La representació d'una durada del temps és una altre discurs que podem fer des de la fotografia, hi ha un recurs molt utilitzat en aquest sentit, que és l'escombrat, que consisteix en fer una fotografia a una velocitat baixa seguint el moviment d'un objecte o subjecte.
Aquest és el cas, per exemple de Ernst Hass: la seva curiositat creativa li va empènyer, així mateix, a desenvolupar un estil propi per fotografiar el moviment que avui està indeleblement associat al seu nom: la imatge “moguda” a propòsit.

En lloc de “detenir” el moviment del subjecte amb un temps breu d’exposició Haas utilitzava un temps més lent de forma tal que el model continués movent-se i, per tant, la imatge resultés moguda. Va aprendre a controlar la intensitat i els matisos d’aquest efecte triant el temps d’exposició i el moviment de la càmera en funció dels canvis de lloc del subjecte. Les imatges que va obtenir evoquen admirablement el sentit de moviment i el color les fa molt atractives. A principis dels anys cinquanta, mentre fotografiava una cursa de braus a Espanya, Haas es va trobar, a mesura que queia la tarda, prenent imatges que cada vegada apareixien més envaïdes per les ombres. Donada l’escassa rapidesa de la Kodachrome, es va veure obligat a recórrer a temps d’exposició de 115 o, fins i tot, de 112 segons.

Les imatges mogudes van suscitar la seva curiositat i el van encoratjar a realitzar nous experiments. En analitzar les fotografies va descobrir que la vista buscava sempre un punt nítid de referència a la zona “moguda” de la foto. En teoria, es va dir, aquell punt devia ser la part més important de la imatge.

Va descobrir que el millor mètode per obtenir un efecte semblant consistia a prendre una “panoràmica” amb la càmera, o sigui, moure-la en la mateixa direcció i aproximadament a la mateixa velocitat que el subjecte principal de manera que aquest estigués en la mateixa posició en el visor durant tot el temps que durés l’exposició. Per tant, el fons apareixeria més desenfocat que el subjecte que, a certes zones, sortiria sorprenentment nítid. Amb el pas del temps va adquirir la pràctica necessària per sincronitzar el temps d’exposició amb l’acció.

vegeu els enllaços següents amb exemples de fotografies amb llarga exposició o velocitat d'obturació lenta:
galeria 1 / galeria2

---

Tot i que també hi ha altres recursos com per exemple els utilitzats per Duane Michals , que experimenta a través del muntatge fotogràfic, i la tècnica de doble i de triple exposició. Intentant mantenir-se entre la realitat i la ficció, amb una gran quantitat d'il·lustració de fantasies. 

Per representar el pas del temps però, no és imprescindible l'ús de recursos tecnològics, hi ha opcions més poètiques que permeten aquesta mateixa interpretació, en aquesta línia podriem destacar artistes com Ansel Adams autor de la següent fotografia o Edward Weston

 

 

Hi ha fotografies que no presenten cap tipus de marca temporal. En realitat caldria dir que això no és possible perquè qualsevol imatge està inscrita en algun moment, però en gran mesura això es pot apreciar en géneres com la fotografia publicitaria o industrial, on es produeix una ocultació intencionada d'aquestes marques.