A- A A+

ABANS DE COMENÇAR FEU UN COP D'ULL A L'ENLLAÇ SEGÜENT, on podreu trobar entendre el marc on se situen aquestes pel·lícules.

Per saber-ne més:

Denuncia y autocrítica: (5) All the President's Men, (6) Missing, (7) The Deer Hunter, (8) Taxi Driver
Cinema d'autor: (9) Raging Bull, (10) Goodfellas, (11) Annie Hall, (12) Manhattan, (13) Erasehead, (14) The Elephant Man, (15) Bird, (16) Unforgiven, (17) The Bridges of Madison County, (18)  Fargo, (19) El hombre que nunca estuvo allí, (20) Ed Wood, (21) Batman


El cinema d'autor és el cinema en el qual un director crea la seva obra sense cap mena de limitació (com les que acostumen a implicar el cinema dels estudis comercials) i això li permet
plasmar els seus sentiments i inquietuds en la pel·lícula. 
En el cinema d'autor, l'autor es reconeix per alguns trets típics de les seves obres. 

  • És aquell en el qual el director plasma la seva visió particularíssima no només del setè art sinó també del món on viu.
  • Ofereix també una visió del que vol criticar o enaltir.
  • O bé dóna un tractament "sui generis" a altres obres o temes molt utilitzats o de moda en els mitjans massius de comunicació (televisió, internet, cinema, teatre ...). 
  • Gairebé sempre són films que únicament alguns entenen i accepten... però sempre conviden a la reflexió i a la crítica. 
  • Tanmateix molts altres autors els utilitzen com a paradigma i perduren en el temps en la consciència col·lectiva de l'espectador.

El concepte de cinema d’autor neix a la revista Cahiers du Cinéma i es refereix al cinema on la pel·lícula és una obra exclusivament del director, més enllà dels estudis o de les pressions de la industria, la qual cosa li dóna més llibertat.

Entre les seves principals característiques els alumnes poden identificar:

  • Creació al marge dels estudis i la indústria cinematogràfica (es pot confondre amb el cinema independent);
  • Visió particular de la societat que l’envolta;
  • Tractament audiovisual propi i gairebé exclusiu del director;
  • Elements identificables en l’obra, com ara la simbologia o la temàtica recurrent;
  • Creació d’un corpus identificable amb el conjunt de les seves obres;
  • Treball recurrent amb els mateixos actors o actrius, muses de les seves obres;
  • Tractament de temes conflictius o que inviten a la reflexió del públic.



A tall d'exemple,

ALFRED HITCHCOCK, director britànic del segle XIX-XX, comença amb el cinema mut i després es passa al cinema sonor quan aquest apareix. Pioner de nombroses tècniques en el gènere del thriller, Hitchcock "el rei del suspens" és considerat com un dels realitzadors més influents en l'aspecte estilístic. Els seus thrillers sovint es caracteritzen per una hàbil convinació entre tensió i humor. 

Els seus temes recurrents són:

  • la por
  • la culpabilitat
  • la pèrdua d'identitat
  • Un altre tema que es troba freqüentment a les seves obres, amb algunes variacions, és el de l'innocent perseguit.

Dotat d'altra banda d'un sentit agut de l'autopromoció (apareixia sovint en les seves pel·lícules), Hitchcock continua sent avui en dia una de les personalitats del segle XX més conegudes arreu del món. Podem citar, per exemple, una de les seves pel·lícules més famoses:  Psicosis (amb la famosa escena de l'assasinat a la dutxa.)

 

Joomla templates by a4joomla