Les línies básiques de l'enquadrament

L'horitzó

Tret que ho fem amb una intenció molt precisa, l'horitzó mai haurà de partir un enquadrament en dues meitats.

Sempre estarà situat en un dels terços. L'elecció del terç superior o inferior, dependrà de la importància que adquireixin el cel, la terra o l'aigua, en grans paisatges, i del nivell al fet que es troba el subjecte més important. Tal nivell depèn del punt de vista escollit i de l'altura al fet que se situï la càmera.

Hem de tenir en compte també la càrrega psicològica que implica aquesta elecció: en situar l'horitzó (i no em refereixo només als paisatges; en interiors o decorats també hi ha horitzons), fem prevaldre l'element aeri, espiritual o diví contra el terrenal.

Les Diagonals

Les línies diagonals que creuen l'enquadrament són el millor recurs per trencar la monotonia que produeixen les línies paral·leles al marc. Però les diagonals també poden ser monòtones quan produeixen creuaments simètrics en el centre.

És preferible que les diagonals neixin o morin en el vèrtex de l'horitzó amb el marc (terç), o en un dels punts forts si la diagonal és el traç més important de la composició.

Les diagonals neixen, en la majoria dels casos, del punt de vista triat del lloc on emplacem la càmera i des del qual anem a contemplar el tema a captar, i tendeixen a unir-se en un punt de fugida que se situarà, preferentment, en un terç o en un punt fort.

La disposició de les línies que apareixen en l'enquadrament...ja siguin línies reals (una barana, per exemple), formades per altres elements (pals de telefon) ...o pel moviment d'algun element (un cavall que s'allunya) produeix una sèrie d'efectes visuals que hem de considerar des d'un punt de vista psicològic: