La velocitat del so depèn del medi i la temperatura, però per l'aire i a una temperatura de 15ºC, el so viatja a 340 m/seg.
L'acústica és la ciència que estudia el fenomen sonor i les seves causes. L'oïda humana pot percebre sons d'entre 20 i 20.000 Hz.Les QUALITATS DEL SO, és a dir, els aspectes mesurables que es donen en qualsevol so, són les següents: altura, intensitat, timbre i duració.
| DEFINICIÓ | SENSACIÓ AUDITIVA | |
| Altura | Nombre de vibracions per segon (freqüència). Es mesura en HERTZ (Hz). |
SONS AGUTS: (major freqüència) SONS GREUS: (menor freqüència) |
| Intensitat | La intensitat d'un so és l'amplitud d'ona de la vibració, i depèn de l'energia utilitzada. Es mesura en DECIBELIS. |
SONS FORTS: (major amplitud) SONS SUAUS: (menor amplitud) |
| Timbre | És la qualitat del so que ens permet distingir els tipus de veu o instruments diferents | Sons de diferent color o timbre, propis de cada veu o instrument. |
| Duració | Persistència de l'ona sonora | SONS LLARGS: (més duració) SONS CURTS (menys duració) |
Com ja hem vist, el so esta produït per vibracions de cossos que provoquen variacions de pressió en l'aire, les quals arriben a la nostra oïda i ens donen la sensació del so. Quan es fa la diferència entre el so analògic i digital en realitat es fa referència al procés en el qual es tracten els senyals elèctrics que més tard són convertits en so.
Per tant, quan parlem de so analògic volem dir que els senyals elèctrics que més tard varen ser transformades en so són tractats en circuits analògics i quan parlem de so digital ens referim que els senyals elèctrics són tractats en circuits digitals.
Al convertir el so en senyal elèctric mitjançant un transductor (per exemple un micròfon) el senyal obtingut és un senyal analògic.
En sistemes digitals el senyal analògic obtingut havia de convertir-se en senyal digital mitjançant un conversor A/D.
Igualment, el senyal sonor capaç d' estimular un altaveu és una senyal analògic, per tant, en els sistemes digitals, abans d'enviar el senyal al altaveus, s' ha de passar per un conversador D/A. El un aparell digital el so està representat per una sèrie de números, s'anomenen mostres, que són els valors instantànis de l'ona cada cert període de temps.
La velocitat de mostreig és la freqüència amb la que s'agafen les mostres. Evidentment, com més gran sigui la velocitat de mostreig més semblantça hi haurà entre l'ona analògica i els senyals digitals.
L'àudio digital i analògic:
L'àudio digital utilitza senyals digitals per a la reproducció de so. Això inclou la conversió d'analògic a digital, la conversió de digital a analògic, l'emmagatzematge i la transmissió.
Des dels cilindres de fonògraf fins a les cassets, l'emmagatzematge i reproducció de música analògica s'han basat en els mateixos principis en què es basa l'oïda humana. En un sistema d'àudio analògic, els sons es basen en ones físiques a l'aire, que es transformen en la representació elèctrica de l'ona, mitjançant un transductor (per exemple, un micròfon), i es desen o es transmeten. Per a tornar a obtenir un so, es reverteix el procés, mitjançant l'amplificació i la reconversió a ones sonores físiques a través d'un altaveu. Tot i que se'n canvia la natura, les característiques fonamentals de l'ona no es canvien durant el seu emmagatzematge, transformació, duplicació i amplificació. Tots els senyals d'àudio analògics són susceptibles de rebre soroll i distorsió, degut a la presència inherent de soroll als circuits electrònics.
La cadena de l'àudio digital comença quan un senyal d'àudio analògic es converteix en senyals elèctrics (polsos digitals) en lloc de senyals electromecànics. Aquest senyal després es codifica per a prevenir qualsevol error que pogués aparèixer durant l'emmagatzematge o transmissió del senyal.