interna del guió de ficció
L'estructura del guió és la columna vertebral de la història, una successió de fets principals pels quals transcorre la narració les regles es compleixen especialment en les narracions clàssiques i de gènere. La composició dramàtica ha tendit sempre a una estructura en tres actes que coincideixen amb els de plantejament, nus i desenllaç.
La història audiovisual, com totes, comença amb un Plantejament el propòsit és proporcionar la informació necessària perquè la història comenci. El plantejament s'inicia amb una obertura amb què són visualitzats de seguida l'estil i el to de la narració. Normalment també es distingeix un succés que posi en marxa l'acció que anomenem detonant. Durant el primer acte ens plantegem la qüestió central, i se'ns dóna informació sobre la història i els personatges, perquè ens orientem a l'hora de seguir correctament.
Al plantejament i primer acte es posa fi amb l'anomenat primer punt de gir, un nus argumental que canvia el curs de la història i empeny a la història al següent acte, introduint noves preguntes i en ocasions nous escenaris.
L'acte dos o de nus, correspon al de desenvolupament del conflicte plantejat en la història, desenvolupant la trama fins que un segon punt de gir ens accelera l'acció i ens llança al tercer acte i la conclusió, establint un compte enrere en els esdeveniments.
Per tant, el tercer acte, o desenllaç, serà més accelerat que els dos anteriors i en ell es va construint el clímax final, el moment en que el problema es resol, la qüestió central se soluciona, la tensió s'acaba i s'arriba a un nou equilibri.
Aquesta exposició és la d'una estructura clàssica o de gènere, però no té perquè ser seguida. De fet hi ha estructures d'avantguarda o minimalistes que trenquen la successió normal dels esdeveniments, barrejant estructures d'històries independents o connectades entre si de manera original i altres que són partícips d'una antiestructura perquè no es plega a cap norma o recomanació.
5. Estructura externa del guió de ficció
El guionista ha d'escriure imatges i superar la barrera que el 90 % de les expressions verbals no tenen equivalent fílmic.
Cal contestar la pregunta: Què veig a la pantalla?. I descrivim només el que és fotografiable.
Existeix també una estructura externa que té a veure amb les fórmules normalitzades per a la presentació de guions.
En general es diu que hi ha dues formes bàsiques d'escriure el guió; guions a una columna (model americà) o dues columnes (model europeu).
- Els guions a una columna descriuen accions i transcriuen diàlegs al llarg de les pàgines.
- Els guions a dues columnes divideixen les pàgines en dues parts deixant la dreta per a les accions i l'esquerra per al so (diàlegs, so, músiques de referència, ambients sonors...).
A nivell formal el guionista ha d'observar una sèrie de regles a l'hora d'afrontar l'escriptura d'un guió que s'escriurà sempre en present d'indicatiu.
La indústria del cinema prefereix el format d'una columna. El format ideal és el courier new tipus 12.
El guió està dividit en escenes tenint en compte les localitzacions.
Cada escena està assenyalada per una capçalera, una línia de referència on cal anotar, sempre en majúscula i separat per punts, el nombre d'escena, la localització, si és interior o exterior i si és dia o nit.
Per exemple:
1.INTERIOR. COTXE. DIA
L'acció es desenvolupa després d'un espai, sense justificar, a llarg de la pàgina. Els diàlegs ocupen únicament el terç central del full i seran precedits pel nom en majúscula del personatge que els pronunciï. Les acotacions a cada personatge es posen sota el nom, abans del diàleg i entre parèntesis. Al principi no hi ha indicacions tècniques. No obstant això són molts els guions que anticipant-se a la visió de director ja donen directrius sobre els enquadraments (.... la CAMBRA els SEGUEIX i s'aparta gradualment en PANORÀMICA,...) o les transicions (FOS A, TALL A)
Una pàgina guió, un minut
La normalització dels guions permet un bon treball de producció. Cada pàgina de guió correspon aproximadament a minut de pel·lícula i per cada minut necessitem almenys dues hores de rodatge. Aquestes dades són fonamentals per al director de producció que hagi organitzar el pla de treball i dividir les sessions.
Encara que per escriure un guió podem utilitzar qualsevol processador de textos, hi ha programes especialitzats que justifiquen i tabulen segons les fórmules normalitzat (entre ells: MovieMagic Screewriter, ScriptThing, Sophocles... i sobretot Final Draft)
6. Elements de la història
En la majoria dels casos anar al cinema és anar a veure una pel·lícula que explica una història. Quan ens referim a història parlem del contingut del relat, de l'acció que reflecteix, que pot ser mínima, trivial o fins espectacular.
Els elements bàsics d'una història són:
- l'esdeveniment que narra
- els personatges que hi participen d'ell
- el temps en què es desenvolupa
- l'espai que l'acull i que queda retratat
Per al relat es dota els personatges de trets diferenciadors i distintius, els esdeveniments s'ordenen en una seqüència que pot diferir de la cronològica, a cada aspecte de la història, a cada moment se li assigna un temps, els llocs en què es succeeixen els esdeveniments reben unes característiques distintives i es transformen en llocs específics. A més s'estableixen diferents relacions entre els elements de la història i es tria un punt de vista des del qual presentar la narració.
1. L'esdeveniment: accions i successos dels que participen o afecten al protagonista. Com narradors vam realitzar una selecció de quins són els esdeveniments que ens interessa presentar l'espectador. Seleccionem una part de la totalitat però sempre hi ha un passat i un futur del que hem de ser conscients. La felicitat no és cinematogràfica per això la pel·lícula acaba quan s'aconsegueix en part. El drama, els conflictes, els problemes si són atractius. Quan parlem de l'esdeveniment, aquest pot ser quotidià i no grandiós o espectacular. A més, la morfologia narrativa ens ensenya que totes les històries tenen elements i arguments que es repeteixen. En definitiva la narrativa mostra la ruptura d'un ordre establert i una sèrie de successos que es desenvolupen amb l'objectiu de recuperar l'equilibri.
2. Els personatges. El personatge peça fonamental del guió i no és més que un sistema d'equivalència perfecta per regular la llegibilitat del text sense el qual no té raó de ser. Per conèixer el guionista ha de desenvolupar-lo, analitzar-lo i després revelar sobre el paper a través d'accions.
El personatge té: una part exterior (des del principi al final de la història). Recordem que revelem al personatge a través de les seves accions i una part coberta (tot el que no relata la història). - Amb això es dóna forma al personatge i fa que s'enfronti a l'acció d'una manera o altra.
Si no sabem per què un personatge fa alguna cosa, ens serà més difícil entrar a la història. La motivació actua com el detonant, al principi de la història, i força al personatge a veure embolicat en ella. Els personatges s'han de moure des de la motivació fins a la meta a través de l'acció.
Esquema bàsic a l'hora de construir un personatge
Realitzem el següent procés amb el personatge:
- Proporcionar una biografia exhaustiva: un abans, durant i després del relat
- Treballar la seva tridimensionalitat: fisiològic, (quin aspecte té ?), Psicològic, (com és el seu caràcter ?) I social (a què es dedica ?, Qui són els seus amics ?, Com és la seva família ?..)
- Descriure mitjançant accions: el personatge és el que fa
- Explorar els personatges temàtics: serveixen per transmetre el tema de la pel.lícula.
3. El temps. Quan ens referim al temps, en audiovisual toquem dos aspectes. Temps real i temps cinematogràfic.
D'un costat i com tota composició narrativa, l'ancoratge en un any, una època, un moment del dia, una estació... Recordem que tota capçalera d'escena queda identificada per un efecte de dia o nit. Però a més cal ser conscient que el temps cinematogràfic és flexible, que com a narradors podem contraure o expandir el temps, la vida d'una persona pot ser explicada en pocs minuts i uns segons poden resultar minuts.
Conceptes importants en aquest sentit són el muntatge paral·lel (diverses accions succeeixen al mateix temps), el suspens i la sorpresa (quan l'espectador sap tantes o més coses que els protagonistes), la continuïtat (el respecte a la successió dels esdeveniments), les el·lipsis (la supressió de moments que no es consideren importants per accelerar la narració o representar el pas del temps) el flaix back (el salt enrere) i el flaix forward (el salt cap endavant), entre d'altres qüestions.
4. El espai. En la definició de la nostra història està també el lloc on es desenvolupa. No solament es tracta de localitzar l'acció en un lloc determinat, un país, una ciutat, un barri. També cal definir el tipus d'espai, no totes les cases són iguals ni les habitacions d'una mateixa casa tampoc, hem de definir la classe d'espai en què es desenvolupa la nostra acció, quin és el seu propòsit o funció, la relació entre una o més persones i per descomptat la seva ubicació i localització.
7. Guió Tècnic
El guió s'escriu tres vegades, a la taula, en el rodatge i en el muntatge. En si mateix només és la base de tot projecte al que li seguirà un llarg procés però sense el projecte s'ensorra. Independentment de la grandària i abast del projecte, tots els guions literaris han de ser transformats i adaptats a termes que permetin la seva comprensió pels equips tècnics i artístics que intervenen en la seva realització. Per tant, val la pena tornar a una eina clau, el guió tècnic, sense la qual és impossible la gravació.
El llenguatge descriptiu del guió literari requereix una traducció a solucions audiovisuals molt concretes que es recolliran en el guió tècnic. La transformació del guió literari a guió tècnic és una tasca pròpia del director / realitzador.
A partir de les indicacions generals del guió, el realitzador exposa la seva visió de la història. Hi ha diferents sistemes de construcció del guió tècnic i cada professional adopta diferents variants. El que importa no és el format sinó que reflecteixi totes les indicacions a considerar en el moment de la seva planificació, de la seva execució i del seu muntatge.
El guió tècnic exposa totes les especificacions de caràcter tècnic per al rodatge o gravació de les diferents escenes. S'hi ajusta la posada en escena incorporant la planificació i indicacions tècniques precises. Algunes de les informacions que trobem en un guió tècnic són:
- n º d'escena
- nombre de pla
- enquadrament i grandària de pla
- moviment i direcció de càmera i personatges
- angulació, alçada i posició de la càmera
- cobertura en graus
- òptica a utilitzar
- decoració
- so
- il·luminació
- efectes especials, il·luminació...
A aquestes dades s'afegeix la descripció de la presa de so i fins i tot es pot completar amb un plànol i planta en què s'especifiquen les posicions de la càmera i l'ordre de les preses.
Es farà així mateix una descripció sintètica de l'acció que tindrà lloc en el pla, especificant el moviment intern del personatge en el quadre i el moviment de la càmera, marcant clarament els desplaçaments.
Pel que fa a la banda sonora es descriuran - normalment en una altra columna -, els seus components, paraula, sorolls, efectes i música.
8. Storyboard
De vegades i cada vegada més sovint, es trasllada el guió tècnic a paper no amb plantes de l'escena, tirs de cambra o nomenclatura de plans sinó de forma gràfica amb el dibuix de l'enquadrament que volem i l'angulació precisa. És el que anomenem story - board, que consisteix a afegir a les especificacions del guió tècnic una vinyeta dibuixada en la qual es representa el contingut visual de cada pla, formant després una seqüència de dibuixos que representen diferents moments de la pel·lícula.
El story board és freqüent en les produccions publicitàries, dibuixos animats i alguns films de ficció. És particularment útil en les accions complicades. En ell, a més d'una vinyeta indicativa de l'enquadrament, s'assenyalen els enquadraments, angles, posicions de mirades, posicions de persones, disposició de projectors d'il·luminació, grues, travellings...
