A- A A+

QUE SUCCEEIX AMB LA IMATGE AVUI?

  • En els últims anys s'està produint una crisi generalitzada dels models de representació, especialment en el fotoperiodisme o en la fotografia de realitat.
  • El control dels mitjans de comunicació per part de grans grups de poder econòmic és un dels elements que ha marcat la pèrdua de credibilitat de les imatges.
  • El desenvolupament de les tecnologies digitals ha fet trontollar la funció testimonial de les imatges. El monopoli mundial de fotografies d'informació en mans de tres gran agències que poden determinar allò que existeix o no existeix segons les imatges que ofereixen, també va en detriment de les consideracions que puguem fer sobre l'ús de fotografies en els mitjans.
  • La barreja, cada dia més patent en els mitjans de comunicació, de tota mena d'imatges que aparentment persegueixen funcions diferents (publicitària, informativa, divulgativa), però que a vegades es confonen o s'influeixen mútuament, provoca confusió en els seus missatges i en la seva credibilitat.

 

Tots aquests elements formen part  del  que  en podríem dir la manipulació informativa a través de la fotografia de premsa.

-->Tot plegat ens condueix, cada dia més, a voler esbrinar els mecanismes que s'amaguen darrera l'ús de les imatges per a poder valorar la informació que estem rebent. Ja hem dit que el fet de seleccionar i d'enquadrar una part de la realitat i no una altra ja ens determina una visió sobre les coses,

--> per tant, des del mateix moment que es prem el disparador, ja s'està decidint, ja es té una posició i, per tant, podríem dir que ja es podria estar manipulant o tractant la informació de manera interessada.


 

 El retoc comprèn una sèrie d'intervencions del negatiu o del positiu encaminades a modificar petits detalls (trets cosmètics d'un rostre, elements destorbadors d'un paisatge, etc.)

Reenquadrament vol dir el tall o la delimitació de l'espai visual que donem a l'espectador. Segons el punt de vista i la composició podem fer que un auditori sembli vuit o ple, o segons a quin bàndol ens situem, podem mostrar simpaties vers el policies o els manifestants. La tensió entre camp (el que veiem) i fora de camp (el que ens ha estat vedat) és una forma primària però eficaç de controlar la informació.


ÚS I MANIPULACIÓ D'IMATGES:

El terme manipulació té moltes cares i no hem de pensar que es limita només a fer un retoc a les imatges. És un terme que aplicat a les imatges i a la informació es barreja amb la utilització indeguda de les imatges, amb la seva descontextualització, amb la inclusió de peus de foto tendenciosos, amb la seva variació física, entre d'altres.

       
 

RETOCS D'IMATGES:

El retoc manual:
El retoc de negatius o de les còpies fotogràfiques ha estat practicat des d'uns anys després de l'aparició de la fotografia. Ja a mitjans de la dècada dels 50 del segle XIX es començaren a retocar els negatius. Tot i que la majoria de fotògrafs consideraven que aquesta pràctica era detestable i molt cara, al final, es va convertir en rutina. Tots els estudis fotogràfics tenien personal encarregat de retocar negatiu i de colorejar les còpies. Als retrats en blanc i negre se'ls aplicava color, modificant de tal manera l'original que el resultat final s'assemblava més a una pintura que a una fotografia.
 
La manipulació fotogràfica també fugia de les possibilitats reproductores del mitjà fotogràfic i convertien a la fotografia en una obra única, talment com el dibuix o la pintura. Aquesta manipulació de les fotografies per a aconseguir valors plàstics era ben pretesa. No era una manera de manipular la informació obtinguda de la realitat sinó de buscar tots aquells elements expressius que a partir de una imatge de la realitat el fotògrafs pogués aconseguir. 
 
El retoc digital: Joan Fontcuberta ens descriu la diferenciació que es realitzava entre les pràctiques documentals i les pràctiques artístiques, contraposades pel seu caràcter de 'fotografia directa' i 'fotografia manipulada'. Els procediments tècnics diferenciaven aquestes dues opcions que responien a intencions també diferenciades. El problema és que actualment la frontera entre aquestes dues concepcions de la fotografia s'ha desdibuixat.
  • Moltes fotografies destinades a la informació són retocades i manipulades digitalment.
  • Perden així el seu caràcter estrictament documental però, són presentades com a tals i tenen la mateixa funció que la fotografia testimonial.
  • La publicitat ha contribuït a desenvolupar aquest tipus de pràctiques, ja que utilitzant tota mena d'estratègies visuals per a informar dels productes i persuadir al consumidor. La 'cirurgia digital' aplicada a les fotografies dels cossos que apareixen als anuncis, les variacions tonals, els canvis d'il·luminació, la integració de reflexos, etc. contribueixen a maquillar les fotografies i a fer passar per reals llocs i personatges completament simulats.

Visiteu i llegiu l'entrada que trobareu en aquest enllaç que parla sobre fotografia i realitat 


 Utilització del retoc en la fotoil·lustració:
Altrament les possibilitats de retoc fotogràfic han obert camps d'experimentació en l'anomenada fotoil·lustració. Imatges tractades digitalment il·lustren missatges concrets, portades de revistes, fins i tot articles. Evidentment aquestes imatges es diferencien de les fotografies de realitat procedents del fotoperiodisme i formen part de noves estratègies comunicatives, que pretenen essencialment sintetitzar idees o continguts informatiu.

MUNTATGES:

  • FOTOMUNTATGE.
    • És una tècnica consistent en la unió de fotografies o parts de fotografies o productes impresos en un collage. Va ser introduït pels dadaistes com a mitjà artístic en els anys 1920. Una de les principals vies d'aplicació del fotomuntatge durant la dècada dels 1920 i dels 1930 fou la publicitat i la producció gràfica en general (portades de revistes, de llibres, postals, etc.).
    • El fotomuntatge permetia manipular el producte, ubicar-lo en llocs imaginaris, situar-lo en situacions hipotètiques, relacionar-lo amb elements que denotessin el seu ús o que li aportessin un valor afegit capaç de seduir al consumidor. Aquestes possibilitats afavoriren el seu ús publicitari, no tan sols per a anunciar productes sinó també en la publicitat institucional o en la propaganda política.
   

La fotoil·lustració utilitza reiteradament, no només els retocs fotogràfics sinó també els fotomuntatges. Aquesta és una pràctica utilitzada des dels inicis de la fotografia, experimentada àmpliament a Europa durant la dècada dels 20 del segle XX i explotada al màxim per la publicitat i també per l'art contemporani. 

Aquí només es vol reiterar l'ús que d'aquest s'ha fet per a manipular la informació, fins i tot per a capgirar la realitat o per a donar-li els tocs d'efecte buscats. Aquí tenim alguns exemples clars allunyats en el temps: un promogut per intencions de caire ideològic, l'altre per potenciar els recursos d'emotivitat que utilitzen moltes publicacions impreses. En elles el muntatge consisteix en fer desaparèixer o substituir els personatges que molesten de la fotografia.
 
  
  

 

Consulteu aquesta notícia del diari ara.cat on es fa referència a la manipulació d'imatges

Joomla templates by a4joomla