-
Anomenem camp a tot allò que la càmera ens fa visible en un enquadrament determinat, és a dir tot allò que veiem en pantalla perquè la càmera ens ho vol mostrar.
- En canvi, el fora de camp és tot allò que no veiem en l’enquadrament però que d’alguna manera o una altra forma part de l’escena, ja sigui perquè l’enquadrament ens ho suggereix o perquè ens ho imaginem. Jugar amb el fora de camp pot ser un molt bon recurs per jugar a crear expectatives, interrogants… De vegades pot donar-se el joc que el director ens mostri en el camp allò que està fora de camp, per exemple a través d’un mirall. Una altra manera de jugar amb el fora de camp és quan l’objecte està en el camp, però o bé nosaltres o bé els personatges o bé tots dos, no el veiem (un símil d’aquest efecte seria quan en un espectacle infantil un personatge pregunta al públic si han vist ”el dolent” i mentre aquest ve per darrere i el públic el veu però el personatge no).
Durant tota l’acció de La soga (The Rope, A. Hitchcock, 1948 ) hi ha un mort a dins del bagul que hi ha al centre de la sala i que fa de taula, però no ho sap cap dels personatges (excepte aquells que l’han assassinat) que beuen i xerren tranquil·lament.
Aquest és l’inici de la pel·lícula, on es veu (i per tant l’espectador sí que coneix des del principi) com els assassins amaguen la víctima dins del bagul.
Un altre concepte relacionat amb el camp és la profunditat de camp. La profunditat de camp es defineix com la distància que hi ha entre l’objecte més proper i el més llunyà que es veuen amb nitidesa a la pantalla.Es pot utilitzar per mostrar en un mateix enquadrament objectes o personatges diferents que tenen interès per l’espectador i que estan a diferents distàncies de la càmera.
Els duels dels westerns clàssics són un típic exemple de l’ús de la profunditat de camp amb efecte dramàtic. En aquesta escena del duel a tres bandes de El bo, el lleig i el dolent (The good, the bad and the ugly, S. Leone, 1966) hi veiem plans amb molta profunditat de camp per descriure l’escena del duel, amb un protagonista d’esquenes en primer pla i l’altre en la llunyania.