Concepte d'edició
L'edició és l'operació mitjançant la qual se seleccionen i s'ordenen harmònicament els plans enregistrats, d'acord amb una determinada intencionalitat narrativa i/o semàntica, atorgant alhora al programa un ritme.
En la creació de videogrames, l'edició planteja problemes de caire tècnic i problemes de caire expressiu.
Tipus de muntatge des del punt de vista expressiu
Des del punt de vista estrictament narratiu, se sol distingir entre muntatge continu i discontinu. Els altres tipus de muntatge narratiu poden considerar-se variants del muntatge discontinu. Des del punt de vista estrictament semàntic, convé fer esment de l'anomenat muntatge ideològic. Aquests són els trets més rellevants de cada tipus de muntatge:
- Es parla de muntatge continu quan es fa una reconstrucció en temps real. Per exemple, en el pla 1 una noia s'acosta a una porta; en el pla 2 obre la porta amb la mà.
- Es parla de muntatge discontinu quan el temps real és reduit mitjançant una el·lipsi. Per exemple, en el pla 1 un senyor prepara el dinar a la cuina; en el pla 2 el serveix a taula.
- En el muntatge en paral·lel s'alternen accions diverses que es donen sentit mútuement, precisament pel fet de comparar-les.
- En el muntatge altern es juxtaposen accions que tenen una correspondencia temporal i que solen unirse al final de la seqüència o del film. Per exemple, els bandits a punt de matar la noia, i el noi cavalcant per salvar-la.
- El flashback es produeix quan un pla suposa una tornada enrera en el temps realment pronunciada. Es tracta, en definitiva, d'un retrocés indefinit.
- El muntatge d'anticipació consisteix a fer cavalcar sobre un pla els diàlegs o la música corresponents al pla següent.
- En el muntatge rítmic el que seria el ritme real d'un esdeveniment s'accelera o alenteix en funció de l'impacte que es pretén donar. S'utilitza sovint en els video-clips.
- En el muntatge de síntesi es fa una compressió notable del pas del temps. Per exemple, un nen marxa en bicicleta; quan torna, ja és un adolescent.
- En el muntatge ideològic es connecten plans que no tenen una relació física, simplement per produir una nova significació. Per exemple, un ramat de bens i una munió d'obrers sortint del metro (a Tiempos modernos, de Charles Chaplin).
Recordem l'origen del muntatge ideològic?
El muntatge ideològic es fonamenta en les investigacions de Pudovkin sobre el muntatge constructiu, portades a les últimes conseqüències per Eisenstein amb el seu muntatge intel·lectual. Es tracta d'enriquir intel·lectualment el cinema amb una significació addicional, producte d'una relació d'imatges amb un fort contingut metafòric. La significació no prové de l'acció dramàtica directa, sinó del concepte abstracte engendrat pel xoc entre dues imatges.
La significació afegida pel muntatge ideològic té la contrapartida (¿i l'avantatge?) de fer més evident l'existència del muntatge i, en definitiva, la presència d'un enunciador. Aquesta presència, que pot resultar nociva per a la credibilitat del cinema narratiu estàndard, pot ser beneficiosa per a un film provocador, que pretengui interpel·lar.
La durada dels plans
Per aconseguir l'eficacia comunicativa i didàctica d'un film és fonamental encertar-ne el ritme. El ritme d'un programa afecta l'atmosfera o el clima que pot arribar a crear, pero condiciona també l'interès que suscitarà en els destinataris i alhora en facilitarà o dificultarà la comprensió.
Plans massa llargs, per exemple, poden comportar un ritme excessivament lent i, en conseqüencia, la pèrdua d'interès en els receptors.
Plans massa breus, en canvi, poden comportar que els receptors no puguin llegir o assimilar tota la informació continguda.
Plans massa llargs, per exemple, poden comportar un ritme excessivament lent i, en conseqüencia, la pèrdua d'interès en els receptors.
Plans massa breus, en canvi, poden comportar que els receptors no puguin llegir o assimilar tota la informació continguda.
Hi ha diversos elements que condicionen la durada que s'ha de donar al pla:
- El ritme que es val conferir al film. Hi ha continguts que exigeixen un ritme dinàmic i continguts que els cal una certa lentitud expositiva.
- El tipus de pla des del punt de vista de l'enquadrament. Normalment els plans generals contenen molta informació i, en conseqüència, exigeixen més temps de lectura; en canvi, els primers plans i els plans propers contenen poca informació i es llegeixen més de pressa.
- La quantitat i la complexitat de la informació de cada pla, tant objectivament com en relació amb els plans que el precedeixen i que el segueixen.
- La relació amb el text parlat. Un text llarg pot justificar, i fins exigir, que es concedeixi més temps a un pla visual que no n'exigiria tant.
- El moviment o el ritme intern. En igualtat de circumstancies es tolera més un pla llarg si va acompanyat de moviment de càmera o de moviment dels subjectes.
- L'edat o el nivell cultural d'aquells a qui va destinat el programa.