Són els mitjans tècnics, en el nostre cas purament "fotogràfics", amb els quals s'elabora el missatge visual i que en certs casos determinen algunes peculiaritats formals de la imatge que matisen o modifiquen el seu sentit. Així, per exemple:
L'ús d'una òptica específica com l'objectiu gran-angular proporciona imatges distorsionades de la realitat en fer que els objectes propers es percebin amb una exagerada accentuació de la mida del primer témino mentre que la resta es distancia fortament augmentant la sensació de profunditat de la perspectiva.
- Punt de vista superior amb gran distorsió de la imatge causada per una lent gran-angular
- Distorsió produïda per un gran angular. Fotografia de Morenatti
- Imatge en pla general inferior presa amb un angular
- Pla contrapicat, distorsionat per l'òptica gran-angular
L'efecte contrari el produeix el teleobjectiu, donant a la imatge la sensació visual de proximitat i aixafament. Per exemple, un grup de persones pres amb un gran angular des de prop, donarà la sensació que hi ha poca gent i que aquesta està dispersa; en canvi, pres des de lluny amb un teleobjectiu, la sensació serà la contrària: d'amuntegament i gran quantitat de persones. (10a)
- Efecte de aplanament. Oliviero Toscani. Benetton, 1991
- Efecte de proximitat i aplanament, causat pel teleobjectiu
- Efecte de proximitat i aixafament, causat pel teleobjectiu. Fotografia de Musa Al-Shaer. AFP
- Efecte d'aplanament en una fotografia de Land Bountiful
Un altre aspecte tècnic, purament fotogràfic, que pot modificar el significat de la imatge és la relació enfocament-desenfocament que sovint s'utilitza com a element expressiu. La part enfocada de la imatge tendeix sempre a realçar, constituint-se com a figura principal i la resta com a fons. La manipulació deliberada d'aquest efecte (desenfoc), és un recurs usat publicitàriament per atreure l'atenció de l'espectador per la confusió i ambigüitat que visualment provoca. Una cosa semblant es produeix en imatges on no hi ha delimitació del plànol d'enfocament i es mostra una aparença de nitidesa generalitzada de tots els termes de la imatge.
- Efecte d'enfocament i desenfocament en un retrat de UmaThurman, 1998
- L'efecte d'enfocament ens fa localitzar el pla d'interès en el primer terme, deixant en segon pla el gos desenfocat La localització de centre d'interès de la marca per efecte de la relació enfocament-desenfocament 11
- Efecte d'enfocament i desenfocament digital en una imatge d'Oetting
- Nitidesa generalitzada de tots els termes.
- Anunci de Nokia
Un altre efecte fotogràfic també usat com a element expressiu és l'efecte de zoom, que simula un esclat centralitzat de la imatge cap a les vores. (12) 
- Efecte de zoom
La realitat i el valor d'aquestes peculiaritats tècniques i formals de la imatge que determinarien un codi "purament fotogràfic", queda avui multiplicat per la vigència del mitjà digital, una alternativa plena d'infinits recursos i possibilitats, capaç de simular, camuflar i superar la originalitat de la tècnica analògica. Serveixi d'exemple la manipulació alternativa de la tècnica abans assenyalada l'enfocament-desenfocament, aplicada a una mateixa imatge.
- Imatge original
- Efecte digital de desenfocament del segon pla
- Efecte digital de desenfocament del primer pla
- Efecte digital de desenfocament complet.
Totes les tècniques fotogràfiques tradicionals, des de les aplicables durant la presa, a les més complexes de laboratori, avui es simulen mitjançant la manipulació digital de la imatge.
- Efecte simulat digitalment d'una reticulació de la imatge.
- Imatge d'un anunci simulant una cianotípia
- Simulació digital d'un efecte de distorsió del primer terme (gran-angular)
- Efecte digital de virat i acolorit selectiu
- Distorsió en un anunci de la cadena Vips Nick Knight Nick Knight Hanna Cowpe Guinness Daniel Lee