Estàs aquí:Inici T3.b EXPRESSIONISME ALEMANY
A- A A+

EXPRESSIONISME ALEMANY

 

CONTEXT HISTÒRIC ALEMANYA

1918 → FI 1ª GUERRA MUNDIAL

• EL KAISER GUILLEM II ABDICA 
• ES DESFÀ EL GOVERN IMPERIAL I ES PROCLAMA LA REPÚBLICA ALEMANYA

1919 → AIXECAMENT ESPARTAQUISTA (social-demòcrates), BERLIN

• PROPUGNEN UN RÈGIM DE TIPUS SOVIÈTIC.

• REPRESSIÓ CONTUNDENT → Dirigents assassinats per grups dretans.

• EL NOU GOVERN HA D'AFRONTAR MULTITUD D'ADVERSITATS:

→ Hostilitat de la burgesia nacionalista, els grans industrials i l'exèrcit.

→ Incidents violents provocats per grups d'extrema dreta.

1920 → INTENT DE COP D'ESTAT PER PART DE LES DRETES. FRACASSA.

1922 → SITUACIÓ ECONÒMICA DESASTROSA.

  1. HIPERINFLACIÓ
  2. FAM
  3. ATUR

1923 → INTENT DE COP D'ESTAT ENCAPÇALAT PER HITLER. FRACASSA.

 

_



EXPRESSIONISME

  • ABRAÇA MOLTS CAMPS: ART, LITERATURA, MÚSICA, CINEMA, TEATRE, DANSA, FOTOGRAFIA, ETC.
  • MOVIMENT HETEROGENI;ÉS UNA ACTITUD I UNA FORMA D'ENTENDRE L'ART QUE AGLUTINA A DIVERSOS ARTISTES DE TENDÈNCIES MOLT DIVERSES.
  • REACCIÓ A L'IMPRESSIONISME.
  • IMPRESSIONISME / NATURALISME / POSITIVISME - IMPORTÀNCIA D'ALLÒ EXTERIOR A L'HOME
  • EXPRESSIONISME / ABSTRACCIÓ / EXISTENCIALISME - IMPORTÀNCIA D'ALLÒ INTERIOR DE L'HOME

“L'ésser humà només pot entendre's des de l'interior, en termes de la seva experiència i realitat viscuda, i no des de l'exterior, en termes biològics, psicològics o d'altres teories de la natura humana.”¨

KIERKEGAARD

  • DEFORMA LA REALITAT PER A EXPRESSAR DE FORMA MÉS SUBJECTIVA LA NATURA I L'ÉSSER HUMÀ.
  • DÓNA PRIMACIA A L'EXPRESSIÓ DELS SENTIMENTS MÉS QUE A LA DESCRIPCIÓ OBJECTIVA DE LA REALITAT.
  • SOLEDAT I MISÈRIA COM A TEMES PRINCIPALS. L'AMARGOR DE LA VIDA
  • DEFENSA LA LLIBERTAT INDIVIDUAL, LA PRIMACIA DE L'EXPRESSIÓ SUBJECTIVA, L'IRRACIONALISME, L'APASSIONAMENT I LA TEMÀTICA PROHIBIDA: ALLÒ MORBÓS, DEMONÍAC, SEXUAL, FANTÀSTIC I PERVERTIT
  • OFEREIX UNA VISIÓ TRÀGICA DE L'ÉSSER HUMÀ AL MÓN
  • REVELA L'INDRET PESSIMISTA DE LA VIDA, L'ANGOIXA EXISTENCIAL DE L'INDIVIDU, QUE A LA SOCIETAT MODERNA, INDUSTRIALITZADA, ES VEU ALIENAT, AÏLLAT.
  • MITJANÇANT LA DISTORSIÓ DE LA REALITAT PRETÉN IMPACTAR L'ESPECTADOR, ARRIBAR AL SEU COSTAT MÉS EMOTIU.

 

“Amb antecedents a la pintura i connectat a les avantguardes, l'expressionisme alemany va portar a les pantalles un món tortuós que es reflectia en imatges d'alt contrast, la distorsió de les quals reforçava un univers de malson”.

 

 

CARACTERÍSTIQUES

  • PREDOMINI DE LES OMBRES SOBRE LA LLUM.
  • ATMOSFERA BROMOSA I OMBRÍVOLA D'UN UNIVERS MÍTIC I FANTÀSTIC.
  • PERSPECTIVES ESGUERRADES.
  • DECORATS GÒTICS QUE ACCENTUEN LA SENSACIÓ D'AMENAÇA QUE EMMASCAR TOTA LA POSADA EN ESCENA. FORMES DENTADES I AGUDES.
  • IL·LUMINACIÓ ANTINATURAL I CREATIVA, ON ELS BLANCS I ELS NEGRES VIOLENTS CONFIGUREN LA CONFUSIÓ I ANGOIXA QUE VIUEN ELS PERSONATGES.
  • POSADA EN ESCENA VOLGUDAMENT ANTIREALISTA.
  • ÚS DE LA DIAGONAL: MÓN INESTABLE I EN  CONTINUA FUGIDA DE LA REALITAT.
  • APARENÇA FANTASMAGÒRICA DELS ACTORS, MÉS CARICATURA QUE PERSONATGES REALS, VESTITS I MAQUILLATS DE MANERA ESTRANYA I DE FORMA EXAGERADA.
  • ELS PERSONATGES ACABEN CONVERTITS EN UNA FORMA ABSTRACTA MÉS QUE ES CONFON AMB EL DECORAT.

EXEMPLES DE FILMS:

  • EL GABINET DEL DOCTOR CALIGARI & TIM BURTON EXPRESSIONISME ALEMANY METROPOLIS. FRITZ LANG (1926)  METROPOLIS. FRITZ LANG (1926) 
  • METROPOLIS. FRITZ LANG (1926) & blade runner
  • METROPOLIS & STAR WARS
  • NOSFERATU FW MURNAU 1922
  •  METROPOLIS. FRITZ LANG (1926)
 
 
Abans d'esmentar un moviment cinematogràfic, l'expressionisme va ser una corrent pictòrica, iniciada el 1911, quan van ser exposats a la mostra de la Secessió berlinesa els quadres de diversos representants del fauvisme, una tendència pictòrica que van practicar artistes com Matisse. A partir d'aquesta data, diversos creadors alemanys van aplicar en els seus quadres els principis d'aquesta avantguarda, enfortint l'expressivitat de les seves pintures, estilitzant en cada traç l'estat particular de la seva societat i de les seves pròpies inquietuds personals. Per això figures com Ernst Ludwig Kirchner, Emil Nolde i Otto Dix desatendran els elements formals de la seva obra per privilegiar la immediatesa de les emocions, el sentit amarg i fins i tot tràgic de les seves criatures i l'excitació social promoguda durant el període d'entreguerres. A aquest mateix fi es van aplicar molt aviat músics, narradors i dramaturgs.
 
Amb tot, la referència pictòrica no és casual quan es parla d'expressionisme cinematogràfic. Els cineastes expressionistes, i en particular els alemanys, van trobar en la seva estètica l'element comú. Per aquesta raó, l'estudi inicial d'aquesta fórmulaes mou entre dos eixos: l'ús dels decorats i la qualitat tenebrosa de la seva fotografia. Rodats sempre en estudis, els films expressionistes emfatitzaven la inquietud més sublim a través de tots els elements al seu abast, des del maquillatge fins als moviments de càmera, passant per un tipus d'ambientació deliberadament artificial, de vegades desfigurada, com si el fotograma fos un marc sobre el qual delinear aquesta gamma de contrastos.
 
El títol que va inaugurar aquesta tendència va ser El gabinet del Dr Caligari (1919), de Robert Wiene, on el cineastaprenia el camí de la distorsió, tant a l'hora d'oferir la seva imatge dels personatges com en plantejar el torturat disseny dels decorats. Com era notori en altres títols d'aquest conjunt, l'obra de Wiene també es recolzava en les claus filosòfiques d'aquella societat tan convulsa, que va ser després marc de l'ascens del Partit Nazi.
 
Un altre representant de l'expressionisme, Paul Wegener, animat per les noves possibilitats tècniques a la seva disposició, va creure possible que la seva activitat artística penetrés en el camp de la cinètica pura i del lirisme òptic. Aquesta aposta per l'irracional abasta una altra de les qualitats d'aquest moviment: la seva reflex del sinistre com a fórmula arquetípica de la tradició cultural alemanya. En aquest afany, no ha d'estranyar la presència habitual dels ingredients més comuns del romanticisme alemany, com succeïa en L'estudiant de Praga (1913), dirigida per Stellan Rye i Paul Wegener, i inspirada en escrits de Von Chamisso i Hoffmann. Paul Wegener va ser un actor i director de cinema molt actiu en aquests anys. Referent a això, cal esmentar un altre film, El Golem (1920), codirigida per Wegener i Henrik Galeen, el guió escenificava la novel·la homònima de Gustav Meyrinck.
 
Sense consagrar específicament a aquests temes, Fritz Lang va passar a la història de l’expressionisme com un dels seus creadors millor capacitats. Ho acrediten pel lícules com Les tres llums (1921) El testament del doctor Mabuse (1922), Metròpolis (1926) i M, el vampir de Düsseldorf (1931). En totes elles, la fotografia i la posada en escena van quedar al servei de relats el fons comú és l’ambigüitat moral. 

Un altre mestre d’aquest moviment, Friedrich Wilhelm Murnau, va adaptar la llegenda clàssica del vampirisme en Nosferatu, el vampir (1922), i va posar en imatges el text més conegut de Goethe en Faust (1926). Ambdues pel·lícules desperten la inquietud de l’espectador i aconsegueixen fixar una estètica del ombrívol, imitada posteriorment per nombrosos cineastes que van conrear el gènere de l’horror.

Deixant de banda títols tan significatius com La venjança del homúnculo (1916), d’Otto Rippert, i L’home de les figures de cera (1924), de Paul Leni, la veritat és que l’expressionisme germànic es resumeix en un grapat d’excel·lents creadors. Guionistes com Carl Mayer i Thea von Harbou, càmeres com Karl Freund i Fritz Wagner, i decoradors com Hermann Warm, Robert Herlth, Walter Rörig i Otto Hunte van ser els encarregats de consolidar les seves convencions.

Posteriorment, la gamma creativa del moviment es va anar eixamplant, deixant espai a films d’animació com Les aventures del príncep Achmed (1926), de Lotte Reiniger. Segons el parer dels especialistes, els ingredients bàsics d’aquest corrent s’adverteixen després en el cinema negre, en les pel·lícules de terror de la companyia Universal Pictures, en les obres d’Orson Welles i Carl Th Dreyer, i fins i tot en els moderns llargmetratges de Tim Burton.

 

CAL VISIONAR:

http://www.youtube.com/playlist?list=PL86BC94B1ABA7EEC3



_

Joomla templates by a4joomla