Trobareu aquest punt desenvolupat amb il·lustracions a ELEMENTS DE LA IMATGE: EL PUNT
El punt
És l'element de l'expressió plàstica més simple i petit. La primera finalitat del punt és indicar una posició.
El punt aïllat és un element visual estàtic. Només quan marquem un punt sobre un pla o el situem en un espai determinat, es creen tensions visuals que suggereixen direcció i moviment.
 |
 |
|
| Un punt situat en el centre d'un pla, atrau la nostra atenció i deixem de percebre l'espai que l'envolta. Aquesta posició produeix una sensació visual d'ordre i equilibri | Si desplacem el punt fora del centre, apareix un gran espai buit, de manera que es produeix una sensació visual de tensió o moviment cap a l'extrem del pla on es situa el punt. |
La línia
Trobareu aquest punt desenvolupat amb il·lustracions a ELEMENTS DE LA IMATGE: LA LÍNIA
- Tota línia té una direcció i una tensió que exerceix sobre ella una força que li dóna vigor i fermesa.
- La línia en ocasions es torna subtil i delicada, creant línies suaus que generen moviment.
- Les diferents posicions que poden adoptar les línies en el pla, creen diferents sensacions en l'espectador.
LES PRINCIPALS FUNCIONS PLÀSTIQUES DE LA LÍNIA SÓN:
- Creen vectors de direcció, bàsics per organitzar la composició
- Aporten profunditat a la composició (sobretot en representacions planes)
- Separen plans i organitzen l'espai
- Donen volum als objectes bidimensionals
- Representen la forma i estructura d'un objecte
Així les línies verticals donen sensació d'equilibri. La línia vertical és activa i tendeix cap a l'elevació més que cap a la caiguda. Produeixen sensació de vida i fins hi tot de vigilància.
La línia horitzontal és el repòs absolut, la màxima estabilitat. Determina en l'espectador la sensació de calma, repòs, serenitat, tranquilitat, placidesa, ... És per tant una línia estàtica.
La línia obliqua tendeix a la caiguda i és inestable. A causa de la seva inestabilitat determina dinamisme i acció. És una línia activa, genera moviment i en ocasions és agressiva i violenta.
Les línies que convergeixen en un punt tendeixen a expandir-se i generen sensació de profunditat.
El pla
Les formes planes poden ser geomètriques: Obeeixen a les lleis matemàtiques i és per aquest motiu que arriben a donar gran sensació d'ordre i estabilitat. Hi ha tres formes geomètriques bàsiques: quadrat, cercle i triangle equilater.
Les formes planes poden ser també orgàniques: Obeeixen a lleis naturals i poden adoptar infinites aparences. La sensació visual que produeixen és de més dinamisme que la de les formes geomètriques.
El pla és el més indicat per transmetre sensacions de volum, clarobscur, profunditat, etc ...
Podem aconseguir sensació de profunditat i de volum utilitzant diferents tècniques:
Utilitzant les diferències dels elements (i/o plans) que composen una imatge, podem generar sensació de volum o de profunditat. Diferències de mida, color o textura.
També podem generar aquesta sensació amb la superposició d'elements, la curvatura o el plec i l'ombrejat.
Possibilitats expressives del pla: Llei de compensació de masses
Si el centre d'interès es situa a un costat de la composició, es compensa visualment amb altres elements. Una massa gran, prop de l'eix, es compensa amb una massa petita allunyada d'aquest eix.
Possibilitats expressives del pla: Llei de la balança
Si el centre d'interès se situa al centre de la composició i a cada costat, compensats, la resta dels elements.
