L'ús artístic dels plans
La decisió d'emprar una grandària de pla o un altre, la pren el realitzador en funció de l'efecte psicològic que es pretenia aconseguir dins del discurs narratiu. Analitzem l'escala de plans esmentada des d'aquest punt de vista.
- GRAN PLA GENERAL 0 VISTA GENERAL: en aquest pla predomina el medi ambient; sol permetre establir una relació poc personal i imparcial entre l'espectador i els personatges, localitza espacialment i pot aportar gran quantitat de dades que situïn l'acció. En televisió no convé abusar d'ell, doncs el gran nombre de detalls que pot aportar pot resultar contraproduent, al no poder ser observats detingudament. A més, quants més elements contingui, major durada requerirà.
- PLA GENERAL: ha d'utilitzar-se per començar les escenes (tret que ens interessi reservar dades), per establir una impressió de localització d'ambient. Així mateix, permet seguir el moviment. Quan l'acció s'ha seguit de prop durant llarg temps, es pot recórrer a un pla general per restablir l'espai en la ment de l'espectador.
- PLA MITJÀ: entenem dins d'aquest grup des dels plans de grandària natural fins als de grandària mitjana, i el seu valor se situa entre la força ambiental de la grandària distant i l'examen acurat dels plans propers. Estableix relacions més íntimes entre els personatges. Permet captar gestos corporals amplis i relacionar personatges en aproximació, converses, reaccions, etc.
- PRIMER PLA: el grup dels primers plans abasta fins als detalls del rostre, i és un descobriment del cinema. Mai, fins a l'aparició del cinematògraf, s'havia pogut contemplar un rostre tan aprop. S'explica que la primera vegada que es va projectar un primer pla al cinema, es va produir una reacció de pànic entre els espectadors. Es tracta, doncs, d'una presa poderosa que centra l'interès com cap altra. És el tipus de pla que més joc pot donar en televisió, doncs serà el que més atregui l'atenció de l'espectador.
Vegem-ne alguns exemples:
Gran pla general:
Pla general:
Pla general curt:
- Podem dir, per acabar, que existeix una relació entre la grandària del pla i la subjectivitat: a major grandària, menys interiorització i viceversa.
Composició amb l'ésser humà
L'ésser humà sempre ha estat el tema de major importància en totes les arts visuals.
El cos humà, al que ja els grecs van aplicar uns cànons de bellesa sistematitzats, és, per si mateix, una composició. Moltes obres de pintura i escultura han centrat la figura humana, quan es trobava solitària, sense por de la simetria. Però, al llarg de la història, la immensa majoria dels artistes han preferit donar al cos humà una posició asimètrica, necessària per expressar força i moviment.
El rostre adquireix per al cinema i encara més per a la televisió, una importància major que en cap una altra tècnica visual. Res podria justificar una pel·lícula que manqués d'acostament a la font mateixa de la comunicació.
La magnitud, en constant variació, amb què apareix l'ésser humà en la pantalla ha portat a l'adopció d'una sèrie de termes que es refereixen gairebé tots al cos humà, descomposant-lo en una ESCALA DE PLANS que no pot, en la pràctica, ser estricta però que ens ajuda a determinar la grandària de l'enquadrament segons els nostres propòsits.
- GRAN PLA GENERAL: L'angle de càmera abasta tot el paisatge, situant els elements com a referències d'accions. Per exemple, els grans P .G. del western nord-americà.
- PLA GENERAL: Abasta tot l'escenari.
- PLA CONJUNT: Angle ampli però menor al total. Les persones, sempre de cos sencer.
- PLA AMERICÀ: El pla talla les cames dels personatges sobre els genolls ("a l'altura dels revòlvers").
- PLA MITJÀ: De cintura a cap.
- Alguns fan referència també al PLA MITJÀ CURT: quan la figura s'interromp a l'alçada del pit (només el bust)
- PRIMER PLA: De pit (o d'espatlles) a cap.
- PRIMERÍSSIM PRIMER PLA: De la barbeta al front.
- PLA DETALL: Tot el que sigui més curt que l'anterior.
Cal conèixer l'ús de cadascun d'aquests plans i el Significat expressiu dels plans
Plans llargs o descriptius.
El gran pla general, el pla general, i el pla general conjunt.
- Els plans llargs, oberts o generals, són ideals en la producció cinematogràfica, mostren la disposició de l'escena i ajuden a seguir el moviment.
- Són plans descriptius donat que permeten veure la relació entre els diferents elements que formen part de l'acció, proporcionant una idea de la distribució espacial i donar una referència global de l'escena o presentar una idea de la situació geogràfica.
- Són els que ofereixen un major angle de cobertura de l'escena. La seva funció és mostrar una situació en la que el que és important és l'escena en el seu conjunt i no un detall en particular.
Plans mitjans o narratius
El pla americà, el pla mitjà i el pla mitja curt
- A la part central d'aquesta escala de plans, es troben els plans mitjans.
- S'han de tractar amb extrema atenció donat que estableixen un equilibri de tensió entre els plans curts i els llargs.
- Són eminentment plans narratius a l'establir la relació del personatge amb el seu ambient.
- Escapen de l'entorn i no donen gairebé detalls del context, però es comencen a apreciar indicis de l'estat emocional del protagonista per la comunicació no verbal i els codis gestuals.
Plans curts o expressius
El primer pla, el primeríssim primer pla i el pla detall
- Els plans curts són plans expressius perquè destaquen l'expressió interna del personatge, revelen detalls però poden molestar a l'obligar a centrar-se en zones molt limitades de l'acció.
- Apareixen com una lectura minuciosa del subjecte; com un estudi interior, psicològic o científic, segons sigui el cas i trenquen amb l'espai íntim de la persona.
- S'anomenen també primers plans perquè són els que centren totalment la seva atenció en el subjecte. Porten una bona càrrega emotiva i són perfectes per capturar els sentiments que, utilitzant plans més llargs, passarien desapercebuts.
Podeu repassar aquest apartat des de TIPOLOGIA DE PLANS
