Un flaix és un aparell que emet llum de manera breu i forta. Bàsicament, el que fa, es carregar un condensador amb prou corrent per poder produir aquesta llum i, quant rep l'ordre, passar aquesta energia a la ampolla, que es com una espècie de petit fluorescent. S'utilitza habitualment en fotografia. Tot i que hi ha diverses formes de classificar-los, la mes corrent és per la seva forma de funcionar:

Són els flaixos més elementals. Normalment no són regulables i cada vegada que es disparen donen tota la llum que poden. 

És el següent pas després dels manuals. Els flaixos automàtics porten un sensor que mesura la llum reflectida pel motiu i tallen la llum ("s'apaguen") quan creuen que ja és suficient.

Es l'evolució del flaixos automàtics. Bàsicament funcionen de la mateixa manera però en lloc de mesurar la llum utilitzant el seu propi sensor utilitzen un sensor intern de la càmera per mesurar la llum que està entrant a través del objectiu. Això els permet fer una mesura molt més acurada e independent del tipus d'objectiu que estem utilitzant i del diafragma que haguem seleccionat. Els grans fabricants han introduït moltíssimes millores a aquest tipus de flaix i les unitats més modernes són totalment computeritzades.