Les cadenes privades es financen a través de la publicitat.
Les cadenes de televisió públiques reben els diners de l’estat, dels governs autonòmics (cas de TV3) o dels ajuntaments (cas dels canals municipals); també, però de la publicitat. Com es fixa el preu d’un anunci? D’acord amb l’índex d’audiència.
Si per exemple, de 9 a 10 de la nit miren un programa 2 milions de persones, el preu dels espots emesos abans, enmig i després d’aquest programa serà molt elevat. En canvi d’1 a 2 de la matinada, si només hi ha 100.000 persones que miren la tele, els anuncis tindran un preu força baix. Els índexs d’audiència son, doncs, decisius.
Les cadenes de televisió públiques reben els diners de l’estat, dels governs autonòmics (cas de TV3) o dels ajuntaments (cas dels canals municipals); també, però de la publicitat. Com es fixa el preu d’un anunci? D’acord amb l’índex d’audiència.
Si per exemple, de 9 a 10 de la nit miren un programa 2 milions de persones, el preu dels espots emesos abans, enmig i després d’aquest programa serà molt elevat. En canvi d’1 a 2 de la matinada, si només hi ha 100.000 persones que miren la tele, els anuncis tindran un preu força baix. Els índexs d’audiència son, doncs, decisius.
Aquest, però, és un dels gran problemes del model majoritari de televisió. Perquè hi ha força canals que dissenyen la seva programació per obtenir, de manera fàcil i ràpida, una gran audiència, i sacrifiquen la qualitat i l’interès per emetre uns programes que cridin molt l’atenció encara que siguin teleporqueria, faltin el respecte a les persones o vulnerin els principis ètics.
La televisió, que es va inventar per ser un servei públic, s’ha convertit, sobretot, en un negoci, on el client no és l’espectador sinó l’anunciant.
Avui l’objectiu de les grans cadenes no és aconseguir la publicitat necessària per poder fer la programació que volen emetre, sinó aconseguir els programes que els permetin mantenir o augmentar el volum d’ingressos per publicitat que tenen; i això fa que la qualitat estigui sota mínims.
Avui l’objectiu de les grans cadenes no és aconseguir la publicitat necessària per poder fer la programació que volen emetre, sinó aconseguir els programes que els permetin mantenir o augmentar el volum d’ingressos per publicitat que tenen; i això fa que la qualitat estigui sota mínims.
Certament, la programació es dissenya estratègicament per inserir publicitat amb la màxima eficàcia i rendibilitat. Es decideixen els continguts, els horaris i la pròpia mecànica dels programes en funció de les necessitats i exigències de la indústria publicitària.