CODIS de RELACIÓ
(Text-imatge en el missatge publicitari)
En l'anunci publicitari més de la imatge, pot aparèixer un text formant part del mateix missatge.De la combinació, preponderància i significat de cada un d'aquests elements s'estableixen les següents relacions:
RELACIÓ QUANTITATIVA
A. Predomini del text
Succeeix quan el text es manifesta de manera més extens per descriure o informar del producte, adquirint més importància que la imatge.
En aquest cas, es troben els anuncis i pàgines de llibres i revistes amb fotografies, en els quals el text desenvolupa el sentit del missatge i la imatge, de major o menor grandària, es presenta com a mera il · lustració.
B. Predomini de la imatge
És el cas oposat a l'anterior. La imatge expressa per si mateixa la idea bàsica i el text, si existeix, es converteixi en accessori.
RELACIÓ SIGNIFICATIVA
El text té a més el poder de concretar el caràcter polisèmic de la imatge, establint així, el seu valor de suport del significat. Els textos i imatges es complementen formant una interacció de la qual s'enriqueix el sentit del missatge. El text en la imatge pot tenir diverses funcions:
1. Funció d'ancoratge.
2. Funció de relleu.
3. Funció de parasitisme.
Relació de suport o ancoratge:
El text limita i redueix les possibilitats significatives de la imatge.
El text fixa i concreta el significat de la imatge.
D'una banda contribueix a una correcta identificació de la realitat representada a la imatge; de l'altra, ajuda a desxifrar correctament les connotacions de la imatge, disminuint la seva polisèmia.
Relació de relleu o simbiosi:
El text completa el sentit de la imatge . Text i imatge es complementen
La seva unió aporta nous significats tant connotatius com denotatius.
Relació de parasitisme:
El text aporta significat diferent a l'expressat per la pròpia imatge, anul · lant, contradicció i i ndo o tornant ambigua la realitat del propi registre fotogràfic.
Un text oposat a la realitat representada obliga l'espectador a aturar-se en la interpretació del missatge.
RELACIÓ PREFERENCIAL
Davant qualsevol estímul visual l'ull mira instantàniament la zona i elements que amb més força i intensitat reclamen la seva atenció. Aquest fenomen unit a les relacions espacials que estableixen entre si els propis elements de la imatge, fan que s'estableixi un ordre de categories preferencials, que al seu torn marquen el recorregut visual que ha de seguir el receptor per a la correcta interpretació del missatge icònic.
Aquest ordre de jerarquització i recorregut visual que influiran en la composició general , es produeix el mateix entre els elements d'una sola imatge, com en representacions més complexes en les que aquestes s'interrelacionen amb textos dins del mateix espai.
