CONTEXT HISTÒRIC ALEMANYA
1918 → FI 1ª GUERRA MUNDIAL
• EL KAISER GUILLEM II ABDICA
• ES DESFÀ EL GOVERN IMPERIAL I ES PROCLAMA LA REPÚBLICA ALEMANYA
1919 → AIXECAMENT ESPARTAQUISTA (social-demòcrates), BERLIN
• PROPUGNEN UN RÈGIM DE TIPUS SOVIÈTIC.
• REPRESSIÓ CONTUNDENT → Dirigents assassinats per grups dretans.
• EL NOU GOVERN HA D'AFRONTAR MULTITUD D'ADVERSITATS:
→ Hostilitat de la burgesia nacionalista, els grans industrials i l'exèrcit.
→ Incidents violents provocats per grups d'extrema dreta.
1920 → INTENT DE COP D'ESTAT PER PART DE LES DRETES. FRACASSA.
1922 → SITUACIÓ ECONÒMICA DESASTROSA.
- HIPERINFLACIÓ
- FAM
- ATUR
1923 → INTENT DE COP D'ESTAT ENCAPÇALAT PER HITLER. FRACASSA.
_
EXPRESSIONISME
- ABRAÇA MOLTS CAMPS: ART, LITERATURA, MÚSICA, CINEMA, TEATRE, DANSA, FOTOGRAFIA, ETC.
- MOVIMENT HETEROGENI;ÉS UNA ACTITUD I UNA FORMA D'ENTENDRE L'ART QUE AGLUTINA A DIVERSOS ARTISTES DE TENDÈNCIES MOLT DIVERSES.
- REACCIÓ A L'IMPRESSIONISME.
- IMPRESSIONISME / NATURALISME / POSITIVISME - IMPORTÀNCIA D'ALLÒ EXTERIOR A L'HOME
- EXPRESSIONISME / ABSTRACCIÓ / EXISTENCIALISME - IMPORTÀNCIA D'ALLÒ INTERIOR DE L'HOME
“L'ésser humà només pot entendre's des de l'interior, en termes de la seva experiència i realitat viscuda, i no des de l'exterior, en termes biològics, psicològics o d'altres teories de la natura humana.”¨
KIERKEGAARD
- DEFORMA LA REALITAT PER A EXPRESSAR DE FORMA MÉS SUBJECTIVA LA NATURA I L'ÉSSER HUMÀ.
- DÓNA PRIMACIA A L'EXPRESSIÓ DELS SENTIMENTS MÉS QUE A LA DESCRIPCIÓ OBJECTIVA DE LA REALITAT.
- SOLEDAT I MISÈRIA COM A TEMES PRINCIPALS. L'AMARGOR DE LA VIDA
- DEFENSA LA LLIBERTAT INDIVIDUAL, LA PRIMACIA DE L'EXPRESSIÓ SUBJECTIVA, L'IRRACIONALISME, L'APASSIONAMENT I LA TEMÀTICA PROHIBIDA: ALLÒ MORBÓS, DEMONÍAC, SEXUAL, FANTÀSTIC I PERVERTIT
- OFEREIX UNA VISIÓ TRÀGICA DE L'ÉSSER HUMÀ AL MÓN
- REVELA L'INDRET PESSIMISTA DE LA VIDA, L'ANGOIXA EXISTENCIAL DE L'INDIVIDU, QUE A LA SOCIETAT MODERNA, INDUSTRIALITZADA, ES VEU ALIENAT, AÏLLAT.
- MITJANÇANT LA DISTORSIÓ DE LA REALITAT PRETÉN IMPACTAR L'ESPECTADOR, ARRIBAR AL SEU COSTAT MÉS EMOTIU.
“Amb antecedents a la pintura i connectat a les avantguardes, l'expressionisme alemany va portar a les pantalles un món tortuós que es reflectia en imatges d'alt contrast, la distorsió de les quals reforçava un univers de malson”.
CARACTERÍSTIQUES
- PREDOMINI DE LES OMBRES SOBRE LA LLUM.
- ATMOSFERA BROMOSA I OMBRÍVOLA D'UN UNIVERS MÍTIC I FANTÀSTIC.
- PERSPECTIVES ESGUERRADES.
- DECORATS GÒTICS QUE ACCENTUEN LA SENSACIÓ D'AMENAÇA QUE EMMASCAR TOTA LA POSADA EN ESCENA. FORMES DENTADES I AGUDES.
- IL·LUMINACIÓ ANTINATURAL I CREATIVA, ON ELS BLANCS I ELS NEGRES VIOLENTS CONFIGUREN LA CONFUSIÓ I ANGOIXA QUE VIUEN ELS PERSONATGES.
- POSADA EN ESCENA VOLGUDAMENT ANTIREALISTA.
- ÚS DE LA DIAGONAL: MÓN INESTABLE I EN CONTINUA FUGIDA DE LA REALITAT.
- APARENÇA FANTASMAGÒRICA DELS ACTORS, MÉS CARICATURA QUE PERSONATGES REALS, VESTITS I MAQUILLATS DE MANERA ESTRANYA I DE FORMA EXAGERADA.
- ELS PERSONATGES ACABEN CONVERTITS EN UNA FORMA ABSTRACTA MÉS QUE ES CONFON AMB EL DECORAT.
EXEMPLES DE FILMS:
- EL GABINET DEL DOCTOR CALIGARI & TIM BURTON EXPRESSIONISME ALEMANY METROPOLIS. FRITZ LANG (1926) METROPOLIS. FRITZ LANG (1926)
- METROPOLIS. FRITZ LANG (1926) & blade runner
- METROPOLIS & STAR WARS
- NOSFERATU FW MURNAU 1922
- METROPOLIS. FRITZ LANG (1926)
Un altre mestre d’aquest moviment, Friedrich Wilhelm Murnau, va adaptar la llegenda clàssica del vampirisme en Nosferatu, el vampir (1922), i va posar en imatges el text més conegut de Goethe en Faust (1926). Ambdues pel·lícules desperten la inquietud de l’espectador i aconsegueixen fixar una estètica del ombrívol, imitada posteriorment per nombrosos cineastes que van conrear el gènere de l’horror.
Deixant de banda títols tan significatius com La venjança del homúnculo (1916), d’Otto Rippert, i L’home de les figures de cera (1924), de Paul Leni, la veritat és que l’expressionisme germànic es resumeix en un grapat d’excel·lents creadors. Guionistes com Carl Mayer i Thea von Harbou, càmeres com Karl Freund i Fritz Wagner, i decoradors com Hermann Warm, Robert Herlth, Walter Rörig i Otto Hunte van ser els encarregats de consolidar les seves convencions.
Posteriorment, la gamma creativa del moviment es va anar eixamplant, deixant espai a films d’animació com Les aventures del príncep Achmed (1926), de Lotte Reiniger. Segons el parer dels especialistes, els ingredients bàsics d’aquest corrent s’adverteixen després en el cinema negre, en les pel·lícules de terror de la companyia Universal Pictures, en les obres d’Orson Welles i Carl Th Dreyer, i fins i tot en els moderns llargmetratges de Tim Burton.
CAL VISIONAR:
http://www.youtube.com/playlist?list=PL86BC94B1ABA7EEC3
_