Un gènere, tant en la literatura com en els diversos mitjans audiovisuals, és una forma organitzativa que caracteritza els temes i ingredients narratius triats per l’autor. Quan parlem de gèneres en el mitjà cinematogràfic, ens estem referint a categories temàtiques estables, sotmeses a una codificació que respecten els responsables de la pel·lícula i que és coneguda per les seves espectadors.

No obstant això, aquesta no és una taxonomia invariable, i queda sotmesa als vaivens de la moda i diferents tendències polític-socials.

 Per exemple, el gènere que anomenem melodrama romàntic ofereix molt diferents possibilitats si ho analitzem en els anys trenta o en els anys vuitanta, ja que el romanticisme i les relacions de parella han variat substancialment en el tros històric que separa ambdós períodes.

Pel comú, sol identificar-se com a gènere cinematogràfic un mode estereotipat d’explicar una pel lícula:  es tracta d’una fórmula amb qualitats i personatges recognoscibles, que permeten a l’espectador identificar-se amb aquest relat i gaudir en un grau encara més intens, ja que coneix les regles que modulen tot allò que se li explica des de la pantalla. 

Així, l’aficionat a les pel lícules de l’Oest coneix les figures essencials d’aquest gènere-el pistoler solitari, el lladre de bestiar, la propietària de la cantina, etc .-, i se sent satisfet amb el seu reconeixement, doncs ja endevina els trets fonamentals de cada estereotip. Diversos especialistes han analitzat aquesta fruïció del públic en situar davant d’un producte que li és familiar. 

Es tracta d’una convenció entenedora per als espectadors, els creadors cinematogràfics assumeixen els gèneres com un model per ordenar els continguts del relat. Amb tot, s’assumeix una definició reduccionista, amb la finalitat de catalogar els temes i l’ambientació que prevalen en una pel.lícula. Però la realitat és contradictòria i s’allunya d’aquesta simplificació, ja que resulta molt infreqüent que un guió cinematogràfic mostri una sola aspiració temàtica.

No obstant, el recurs dels gèneres és fonamental per a la distribució i promoció comercial de les pel lícules. Atès que es tracta de fórmules narratives d’eficàcia comercial, el màrqueting que organitza el negoci del cinema segueix insistint en els gèneres per atreure el públic. Quan una pel.lícula es presenta com melodrama, com film d’aventures o com a cinema de terror, els seus promotors saben perfectament a quin segment d’espectadors va dirigida i quines expectatives de rendiment comercial l’acompanyen.

Com a eina per a classificar la producció cinematogràfica, els gèneres es fonamenten en un tema, en una escenografia típica o en una tendència de producció que distingeix a certa companyia. D’acord amb aquest consens, l’espectador que s’acosta al cinema assumeix els trets originals de cada gènere, ja sigui documental, cinema d’animació, experimental, melodrama, cinema històric, negre, còmic, terrorífic, de ciència-ficció, fantàstic, musical , d’aventures, bèl.lic, western o eròtic. En resum, aquest espectador fa servir el gènere com un distintiu per triar la programació audiovisual que li resulta més atractiva.

LLISTAT DE GÈNERES:

CINÈMA BÈL·LIC

Són moltes les pel·lícules que han pres la guerra com a temàtica principal dels seus arguments. Totes elles han estat englobades sota l'epígraf de cinema bèl·lic que, a causa de la gran quantitat de films que aplega, es pot considerar gairebé com un gènere o subgènere a cavall del cinema d'aventures, el cinema històric i el documental.

Aquest és un gènere que s'ha establert amb més força en temps de conflictivitat, (Segona Guerra Mundial, Guerra de Corea, Guerra del Vietnam...).

Tot i que el tema bàsic és la guerra i tot allò que aquesta suposa, el cinema bèl·lic ha passat per diferents registres que s'han anat alternant al llarg del segle XX. Les pel·lícules han ofert una gran varietat de posicionaments respecte a allò que és o representa una guerra. En molts casos s'ha mostrat la guerra com un instrument necessari o com un engranatge que funciona a la perfecció. En d'altres casos el cinema ha servit per enfortir els seus participants psicològicament, donant visions esbiaixades sobre l'enemic i heroïtzant el propi exèrcit. En aquests casos domina l'acció, la proesa, el fet heroic, la confrontació amb l'enemic, la batalla i la victòria final. En moltes altres pel·lícules, però, la guerra ha estat definida per les seves conseqüències, mostrant-la com una solució absurda i irracional. En aquests casos predominen les experiències personals, les relacions entre les persones i la presa de consciència dels resultats reals provocats per la guerra.

Adjunts:

Adjunt	Descripció	Mida (Kb)
09.generos_y_subgeneros_cinematograficos.pdf		729 kB