La tipografia és el conjunt de trets que caracteritzen l'escriptura en un context determinat. S'hi inclouen, per exemple, la font de lletra, la mida, o l'espai entre lletres, paraules i línies. A més, en els còmics la tipografia regeix també si el text serà manuscrit o mecanografiat.
Pel que fa a la traducció, la qüestió tipogràfica és irrellevant des del punt de vista pragmàtic, és a dir, no aporta cap significat a l'obra. Per tant, encara que hauria de respectar en l'obra traduïda per consideració cap a l'autor original, pot canviar si ho considera oportú per alguna raó el traductor, el retolista o alguna altra persona que participi en el procés; per exemple, si la llengua meta té en general paraules més llargues que la llengua origen, es pot disminuir lleugerament la mida de la lletra per evitar haver de reduir els textos al llarg de tota l'obra.
L'ortotipografia és el "conjunt d'usos i convencions particulars per les quals es regeix en cada llengua l'escriptura mitjançant signes tipogràfics". Una altra definició, que la relaciona amb el món del còmic, és la de Gasga i Gubern: "l'ortotipografia és el tractament gràfic dels textos literaris, que constitueix l'art del lettering, [i que] pot aportar decisives connotacions al sentit del text ". És a dir, es tracta de l'ús de la tipografia amb una determinada intenció. Per exemple, des del punt de vista tipogràfic, l'ús de les majúscules o d'un determinat tipus de lletra no té més raó de ser que el de complir les normes establertes (majúscules després de punt, etc.), mentre que des del punt de vista de l'ortotipografia l'elecció aquests dos fets (enfront d'altres equivalents que es descarten) comporta un significat final al text, com crits o una manera determinada de parlar (s'empra un tipus de lletra amb moltes floritures per indicar que el personatge parla d'una manera massa culte i enrevessat).
*Això queda clarament il·lustrat amb la imatge que mostra l'elecció de David Mazzuchelli per emprar un tipus de lletra diferent per a cada personatge.
Un canvi en el tipus de lletra pot indicar un punt de vista o tipus de narració diferent. Per exemple, si en la història apareix un flashback, l'autor pot indicar tant tipogràficament, usant un tipus de lletra diferent, com de manera gràfica (afegint ombres en els dibuixos, usant només una escala de grisos, canviant les vores de les vinyetes, etc.).
La mida de lletra gran indica que el personatge està cridant
Un canvi en el tipus de lletra pot indicar un punt de vista o tipus de narració diferent. Per exemple, si en la història apareix un flashback, l'autor pot indicar tant tipogràficament, usant un tipus de lletra diferent, com de manera gràfica (afegint ombres en els dibuixos, usant només una escala de grisos, canviant les vores de les vinyetes, etc.).
La mida de lletra gran indica que el personatge està cridant
L'enuig en els còmics es representa mitjançant certs elements estereotipats. Es tracta de símbols relacionats amb la tragèdia o la mala sort, com ara les calaveres, els núvols de tempesta (amb pluja i llamps), els núvols de fum o les explosions. Les paraulotes i insults, per la seva banda, tenen la seva raó de ser en la censura que existia en molts països en el moment en què els còmics van començar a difondre àmpliament en el mercat.
Per aquest motiu es va decidir substituir les paraules malsonants per determinats símbols, entre els quals podem trobar gripaus, serps, calaveres, raigs, armes, creus gammades, espirals, núvols de fum o explosions i altres ideogrames igualment expressius. Un element recurrent en el llenguatge dels còmics és l'ocupació d'escriptures críptiques quan apareix un personatge estranger l'idioma no empra l'alfabet llatí. Poden estar basades en alfabets existents i també ser totalment inventades. La funció d'aquests missatges és, d'una banda, cal indicar que el personatge parla una llengua inintel·ligible, i d'altra assenyalar que algú està emetent un missatge incomprensible, incoherent o enigmàtic. En aquest exemple es mostra la conversa d'uns personatges grecs. Tot i que no s'ha optat per emprar un altre alfabet perquè es pretén que s'entengui el missatge, les lletres mostren trets caraterísticos dels escrits en grec antic, com l'absència de corbes, perquè "es vegin" com a tal. images/phocagallery/comic/tipografia/t3.jpg