A- A A+
 


Analitzeu aquesta imatge, en un mínim de cent cinquanta paraules, desenvolupant els aspectes següents:
  • l’estructura dels elements que componen la imatge;
  • la valoració cromàtica;
  • les textures.


Les redaccions poden ser molt diverses, per això es valorarà en la resposta la bona estructuració i exposició de les idees bàsiques i la capacitat de desenvolupament d’un discurs narratiu clar i sintètic en referència a l’anàlisi de la imatge. Dins de la valoració de la competència d’analitzar visualment la imatge, s’avaluarà positivament l’abundant utilització de terminologia pròpia de la matèria i la comprensió d’allò que es demana.
Els conceptes mínims que han d’estar presents a la redacció són:

  • Estructura dels elements que componen la imatge: es tracta d’una estructura totalment clàssica en què el fotògraf situa l’element principal que vol destacar just al centre de la imatge, on recau tot el pes visual.
  • Valoració cromàtica: es tracta d’una fotografia en blanc i negre que fa servir aquesta gamma cromàtica expressament. Optar pel blanc i negre l’any 2013 indica una voluntat creativa clara. La gamma de grisos permet establir diversos nivells de comprensió, en què destaquen els dits indefinits en el seu moviment constant.
  • Textures: estem davant una textura granulada creada expressament per l’artista com a homenatge al moviment avantguardista del fotodinamisme futurista. Podrien destacar bàsicament dues textures a la fotografia: la primera textura destacable seria la de la mà borrosa i indefinida, en moviment constant, que representa a la vegada l’instant i la velocitat contínua, fet que contrasta vivament amb la quietud total del fons; la segona textura seria la superfície plana del fons, el que és definit per l’absència de llum, on el color completament negre envolta la mà.





Analitzeu aquesta imatge, en un mínim de cent cinquanta paraules, desenvolupant els aspectes següents:
  • l’estructura dels elements que componen la imatge;
  • la valoració cromàtica;
  • les textures.


En un mínim de cent cinquanta paraules, identifiqueu el tipus de pla i l’angle utilitzats en la fotografia i comenteu el valor expressiu que transmeten

Les redaccions poden ser molt diverses, per això es valorarà en la resposta la bona estructuració i exposició de les idees bàsiques i la capacitat de desenvolupament d’un discurs narratiu clar i sintètic en referència a l’anàlisi de la imatge. Dins de la valoració de la competència d’analitzar visualment la imatge, s’avaluarà positivament l’abundant utilització de terminologia pròpia de la matèria i la comprensió d’allò que es demana.
Transfusion, David LaChapelle, 2015. Font: David LaChapelle [en línia]. <http://www.davidlachapelle.com/series/transfusion>.
Analitzeu aquesta imatge, en un mínim de cent cinquanta paraules, desenvolupant els aspectes següents: l’estructura dels elements que componen la imatge; la valoració cromàtica; les textures.


1.Analitzeu aquesta imatge, en un mínim de cent cinquanta paraules, desenvolupant els aspectes següents:
  • l’estructura dels elements que componen la imatge;
  • la valoració cromàtica;
  • les textures.

  • 2. Aquesta fotografia va rebre el segon premi en el concurs World Press Photo 2015, en la categoria «General News». En un mínim de cent cinquanta paraules, descriviu les característiques principals del fotoperiodisme

3.Identifiqueu el tipus de pla de la fotografia i digueu-ne el nom. Dibuixeu el mateix pla canviant l’angle de la càmera i digueu com s’anomena.



 
FOTOGRAFIA A. Guardia de asalto, Napalm strike, Huynh Cong Ut, 1972.   FOTOGRAFIA B.Agustí Centelles, 1936.

 Analitzeu i compareu les dues fotografies en funció dels valors formals, estètics i de significat.


  

ATOMICUS (PHILIPPE HALSMAN 1984) / BULLFIGHT (ERNST HASS 1956)


COMENTARI GENERAL DE LES IMATGES
  1. Primera qüestió: en una fotografia sempre hi ha un grau de manipulació per part de l’autor. En els dos exemples proposats, els autors han fet servir diferents processos tècnics per a plasmar la intenció estètica. Quin tipus de manipulació ha exercit cadascun dels dos fotògrafs sobre la seva obra? Raoneu la resposta.
  2. Segona qüestió: diferencieu i justifiqueu el grau de versemblança de cadascuna de les dues fotografies en funció de les tècniques emprades pels autors. Els raonaments poden ser múltiples, es valorarà la capacitat d’anàlisis i argumentació de l’alumne. Es valorarà la capacitat crítica i de raonament de l’alumne, els possibles arguments són:

 


  

ATOMICUS (PHILIPPE HALSMAN 1984) / BULLFIGHT (ERNST HASS 1956)


COMENTARI GENERAL DE LES IMATGES
Podríem parlar en aquesta fotografia de diferents motius. Veiem els salt de Dalí en un darrer pla, la pintura en un altre, la presència dels gats, el raig d’aigua i la cadira suspesa en l’aire . A través d'una estratègia surrealista es posen en escena aquests motius per obtenir resultat absolutament dinàmic i curiós.
D'altra banda, tot i que tot sembla moure, no hi ha ni una mínima absència de nitidesa en cap de les figures. És a dir, res ha sortit mogut, el tret fotogràfic ha congelat els elements en escena.
Es tracta d'una il·luminació clarament artificial, poderosa i dura. És a dir, és una il·luminació de gran intensitat per permetre treballar amb poc gra i gran profunditat de camp, i és una il·luminació dura, marcant els contrastos i els contorns de les figures i ombres sobre el fons .
Els centelleigs, les ombres, la nitidesa, el cristal·lí del doll d'aigua, els contrastos lumínics contribueixen a crear en aquesta foto en blanc i negre un ambient fred, poc càlid (al que sens dubte es suma la inicial associació que amb l'aigua freda ens produeix el raig, i el gat que li s'interposa mullant), però en absolut distant, podent arribar a semblar simpàtic.
La polisèmia d'aquesta imatge emana de forma natural de la seva pròpia condició surrealista. Plena de artificiositat, ens trobem en un ordenadíssim desordre o caos. En suma, una obra ben allunyada, a nivell morfològic, de l'arbitrarietat i de la casualitat, tot i que el que ens mostra semblés un instant capturat sense més "al vol".
 
En referència a la segona foto podem observar la figura d’un torero en un espectacle de braus. Si buscàvem informació sobre l’autor podíem comentar com la seva curiositat creativa el va empènyer a desenvolupar un estil propi per fotografiar el moviment de l’escena; tant és així que avui està indeleblement associat al seu nom: la imatge “moguda” a propòsit.[1]
En lloc de “detenir” el moviment del subjecte amb un temps breu d’exposició Haas utilitza un temps més lent de forma tal que el model continués movent-se i, per tant, la imatge resulti moguda. Va aprendre a controlar la intensitat i els matisos d’aquest efecte triant el temps d’exposició i el moviment de la càmera en funció dels canvis de lloc del subjecte. Les imatges com la que ens ocupa evoquen admirablement el sentit de moviment i el color les fa molt atractives. A principis dels anys cinquanta, mentre fotografiava una cursa de braus a Espanya, Haas es va trobar, a mesura que queia la tarda, prenent imatges que cada vegada apareixien més envaïdes per les ombres. Donada l’escassa rapidesa de la Kodachrome, es va veure obligat a recórrer a temps d’exposició de 115 o, fins i tot, de 112 segons.

Haas aconsegueix els seus efectes impressionistes i difuminats de diverses maneres. De vegades, obté l’efecte de remolí amb una llarga exposició sobre un subjecte en moviment i subjectant fermament la càmera. En unes altres, mou deliberadament la càmera, barrejant els colors del subjecte amb els de el fons. Les seves imatges estan difuminades amb tal destresa que el subjecte és reconegut i els colors s’estenen sense confondre’s. Treballa amb una càmera de visor directe que, a diferència de les rèflex, permet seguir l’acció durant la presa.

En una fotografia sempre hi ha un grau de manipulació per part de l’autor. En els dos exemples proposats, els autors han fet servir diferents processos tècnics per a plasmar la intenció estètica. Quin tipus de manipulació ha exercit cadascun dels dos fotògrafs sobre la seva obra? Raoneu la resposta.
Primera qüestió:
  • Fotografia A: Es tracta d’una fotografia analògica. La imatge ens mostra una escenificació creada expressament per l’artista per tal d’elaborar la fotografia. Mitjançant la tècnica del fotomuntatge ens presenta una sintaxis compositiva i espai-temporal de moment congelat, una situació que no existeix en el món real però que el fotògraf dota de versemblança creant l’essència de l'instant. La polisèmia d'aquesta imatge emana de la seva condició surrealista. És una imatge de representació onírica i plena de artificiositat. La fotografia compleix el requisit que exigeix el discurs surrealista, un enunciat formal realista i ordenat per reforçar l'efecte surrealista per contrast del contingut impossible.
  • Fotografia B: Es tracta d'una fotografia analògica. Es tracta d'una imatge presa a baixa velocitat d'obturació per tal de captar el moviment dels protagonistes. La deformació provocada pel moviment es tant elevada que no podem distingir bé els diversos elements que composen la imatge. No es tracta de desenfocament pròpiament dit, sinó de superposició de zones del cos que es troben en desplaçament. La indefinició general de la fotografia apunta cap a un cert nivell d'abstracció, es pot parlar d'una senzillesa aparent basant-nos en el resultats plàstics i en la poca manipulació del autor sobre la escena o sobre el negatiu, però cal reconèixer un important treball previ sobre la velocitat de obturació i els seus resultats estètic i conceptuals.
Segona qüestió:
Diferencieu i justifiqueu el grau de versemblança de cadascuna de les dues fotografies en funció de les tècniques emprades pels autors. Els raonaments poden ser múltiples, es valorarà la capacitat d’anàlisis i argumentació de l’alumne. Es valorarà la capacitat crítica i de raonament de l’alumne, els possibles arguments són:

La fotografia A: és una fotografia que ens mostra una escena que en cap cas podria ser real, ja que està construïda en base a la superposició de diversos elements en la imatge. La intenció és crear una especulació sobre l'instant mitjançant una imatge detalladament construïda. La fotografia segueix el dictat surrealista d'un contingut impossible (no veraç) amb imatge realistes.

La fotografia B: és un treball totalment manipulat, amb procediments analògics. Destaquem el fort componen de mobilitat, es tracta d'una fotografia dinàmica que sacrifica amb aquest objectiu qualsevol intenció de representació realista. L'autor transmet la sensació de moviment a canvi de perdre del tot el contacte amb el referent. Es tracta d'una imatge impossible on la veracitat es perd en favor de l'estètica.


[1] L’any 1957 ve a Espanya a fotografiar les curses de braus i sorprèn a tothom amb una explosió de color i originalitat. Life va publicar el reportatge del les curses de braus al juliol del 1957 amb el títol ‘Beauty in a Brutal Art‘ (Bellesa en un Art brutal), després demanaria a Haas que utilitzés la mateixa tècnica per fotografiar diverses activitats esportives nord-americanes. Un any després Haas apareixia com protagonista a l’article de la revista Popular Photography, ‘The World’s 10 Greatest Photographers‘, i Life li publicava ‘The Magic of Color in Motion‘, un assaig que explorava les possibilitats de barrejar colors a partir de fotografies lentes. Va ser descrit com ‘pintar amb la càmera’ pels crítics.

 

 1.  Analitzeu la imatge considerant els aspectes següents: — ordre de lectura i recorreguts visuals;

  •  estructura de la imatge;
  •  valoració lumínica i cromàtica;
  •  textures.
2. Expliqueu de manera detallada les eines i els procediments que pot haver utilitzat l’autor per a crear aquesta fotografia, i justifiqueu el vostre raonament.
 
 
Prostituta, Gyula Hálasz, Brassaï, 1933

  

 
Prostituta, Gyula Hálasz, Brassaï, 1933
A tall de referència i context:

Ordre de lectura i recorreguts visuals: L’alumne ha d’indicar que el que es veu primer és la dona en contrast amb la llum que il·lumina l’escena i que procedeix, -podem suposar- d’un fanal situat fora de camp a la dreta de la imatge, i que a l’hora que il·lumina els aparadors tancats de les botigues del fons, deixa en total penombra elrostre i l’aspecte de la prostituta parada a la cantonada. La mirada de l’espectador és guiada doncs per una llum que en realitat no li mostra res, sinó que li amaga tot, i que converteix la figura de la dona en un esser anònim i sense personalitat, en un símbol del que és i del que fa. La mateixa llum ens dibuixa l’ombra de la dona com acomplement d’aquesta imatge anònima.

El recorregut visual va doncs de dreta a esquerra fent un zig zag que acaba en la fuga de l’ombra al extrem inferior esquerre.

Estructura de la imatge: La imatge té només tres elements la prostituta, l’edifici de la dreta i el carrer parisenc –terra i botigues-. La figura de la dona ocupa el lloc central i preeminent de la imatge, la seva solitud reforça el seu protagonisme i a la vegada la converteix en un element estrany en aquest escenari nocturn. El carrer serveix de marc i d’escenari per a la dona, magnificant la seva solitud i la sordidesa de la seva situació.

Valoració cromàtica: es tracta d’una fotografia en blanc i negre que fa servir aquesta gama cromàtica expressament per reforçar l’idea de naturalisme i situació espontània. La gama de grisos permet establir diferents plans de comprensió, destacant la figura de la dona, totalment en negre, al centre dels elements que l’envolten. L’alumne també pot destacar el paper que juguen les ombres com a contrast cromàtic amb la forta llum del fanal en fora de camp.

Textures: podrien destacar bàsicament tres tipus principals de textures.
  1. La primera és la de la dona, amb el simbolisme que això comporta en la figura de la seva projecciópersonal.
  2. La segona textura destacable seria la de la persiana de la botiga que té al seu darrera, en primer pla per l’espectador, una textura de onades que pot recordar un temps passat.
  3. L’última seria la del fons de la fotografia on es fonen l’asfalt amb les parets d’aquest barri popular de París, creant una imatge quotidiana però a l’hora irrealper l’absència total de vida.

Es tracta d’una fotografia analògica. La imatge està captada en un escenari natural, el 
carrer parisenc, i no ha sofert cap tipus de modificació ni procés de fotomuntatge, ens mostra una situació espontània, és un enregistrament documental d’una acció que estava succeint en un lloc i moment determinats. L’autor ha tingut cura de l’enquadrament i de l’expressivitat de l’acció del personatge, per tal d’elaborar una imatge inusual d’un fet quotidià en la vida nocturna del Paris d’entreguerres.

La imatge 
es pot considerar un antecedent de la fotografia humanista que reflectia l’àmbit quotidià en la seva realitat amb una certa aurèola poètica.

 

Observeu atentament la fotografia següent, obra del fotògraf Víctor Colomer, i responeu:

Font: Víctor Colomer, 1932 Tarzán de los monos. W. S. Van Dyke.
Johnny Weissmüller. Monument de Colom [en línia]. <http://www.justimagine7.com/barcelona-és-hollywood/bcn-hwd-1920-1940>.


1. Analitzeu aquesta imatge, en un mínim de dues-centes cinquanta paraules, desenvolupant els aspectes següents:

  • l’ordre de lectura i els recorreguts visuals;
  • l’estructura dels elements que componen la imatge;
  • la valoració cromàtica;
  • les textures.

2. El fotomuntatge és una técnica fotogràfica utilitzada amb uns propòsits concrets. Enumereu i descriviu dos d’aquests propòsits i expliqueu quins elements es poden fer servir en aquesta tècnica.

2.3. Definiu els termes collage i fotomuntatge i digueu quina diferència hi ha entre l’un i l’altre. Justifiqueu la resposta.


 






A què ens referim quan parlem de gelatina de plata?
Son cuatro las capas que componen una impresión fotográfica en gelatina de plata. En primer lugar, está la base de papel, la cual en su origen estaba compuesta por tejidos, pero comenzó a elaborarse con pulpa de madera tras la Primera Guerra Mundial. Encima de la base se encuentra la "barita", que es una capa blanca compuesta por sulfato de bario suspendido en gelatina. Sobre esta capa se encuentra el aglutinante de gelatina, que contiene partículas de plata. Y por encima de todo hay una capa de gelatina endurecida, llamada capa de revestimiento o protectora, cuya misión es la de proteger la superficie impresa.




Fotografies de Robert Capa agència Magnum.

No us perdeu l'audiovisual aquest audiovisual sobre la vida de Capa i les imatges que va fer a Catalunya sobre la Guerra Civil i les seves conseqüències.

No us perdeu l'audiovisual que explica el cas de la maleta mexicana.


Interessant article sobre la personalitat de Robert Capa i la seva feina.


Joomla templates by a4joomla