Les lents
- Els principis fonamentals de la càmera fotogràfica queden definits en la càmera estenopèica que ja ha estat comentada en l'apartat d'història d'aquests apunts. A partir d'aquest moment, fins a les càmeres actuals, s'han succeït una sèrie de millores que han permès arribar al nivell de precisió fotogràfic del que disposem actualment.
- Aquestes millores afecten a la precisió quan ens referim al cos de la càmera, i a la qualitat de la imatge quan ens referim a l'objectiu.
- Pel que fa a les millores dels objectius cal tenir el coneixement dels elements més bàsics, aquests són les lents. El seu estudi permet entendre també els principis de la tècnica fotogràfica.
Tipus de lents
- Una lent és un objecte (o substància) transparent capaç de modificar la trajectòria de la llum que la travessa.
- Les lents tenen dues cares, una d'elles és corba i l'altra pot ser corba o plana. Si és corba per les dues cares, els seus centres de curvatura han d'estar en el mateix eix. Quan els feixos de llum les travessen pot ser que tendeixin a convergir o a divergir de manera regular, d'aquí que anomenem a les lents positives (les primeres) o negatives (les segones).
- Els objectius estan composats per una o més lents, però la suma d'aquestes lents acaba donant el comportament de les lents positives.
Transmissió i refracció de la llum en el procés d'una fotografia
Hi ha tota una terminologia que defineix tot el procés que segueix la llum des de que entra per la lent de l'objectiu fins que el reflexa en el sensor de la càmera:
Eix òptic: o eix principal, és la línia que passa pels centres de curvatura+ de les dues cares de la lent.
Focus: o punt focal o focus principal, és el punt de l'eix òptic, situat en el pla focal (on es troba el sensor), on es reuneixen els raigs de llum quan l'objectiu està enfocat a l'infinit.
Pla focal: És el pla que conté el punt focal i és perpendicular a l'eix òptic.
Distància focal: És la distància compresa entre el centre de la lent i el punt focal.
Distància focal
És la distància que hi ha entre el sensor i la lent quan s'enfoca a un objecte a l'infinit. Això és així perquè al enfocar a l'infinit, la lent s'ha de desplaçar el més lluny possible del sensor.
Aquest concepte defineix el poder de desviació que té una lent, aquest valor es pot definir en centímetres o bé amb el seu valor invers, diòptries.
Si es situa un objecte a la mateixa distància de dues càmeres amb diferents lents, la lent amb distància focal curta, produeix una imatge més pròxima i per tant més petita.
Si situem dos objectes a distàncies diferents d'una mateixa càmera, l'objecte que estigui més a prop apareixerà més gran.
Cobertura de l'objectiu
Fins hi tot els objectius més moderns, ofereixen la major qualitat de la imatge, pel que fa a lluminositat i nitidesa, en una zona del pla focal amb forma circular al voltant de l'eix principal. Fora d'aquesta zona la imatge es va fent més fosca i es deforma. Anomenem a aquesta zona interior cobertura de l'objectiu.És per això que és important que aquesta zona sigui major que la mida del sensor.
Angle visual i prespectiva
Quan s'enfoca un objectiu a l'infinit, la mida de l'escena que aquest és capaç de captar, és el que s'anomena angle visual. D'aquesta manera, objectius amb distancia focal major tenen menor angle visual, això es pot observar en la imatge de l'apartat 'Distància focal'.
La perspectiva s'accentua quan els objectes enfocats estan molt a prop de l'objectiu, per això s'accentua amb objectius de distància focal menor.
Tipus d'objectius
El més adequat seria classificar els objectius pel seu disseny òptic, quantitat de lents, com treballen entre elles, ... però aquest és un tema complex i no respon a la classificació més funcional d'aquests.
Es parla de diferents tipus d'objectius tenint en compte el seu angle de visió, que com s'ha comentat modifica la mida de l'escena així com la seva perspectiva.
Ull de peix
- Són objectius amb un angle visual extremadament gran, de 180 o més graus. Normalment transformen l'escena en una imatge circular amb molta distorssió, la seva lent més frontal és molt gran i adopta forma de semiesfera (d'aquí el seu nom).
- Tenen distàncies focals molt curtes, entre els 5 i els 18 mm.
- No es fan servir molt sovint i són molt cars.
Gran angular
- Tenen un angle de visió inferior als "ulls de peix" però superior als normals. Es consideren grans angulars als que proporcionen un angle visual comprès entre 60 i 180 graus i les seves distàncies focals varien entre 18 i 35 mm (per al format 35 mm).
- Quasi totes les càmeres compactes en porten un.
- Tots aquests objectius projecten les imatges sobre la pel·lícula a una mida inferior a la dels objectius normals, però a més, els objectes propers a la càmera, apareixen molt grans en relació als objectes més allunyats i amb una forta distorsió en perspectiva, que es fa major com més separat estigui de l'eix òptic.
- S'utilitzen:
- En espais reduits on no es pot separar massa la càmera d'allò que es fotografia.
- Per exagerar la perspectiva dels objectes (major com més a prop).
- Per aconseguir una major profunditat de camp (s'explica més endavant).
- Tenint en compte que deforment les imatges properes a la càmera, no és recomanat per primers plans. També és important no tenir objectes arrodonits en els marges de la imatge perquè la deformació encara es percep més.
Normals
- Són els que cobreixen un angle visual entre els 43 i els 56 graus (això s'aproxima força a l'ull humà inmobil) i la seva distancia focal està entre els 40 i 55 mm. Es situa entre els grans angulars i els teleobjectius i és el que normalment porta una càmera réflex quan la comprem.
- És el que deforma menys la perspectiva i el més utilitzat, gràcies a que també són molt lluminosos.
Teleobjectius
- Aquells que les seves òptiques tenen un angle visual menor de 31 graus. La seva distància focal poden oscilar entre els 80mm i els 2000mm.
- La seva principal característica és que permeten fer fotografies grans d'objectes allunyats.
- Es parla de teles curts quan tenen distàncies focals compreses entre els 80 i els 135 mm, normals si estan entre 135 i 240 i superteleobjectius entre 240 i 500 mm.
- S'utilitzen per:
- Fer fotos a distància quan no ens podem apropar al motiu.
- Reduir la zona de nitidesa de la imatge (o profunditat de camp) i donar més importància a l'objecte principal.
Generalment però, quan es parla de diferents objectius, es fa servir principalment la distància focal i no pas el seu angle de visió. D'aquesta manera tenim:
- 5 a 17mm ulls de peix
- 18 a 35mm grans angulars
- 36 a 55mm Normals
- i a partir dels 80mm teleobjectius
Objectius Zoom
- Són aquells en els que es pot variar la distància focal a voluntat.
- Avantatges:
- Modificar la mida de la imatge sense variar la distància entre la càmera i el motiu.
- Fa el mateix efecte que una col·lecció d'objectius de distàncies focals fixes, però el seu preu és menor i té moltes posicions intermitges, millorant també el pes de l'equipament fotogràfic.
- Inconvenients
- La qualitat de la imatges és lleugerament inferior a la d'un objectiu amb distància focal fixa.
- Tenen menys lluminositat i això dificulta moltes preses de fotografies.
Objectius macro
- Disenyats específicament per fotografiar objectes a distancies molt petites (macrofotografia).
Video que parla de les distàncies focals:
Les distorsions
Distorsió de lent
Una lent perfecta representa les línies rectes d'una fotografia, com línies rectes. Quan la distancia focal ja no és la normal (sobre uns 50 mm) les lents tendeixen a deformar les línies, o bé cap a dins o bé cap enfora.
Quan portem les distàncies focals a l'extrem és quan més podem apreciar aquestes deformacions. Per distancies focals curtes (grans angulars) es produeix la 'distorsió de barril'.
En distàncies focals llargues (teleobjectius) es produeix la 'distorsió de coixí'.
Algunes lents poden produir una barreja de les dues distorsions que és l'anomenada 'distorsió de mostatxo'.
Aquesta distorsió es pot corregir amb programes d'edició. Això es fa necessari sobretot en fotos paisatgístiques o fotos arquitectòniques.
Distorsió de prespectiva
Aquesta distorsió depèn de la distància que hi ha entre l'objectiu i l'element fotografiat, en cap cas depèn de la distància focal de l'objectiu.
Això es pot explicar amb la següent imatge, en la que es poden veure diferents captacions d'un cub, totes elles amb un objectiu de 50mm però situant en cadascuna d'elles l'objectiu a diferents distàncies del cub.
Quan més ens apropem al cub, l'aresta central, la més propera, sembla més gran: es distorsiona. Si parlem de composició fotogràfica, direm que aquesta aresta ha passat a tenir més importància.