NTSC (National Television System Committee)[1] és el primer sistema de transmissió del senyal de televisió desenvolupat als Estats Units als anys 1940, i implantat el 1953, i que s'empra actualment a gran part d’Amèrica i Japó.
Un derivat del NTSC és el sistema PAL que es fa servir a Europa i a alguns països d'Amèrica del Sud com són Argentina, Uruguai i Brasil.
La codificació de color del Sistema NTSC s'utilitza amb la Norma de televisió M, que consisteix en 29,97 quadres de vídeo per segon amb exploració entrellaçada. Cada trama o quadre es compon de dos camps, cadascun dels quals consta de 262,5 línies d'exploració, per a un total de 525 línies d'exploració, de les quals 486 componen la trama visible.
PER COMPLETAR:
La freqüència de refrescar o actualització vertical NTSC en el sistema de TV de blanc i negre originalment s'adaptava exactament a la freqüència nominal de 60 Hz de corrent altern utilitzada en els Estats Units. L'adaptació de la taxa d'actualització de camp a la freqüència de l'energia elèctrica va evitar la intermodulació (o batut) que produeix barres rodants a la pantalla. Quan es va afegir el color a la televisió, la freqüència d'actualització es va reduir lleugerament a 59,94 Hz per eliminar patrons de punts estacionaris entre la diferència de freqüència entre les portadores de so i color. La sincronització de les dues freqüències, per cert, va ajudar a les càmeres de kinescopi a gravar les primeres emissions de televisió en directe, ja que era molt senzill sincronitzar una càmera de cinema per capturar un fotograma de vídeo a cada fotograma de la pel·lícula mitjançant el ús de la freqüència del corrent altern per ajustar la velocitat del motor sincrònic de corrent altern de la càmera. Pel temps en què la velocitat de fotogrames canviar a 29,97 quadres per segon per als sistemes en color, va ser més fàcil per disparar l'obturador de la càmera a partir del propi senyal de vídeo.