A- A A+

ANÀLISI DE PROGRAMES TELEVISIUS

OBJECTIU: analitzar les característiques dels diferents gèneres televisius i els mitjans tècnics i humans que es necessiten per a realitzar un programa de televisió.


CLASSIFICACIÓ DE PROGRAMES

Completeu la següent graella a partir de la programació televisiva actual. Podeu cercar-la a la xarxa, diaris, suplements, etc.
És important destacar les característiques principals del programa i aquells aspectes que el determinen i el caracteritzen (postproducció, grafisme, atrezzo, muntatge, etc.).

 

GÈNERE

TIPUS PROGRAMA

NOM PROGRAMA I CADENA

DURADA

PÚBLIC AL QUE VA DIRIGIT

CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES

INFORMATIUS

ENTREVISTA

 

 

 

 

DEBAT

 

 

 

 

FICCIÓ

FICCIÓ DRAMÀTICA

 

 

 

 

FICCIÓ CÒMICA

 

 

 

 

VARIETATS

TALK SHOW

 

 

 

 

PROGRAMA SATÍRIC

 

 

 

 

LATE NIGHT

 

 

 

 

DIVULGATIUS

CIÈNCIES

 

 

 

 


 

 ANÀLISI de PROGRAMA.

Observa el programa que et pertoca analitzar a la llista de trobaràs tot seguit. Us pot anar bé consultar els crèdits l’equip de professionals que el conformen. Observa tots els professionals que intervenen en la l’elaboració del programa. Pots cercar-los a la xarxa o bé emprant alguna aplicació creada sobre el programa.

Tot seguit fes un anàlisi breu del programa seguint l’esquema del dossier (pàg 6).

1. TEMA

2. ESTRUCTURA

  • EXTERNS:
  • INTERNA: es determina per quatre nivells d’organització
  • Organització NARRATIVA:
  • Organització TEMPORAL:
  • Organitació ESPAIS:
  • Organització de les PERSONES

3. ACTITUDS DEL PRODUCTOR: ESTIL FUNCIONAL O COMUNICATIU

4. REGISTRES ESTILÍSTICS : Assignats pel PRODUCTOR als CONTINGUTS del discurs.

 

De cara a la PROVA I LA SELECTIVITAT , un cop recopilada la informació, CAL REDACTAR DE FORMA ORDENADA (NO ESQUEMÀTICA) I COMPACTA LA VOSTRA RESPOSTA. Us recomano una resposta concisa i ha de constar de tres paràgrafs.

Temàticament, ....

Estructuralment podem dir que...

Estilísticament, ...

Afegiu, finalment, una breu opinió personal sobre el programa que heu triat i una imatge del programa.

 


 

ES VALORARÀ

  • L’esquema complet i estructurat sobre els professionals de la TV realitzat a l’aula.
  • Llistat detallat de l’equip professional que hi intervenen amb les seves funcions; veureu que, com que es tracta d'una tv local hi ha persones que poden ocupar més d'un càrrec. Recordeu que cal tenir un coneixement de la feina que realitzen aquest professionals de cara a la prova.
  • L’anàlisi dels programes proposats i les seves característiques. Cal que la graella sigui clara i entenedora i destaqui les característiques del programa que en destaquen.
  • Anàlisi sintètic i redactat d’un programa seguint l’esquema treballat a l’aula. Adjunteu alguna imatge del programa proposat.
  • La qualitat final del treball proposat; destacant els conceptes principals dels diferents apartats (presentació, estructuració, etc).
  • Puntualitat en l’entrega.

 

Aspectes formals:

El treball ha de realitzar-se en format Word. (format 97-2003). CAL ENTREGAR-LO EN FORMAT PAPER.

Cal desar-lo seguint les mateixes indicacions de sempre:

(IDENTIFICADOR)_COGNOM_NOM_(PRACTICATV).doc

No es corregirà cap treball que no seguexi les especificacions que es demanen o s’entregui fora de termini. En cas de malaltia caldrà enviar correu de justificació i presentar, a la tornada a l’escola, presentar el justificant.

Data d’entrega: CONSULTEU CALENDARI DEL CURS


1: noticiari TN 
2: documental "sense ficció"
3: debat ".CAT"
4: telenovel·la "La riera"
5: Sèrie "Cuéntame"
6: sitcom "Plats Bruts"
7: "Big bang theory"
8: "Club super 3"
9: Concurs "saber y ganar"
10: magazine del cor "corazón"
11: Concurs "Ahora Caigo"
12: Reality Show "Gran hermano"
Talk show "En el aire"
13: Magazine "divendres"
Resum setmanal de notícies "informe semanal"
"Mujeres y hombres y viceversa"
14 periodístic-humorístic "Polònia"
 Sèrie d'animació
 documental de ficció (pots consultar Documental de Salvados sobre el 23F" https://youtu.be/Y4NHjtxFkM0
retransmissió en directe d'un esdeveniment

ANÀLISI DE PROGRAMES TELEVISIUS

OBJECTIU: analitzar les característiques dels diferents gèneres televisius i els mitjans tècnics i humans que es necessiten per a realitzar un programa de televisió.

Elaboreu un esquema amb els principals departaments tècnics i equips humans que es necessiten per a realitzar un programa de televisió. Heu de basar-vos en el visionat de l’audiovisual “Una visita guiada a la televisió”.

A partir de l'esquema que heu realitzat a classe elaboreu un mapa conceptual amb els diferents departaments, espais i professionals que intervenen en una televisió local i les seves funcions.

Empreu diferents colors i caixetins per agrupar-los, interrelacioneu-los i procureu donar una visió global dels professionals que intervenen en la televisió.

FEU SERVIR L'APLICACIÓ coogle A LA QUE PODEU ACCEDIR MITJANÇANT EL VOSTRE CORREU DE L'ASSIGNATURA.

IMPRIMIU EL VOSTRE ESQUEMA. CAL QUE CONTINGUI ELS PROFESSIONALS, ESPAIS I VOCABULARI ESPECÍFIC RELACIONAT AMB LA TELEVISIÓ. Recordeu que els conceptes han d'estar units per els connectors o paraules pont que ajudin a la comprensió del vostre esquema.


La pràctica que realitzareu consisteix a ordena i explicar el material que vàreu enregistar durant la sortida de Televisió de Catalunya. L'objectiu és realitzar un audiovisual amb una finalitat  EXPLICATIVA I DIDÀCTICA,

Recordeu que teniu el material a la carpeta compartida
https://drive.google.com/drive/folders/1l8B6mVSSoqBQSjF-_m-_i7n8WboD3ry3?usp=sharing


El contingut del treball a de girar al voltant de dos eixos principals:
-la tipologia dels models televisius per acabar, en concret, explicant el model de la televisió de Catalunya.
-la tipologia de canals i temàtiques.
-els departament i professionals que configuren la televisió.
-els elements tècnics dels departament principals, el plató televisiu i com s'entrellacen entre ells.

Per a poder realitzar la pràctica cal que sobreimpressioneu els elements treballats i la seva definició. Cal que alterneu IMATGES FIXES I MATGES EN MOVIMENT.
Per a fer el treball cal que feu un repàs de l'esquema televisiu que vàreu realitzar (Blau televisió) i els continguts treballats.

Cal fer un repàs dels cotinguts principals que trobareu a  T5 TELEVISIÓ.
Cal que us fixeu en els contiguts específics que fan referència a la producció televisiva:


Es tracta d'una de les darreres pràctiques que realitzeu. Aquest darrer tram de l'assignatura no té massa activitats pràctiques així que us recomanem que poseu en pràctica tot allò que heu après durant aquests mesos. ÉS VALORARÀ LA CONSULTA DE MATERIAL I BIBLIOGRAFIA EXTERNA.

RESUM

Teleporqueria, telescombrariestelerealitat… són paraules que s’han incorporat al nostre llenguatge els darrers anys i que normalment són utilitzades per atacar a altres, mai per descriure el que un fa o li agrada. On comença la teleporqueria? És una difícil pregunta, però en tot cas està clar que les nostres graelles televisives s’han vist cada cop més envaïdes per programes que fa uns anys haurien avergonyit tothom i que avui tenen uns índexs d’audiència que fan que s’hi mantinguin.

DESENVOLUPAMENT

1. Teleporqueria?

La primera cosa que ha de fer qualsevol intent d’anàlisi seriosa d’algun fenomen és definir bé el seu objecte d’estudi. Això en aquest cas és sempre difícil: l’interrogant és si realment existeix la teleporqueria i exactament què ho és i què no ho és, o si parlem d’un tipus de programa o d’una manera de fer televisió (existeixen, per exemple, els informatius porqueria?). I el cert és que no hi ha una única resposta, que totes són subjectives i que el límit és molt relatiu. Segurament hi hauria alguns noms de programa o de professional que ens vindrien al cap i en què la gran majoria hi coincidiria, però n’hi ha d’altres en què ja no estaria tan clar. De manera que cadascú posa el seu propi límit al que és i no és teleporqueria. Per si us pot servir, el CAC intenta fer una definició més o menys “acadèmica”:

Els espais teleescombraries són aquells que menyspreen la dignitat de les persones, que no respecten la vida privada o la intimitat, que inciten a la violència o que utilitzen un llenguatge massa barroer.
Aquests programes tenen com a únic objectiu: obtenir la màxima audiència amb continguts barats i senzills de produir i, sovint, converteixen en espectacle la vida de determinats personatges que són manipulats a canvi de diners o celebritat.

Per intentar entendre bé el transfons d’aquesta qüestió, primer de tot cal tenir present el que plantejàvem en una unitat anterior sobre el funcionament econòmic del negoci de la televisió i de com afecta això a l’elecció de programes. A partir d’aquí, sabent que es fan programes d’aquests per qüestions econòmiques, cal no oblidar que un requisit perquè es facin és que tinguin audiència i per tant podem preguntar-nos per què tenen audiència i què ens ha de fer plantejar això com a ciutadans.


 

2. Activitat: anàlisi d’un fragment

Aquest és un fragment d’un conegut programa de tarda (que entre d’altres coses té entre els seus mèrits un cas que va acabar en assassinat) en què s’entrevista una mare i el seu fill. A sota teniu algunes possibles preguntes:

1.  El programa es planteja com un programa d’humor? Per quina raó porten convidats? Per què riu el públic?

2. Com definiries l’actitud de la presentadora? Creus que li importen els dos convidats i el problema que tenen? Diries que està afectada?

3. (segons la resposta anterior) Si li importen, per què els fa fer el ridícul (la gent se n’està rient)? I si no li importen, per què els convida?

4. Pensa persones (o llocs) a qui acudir quan hi ha un problema familiar, emocional… La Patricia és algun d’aquestes persones? Creus que un  professional podria arreglar un problema així en una entrevista de deu minuts?

5. Creus que han fet alguna entrevista amb aquests dos abans del programa, és a dir, ja sabien com era el noi? Com és que surten cartells escrits amb frases que acaba de dir un convidat? Creus que els escriuen en aquell moment o ja els tenien preparats?

6. Creus que és casualitat que hi hagi una càmera preparada a la porta per seguir algú que vol marxar? I per què el segueix la càmera si ell ha dit que vol marxar i no vol parlar més? Què pot buscar el realitzador fent que un càmera el vagi seguint?

7. Què creus que pensa la mare sobre la situació i sobre els riures del públic?  Com reaccionaries tu si expliques una desgràcia i la gent es riu? Per què creus que deu haver anat al programa a explicar tot això, què espera que passi?

8. T’ha fet riure la situació? Per què creus que ens fa riure veure una mare que aparentment sembla desesperada i un fill menyspreant-la d’aquesta manera?


 

3. Pregunta per al debat: tenim la tele que ens mereixem o veiem el que fan?

L’eterna pregunta de la gallina i l’ou. Al voltant d’aquesta qüestió sempre hi ha hagut dos arguments oposats:

a) L’un, generalment defensat per productors o presentadors d’aquest tipus de programes (per exemple el Josep Mª Mainat o el Xavier Sardà) és que si es fan programes així és perquè a la gent li agraden, i que en tot cas el problema és de la societat, no d’ells.

b) L’altre argument és el que respon que si la gent mira això és perquè és el que fan i que quan han fet altres coses de qualitat també s’han mirat.

En qualsevol cas, és bo de plantejar aquesta pregunta a l’aula, de fer reflexionar sobre si realment agraden aquests programes, per què agraden, si aporten alguna cosa, si la televisió ha d’aportar coses o simplement ha d’entretenir i ja està, per què hi ha gent que els mira i després diu que són una porqueria…

 

Un parell d’opinions oposades al respecte per ajudar al debat:

En una democràcia s’ha d’acceptar sens dubte que el poble té sempre seny quan escull. I segons això caldrà dir, no només que l’audiència és la causa de la programació, sinó també que n’és la responsable. Dit d’una altra manera: que cada poble té la televisió que es mereix.

Gustavo Bueno, Telebasura y democracia

La televisió governada pels índexs d’audiència contribueix que pesin sobre el consumidor suposadament lliure i il·lustrat les imposicions del mercat, que res tenen a veure amb l’expressió democràtica d’una opinió col·lectiva il·lustrada, racional, d’una raó pública, com pretenen fer creure els demagogs cínics.

Pierre Bordieu, Sobre la televisió

 

I una altra de menys acadèmica, però molt clara, del conegut humorista Forges:

Para que haya un Gran Hermano hacen falta millones de primos.


4. Què hi ha entre bastidors d’un programa així?

Per endinsar-nos una mica en aquesta manera de fer televisió, us proposem dos fragments d’un excel·lent llibre sobre la teleporqueria, escrit per una periodista que ha treballat en programes com aquests i explica experiències pròpies i de companys de feina. En el primer fragment ens ensenya com era l’escaleta que fan servir al plató al moment de la gravació d’un programa:

Noche de estreno. La escaleta del programa está resuelta, salvo cambios de última hora. El equipo de redacción ha trabajado trece horas diarias, a pleno rendimiento, pero creo que merecerá la pena. Habrá de todo: risas, lágrimas, sexo, locos; de todo. Hablaremos de los conflictos de pareja, de las manías, de los malos tratos, de los cuernos. Todo eso. Les pasoel contenido y el orden del programa.

CABECERA Y PRESENTACIÓN

Bloque 1

Presentación de expertos mesa.

Presentación fila vip (atención: resaltar la presencia del marichulo loco)

Paso a publicidad

Bloque 2

Da la palabra a la feminista 1 (se decidirá a última hora. Puede ser Massiel o la psicóloga del programa de la tarde) y el doctor Cabeza.

Testimonio 1 del público. Historia del marido y la secretaria.

Los testimonios siguientes se decidirán sobre la marcha.

Habla el marichulo de la fila vip (que parezca que habla de repente, como si se exaltara).

Una feminista del público (o Josefina o Pepa) le dará caña.

Que se levante el celoso que no deja que su novia vaya con minifalda.

(OJO, producción, que nos acordemos de que la novia tiene que entrar después de la publicidad con minifalda. Se supone que el novio no lo sabe)

Paso a publicidad (durante el revuelo) (anunciar que luego tendremos malos tratos)

Bloque 3

Bloque manías

Los testimonios de malos tratos los colocaremos en cualquier momento, en función de la publicidad de las demás cadenas, y los venderemos como las manías llevadas al extremo, a la patología.

Testimonio celos

Suegras y demás parientes.

Desorden (pelos en el lavabo) [...]

(La novia del celoso entra con minifalda. Cristina la mira alucinada y se vuelve hacia el novio. Risas) [...]

 

El segon fragment pertany a una part on explica com aconsegueixen els testimonis per als programes. Explica diferents maneres, per exemple, com els redactors van pels mercats intentant captar, en paraules seves, “marujas: no me sirve nadie que haya leido un libro en los últimos cinco años”. Una altra manera és recórrer a les bases de dades de persones que hagin sortit en programes d’altres cadenes. Una altra és trucar indiscriminadament a números de la guia telefònica d’una zona determinada i preguntar directament, per exemple, “Mire, le llamo de la tele, para un programa sobre sexo ¿usted tiene algún problema sexual?” La resposta de tothom és penjar el telèfon, però al final (a la trucada 70) algú diu que sí. I si fallen tots els mètodes, encara queda l’últim, el que explica en aquest fragment. Es tracta d’un moment desesperat perquè necessiten noies verges per a un programa sobre sexe i no en troben i el director convoca una reunió:

- ¿Sois periodistas o qué sois? Pues bien, esto ha dejado de ser una redacción para ser un encierro, de aquí no sale nadie ni a cenar ni a nada hasta que no tengamos vírgenes. Aunque lo que me pide el cuerpo es echar a tres de vosotros. Quizá lo haga.

No lo creerán, pero esta escena está dirigida a hombres y mujeres, con carrera universitaria, casi treintañeros, solventes, sin taras, que, ante una reconvención como ésta, se quedan. [...]

- Hola, Sara, soy silvia

- Hola, ¿qué tal?

- Desesperada. No encuentro vírgenes. ¿Tu vendrías?

- Puf… ¿Cúanto?

- No sé, te lo miro y te digo algo, ¿vale?

(Sara es una colega de Silvia. Estudia arte dramático en el conservatorio.)

- He encontrado una chica de veintiocho años que es vírgen. Es enfermera y podria venir.

- ¿Y qué tal habla? -dice la ayudante de dirección.

- Bien, muy bien. Creo que entrará al trapo de todo lo que queramos.

- Perfecto. Ya tenemos una. ¿Tiene alguna amiga como ella?

- No sé, ahora veré. Pero hay un problema: pierde la guardia en el hospital ese día y sólo pide que le compensemos la noche.

- Y eso ¿cuánto es?

- No sé, unas treinta y cinco mil pesetas, supongo.

[...]

- Sara, ¿no tendrás una compañera de clase que quiera venir?

- Dame un dia, ¿vale?

- Venga. Gracias, cariño. Un besito. Te llamo.

MÉS MATERIAL

Un article sobre l’última joia de la teleporqueria: http://www.lavanguardia.com/television/20121019/54353226334/gandia-shore-television-desmadra.html

Un parell de llibres amb explicacions, reflexions i testimonis sobre la teleporqueria:

Mariola Cubells, Mírame, tonto, Las mentiras impunes de la tele, Robinbook, 2003

Lorenzo Díaz, La caja sucia, La esfera de los libros, 2005

 

PRIMERA PART:


SEGONA PART:
Activitat:

Visiteu la pàgina d’aquesta empresa dedicada al món audiovisual.
http://www.servicevision.es/es/productos-de-alquiler/plato

Descarregueu el pdf d’un dels tres platós i afegiu-lo a l’ampliació del dossier.

Estudieu amb deteniments les especificacions tècniques i les característiques d’un plató estàndar.
Joomla templates by a4joomla