Es considera una imatge digital, a la imatge que es representa utilitzant bits (uns i zeros).
Pot estar creada per una graella de punts, cadascun dels quals té informació d'un color concret (imatge rasteritzada), o bé per punts claus, la unió dels quals defineix la pròpia imatge (vectorial).
Els programes que permeten la creació i modificació de les imatges s'anomenen editors d'imatges, entre ells podem destacar el Photoshop o el Gimp. S'ha escollit el programa Gimp per entendre els conceptes principals de la ¡imatge digital i per conèixer les eines principals de l'edició d'imatges, perquè compleix tots els requisits necessaris al nivell que es necessita per la matèria i a més és gratuït.
Color i llum de la imatge
A l'hora de fer o de retocar una fotografia, cal tenir present que hi ha uns paràmetres que fan que aquests colors puguin ser: més realistes, més vius, més clars, ... . Cal conèixer aquests paràmetres i procurar que tinguin un correcte equilibri.
Lluminositat
Si partim de la idea que el color més lluminós és el blanc, la lluminositat d'una imatge serà la quantitat de color blanc que conté, o dit d'una altra manera, quan proper al color blanc són els colors de la imatge.
Afegir lluminositat a una imatge suposa fer tendir els colors de la mateixa cap al blanc. El pas invers consisteix en fer-los tendir cap al negre.
Contrast
El contrast és la diferència que hi ha entre els diferents tons de les imatges. Si partim d'una imatge en blanc i negre,es diu que està molt contrastada si els tons clars estan molt a prop del blanc i els tons negres estan molt a prop del negre.
Saturació
Els diferents tons de colors que composen una imatge poden ser més o menys intensos. La intensitat d'aquests colors és el que s'anomena saturació. Un color molt saturat serà un color molt pur.
Temperatura de color
Si escalfem un cos negre a una temperatura determinada i comparem la llum que emet amb l'espectre lluminós, podrem conèixer la temperatura del color generat
Balanç de blancs
Les fonts de llum (el sol, les bombetes, els fluorescents) tenen temperatures de color diferents. En funció de la que utilitzem, els objectes quedaran il·luminats amb un color dominant.
El cervell humà és capaç de detectar aquest fenomen i corregir-ne les conseqüències, ajustant els tons de les imatges correctament. Les càmeres de fer fotos no tenen aquesta capacitat, per tant, cal indicar quina és la font de llum principal perquè els colors resultants en les captures, siguin el més fidels a la realitat possibles.
Aquest fenomen és especialment notable en els tons propers al blanc o als grisos. La correcció del balanç de blanc consisteix en indicar a la càmera quin element representa el color blanc en una il·luminació determinada, perquè en base a aquest element, es calculin correctament la resta de colors.
Hi ha situacions en les que es fa especialment necessari definir manualment el balanç de blancs: el mode automàtic, calcula un promig de les tonalitats de la imatge a captar (acostuma a ser un gris clar, gris del 18%), però en situacions d'extrema llum, com per exemple en la neu, la càmera no és capaç de captar correctament quin és el blanc real (el de la neu). És per això que la neu tendeix a aparèixer amb un color grisós.
També succeeix a la neu, si el cel està net, no hi ha núvols, el blau del cel tendeix a reflexar-se i per aquest motiu la neu pot adoptar aquest color blavós. Indicar manualment a la càmera quin ha de ser el blanc correcte, fa desaparèixer aquest to blavós en la captura.
Indicar el correcte balanç de blancs es pot fer abans de fer la captura de la imatge, o en el cas que no s'hagi fet així, posteriorment es pot corregir a través d'un programa informàtic.
En el següent tutorial es poden apreciar diferents captures d'una mateixa foto, definint balanç de blancs diferents. També s'explica com personalitzar correctament el balanç de blancs: