A- A A+

Què explicar

La primera cosa que  cal decidir què volem explicar. Pot ser un somni, la descripció d'un fet real, fer una crítica, o potser un encàrrec d'un anunci o d'un clip musical. En tot cas, el punt de partida de la producció audiovisual és inicialment abstracte o poc concret, però té un nucli a partir del qual es desenvolupa. Aquest nucli es concreta en una idea.

La idea

Una frase ha de permetre descriure l'essència de la història que s'explica. És la història reduïda a la mínima expressió, és la font inspiradora, motivadora i conductora d'on sorgeixen tots els elements que esdevindran la producció final. és el primer maó de la construcció final.
A partir de la idea es poden començar a definir altres elements més directament relacionats amb el mitjà audiovisual.
Una mateixa idea pot esdevenir en produccions molt diferents, però a grans trets se'n defineixen tres grups generals:
  • A. Producció de ficció (dramatització).
  • B. Producció documental (captura de la realitat).
  • C. Producció de videocreacíó.


A. Producció de ficció

Aquest tipus de producció es centra en recrear la realitat i transformar-la a conveniència amb la intenció de narrar uns fets que poden o no haver ocorregut.
Aquest tipus de producció és el més utilitzat, formen part la gran majoria de pel·lícules que veiem per entretenir-nos, passar una bona estona o recordar un fet històric per exemple. 
Dins d'aquest tipus de producció trobem diferents géneres amb les  seves particulars convencions formals i narratives. Aquest gèneres no són exclusius per cada pel·lícula, és a dir, un pel·lícula pot pertànyer a l'hora a més d'un gènere:
  • El drama: És un gènere que pot agrupar-ne d'altres. La principal característica és que explica històries serioses, on s'expresen sentiments i conflictes humans.
    Exemple: El curioso caso de Benjamin Button (David Fincher, 2008)

  • El western: Les pel·lícules de l'oest, que tenen en comú l'escenari (els poblats, les muntanyes, els paisatges deserts, ...) i els personatges (xèrif, bandits, indis, ...), les accions (duels, persecucions,, ...) i instruments (revòlvers, cavalls, carretes, fletxes, salons, jocs de cartes, ...).
    Exemple: El hombre que mató a Liberty Valance (John Ford, 1962)

  • La comèdia: Pretén fer riure, és per això que admet una gran varietat de 'sub-gèneres'. Les comèdies romàntiques on l'amor és el centre d'interès; les comèdies psicològiques: mostren dubtes existencials o conflictes emocionals; comèdies socials: que són bàsicqament crítiques a la societat.
    Exemple: Alta fidelidad (Stephen Frears 2000).

  • El thriller: També inclou les pel·lícules anomenades "de suspens" En aquest génere el que destaca és la resolució d'un enigma per part dels personatges, al marge de que siguin bons o dolents, el que és important és el fet de que es genera una intriga psicoñògica.
    Exemple: Memento (Christopher Nolan 2001)

  • El cinema policíac: o cinema negre, de vegades es confóna m el thriller donat que de vegades també hi apareixen conflictes psicològics. En aquest gènere el que és important és la lluita entre el bé (policies, detectius, agents secrets) i el mal (mafiosos, delinqüents, criminals,...).
    Exemple: El infilitrado (Jeff Celentano 1999)

  • Cinema d'acció: poden estar incloses en altres géneres, donat que la particularitat d'aquest génere és el com s'explica la història. Hi destaquen les persecucions, les lluites cos a cos, les acrobàcies. Sovint es fa ús de l'espectacularitat buscant l'entreteniment.
    Exemple: La jungla de Cristal 1988 (John Mc Tiernan)

  • Cinema d'aventures: Combina acció, expressió de sentiments i relacions entre personatges, però sobretot mostra situacions, viatges i experiències difícils o impossibles de viure.
    Exemple: Indiana Jones a la recerca de l'arca perduda (Steven Spielverg 1981)

  • La ciència ficció: es caracerítza perquè sovint es desenvolupa en èpoques futures, on el desenvolupament tecnològic és molt més avançat que l'actual.
    Exemple: Matrix (Larry i Andy Wachowski 1999)

  • El cinema musical: En aquest gènere destaquen per les escenes musicals, ja sigui perquè els actors canten, ballen o fan les dues coses, fent servir aquestes escenes per construïr la trama de la pel·lícula.
    Exemple: Moulin rouge (Baz Luhrman, 2001)

  • El cinema històric: Hi apareixen personatges i moments històrics succeïts, i es recrea l'època corresponent. Sovint s'afegeixen elements de ficció amb la intenció de fer més propera la narració a l'espectador.
    Exemple: Braveheart (Mel Gibson, 1995)

  • Cinema bèl·lic: les pel·lícules d'aquest génere, s'anomenen també "pel·lícules de guerra", expliquen batalles de qualsevol temps o lloc, Poden estar basades o no en fets reals.
    Exemple: La chaqueta metálica (Stanley Kubrick, 1987)

  • Cinema de terror i fantàstic: L'objectiu d'aquestes pel·lícules és provocar por a l'espectador. Per això, es recorre a personatges fantàstics: vampirs, monstres, esperits, fantasmes, ... i es situen en llocs com cementiris, ciutats desolades, sòtans tenebrosos, ... D'altres vegades, la por es pretèn generar amb elements més quotidians.
    Exemple: L'exorcista (William Friedkin, 1973).

  • Cinema d'autor: S'engloben aquelles pel·lícules amb elements de difícil classificació, o bé perquè no s'ajusten a cap dels gèneres definits o perquè en combinen diversos per expressar alguna idea en un format molt personal, el del seu creador. Podriem dir que contenen elements narratius que no han esdevingut estandards o bé perquè són molt partículars del propi director o bé per què tenen un caire experimental.
    Exemple: Blue velvet (David Lynch, 1986).

  • Cinema d'animació: Hi pertanyen les pel·lícules creades amb elements no reals, dibuixos, plastilina, animacions per ordinador.
    Exemple: Toy story (John Lasseter 1995)

B. Producció documental

Aquest tipus de producció, es centra en reproduïr fets de la realitat de la manera més fidel possible, perquè després puguin ser analitzats.
Sovint els documentals utilitzen material cinematogràfic o videogràfic gravat en anterioritat i que es poden trobar en arxius, filmoteques i altres fonts de recursos d'aquest estil.

Sovint però es combinen els dos tipus de materials, el propi i el d'arxiu.


C. Producció de videocreació

  • Pertanyen a aquesta categoria de producció els clips musicals, els videos d'anuncis comercials o el video-art. Utilitzen sovint recursos conematogràfics amb propòsits diferents. El temps cinematogràfic en aquestes produccions, així com la ubicació dels espais narratius es pot trencar en qualsevol moment i sota criteris que poden desmuntar els estandards que es defineixen en les produccions clàssiques de ficció o documentals.
  • És important definir en aquests casos el public a qui es dirigeix aquesta producció, donat que els matisos del llenguatge comunicatiu utilitzat en cada segment de població, són els que permetran que el missatge i els detalls de la producció arribin a l'espectador més fàcilment.

 

Definicions inicials de la producció:

EL GUIÓ:

És aquell document que conté la informació de la producció. Tan a nivell de continguts com a nivell tècnic com veurem més endavant. En el moment de definir el guió caldrà complimentar les següents seccions:

La idea

  • A banda de definir el tipus de producció (ficció. documental, videocreació) també caldrà descriure, tal i com s'indica en el paràgraf "idea" , "...en una frase l'essència de la història que es vol explicar...".
  • També en aquest punt s'hauran de definir aspectes de caràcter general, com per exemple si es rodarà en cinema o en video o quin format o resolució s'utilitzarà.
  • Extensió aproximada una o dues frases.
 

La sinopsi

  • Ampliem la idea, introduint els diferents moments importants que pot tenir la trama. Es comencen a introduïr els trets generals dels personatges així com algunes de les diferents ubicacions on pot succeir. 
  • En aquesta fase també cal fer una bona feina de documentació, mirar produccions similars a la que pretenem fer o que senzillament ens aportin idees que es puguin aprofitar en algun moment de la producció.
  • També es podrà deduïr d'aquí aspectes com el to i l'estil del guionista.
 
Extensió aproximada: no més d'un full (en cas de curtmetratge).
 
Exemple: Una señora se despierta y no encuentra a su mascota, un gatito de pocos meses. Decide preguntar a los vecinos, y llama puerta por puerta, a todo el vecindario. En cada hogar se verá envuelta en problemas y conflictos varios donde mediará para solucionarlos (aquí podríamos detallar en pocas líneas cuáles serán esos conflictos, personajes que se cruzarán en su camino, y cómo resuelve cada situación). Finalmente el gatito aparece atrapado en un hueco, entre el frigorífico y la pared de la cocina.

El tractament

Es descriu amb més detall la idea de la producció. Es pensa en les diferents escenes de la producció i es fa una breu explicació de cadascuna, que ha de contenir, els personatges, les ubicacions, les accions i els elements més importants que hi formaran part. Aquí es defineix l'estructura del guió així com els objectius dels personatges.
El contingut del tractament ha de ser essencial, és a dir, només afegirem allò que sigui imprescindible per definir l'escena, i ha de provocar, al ser llegit, ganes de saber més.
 
Exemple: SEC. 1. INTERIOR. HABITACIÓN DE TERESA. DÍA.
Vemos una habitación decorada estilo años cincuenta. Una mujer duerme en la cama, es una señora mayor, la misma que posa en una fotografía que hay sobre la mesilla de noche; en la foto aparece acariciando a un “gatito” gris. Suena un despertador, y ella se incorpora. Se extraña por algo, y busca por la habitación a su gatito, llamándole por su nombre: Michi. Vemos que poco a poco, como aumenta la preocupación de Teresa, al no encontrarlo.
 
Adjunts:
AdjuntDescripcióMida (Kb)
Descarregar aquest arxiu (sbcs.gif)sbcs.gif 315 kB
Joomla templates by a4joomla