En l'àmbit cinematogràfic, i per extensió en el dels còmics, s'anomena enquadrament a les diferents escales de representació d'una figura en una determinada porció d'espai, en aquest cas la vinyeta. ">És a dir, els elements situats davant l'objectiu o la càmera divideixen l'espai en diversos plans, segons la seva distància, donant com a resultat figures de diversa magnitud. Igual que en el cinema, en el còmic es pren com a referència el cos humà. Existeixen molts tipus de plans o enquadraments que ja hem treballat. El més comuns:
pla general: representa la figura humana sencera;
pla tres quarts: la figura humana apareix tallada fins als genolls;
pla mitjà: abasta la meitat de la figura humana, des de la cintura;
primer pla: representa una part concreta, generalment la cara, de la figura humana, dotant-la d'un especial èmfasi o protagonisme.
Ja que, com hem dit, la referència és el cos humà, el criteri emprat amb altres cossos serà diferent. ">Per exemple, una mosca que ocupi una vinyeta sencera serà un primer pla, no un pla general. D'aquesta manera, en la imatge de dalt, la figura de l'esquerra (A) mostra un pla general del personatge, mentre que la central (B) representa un pla mitjà i l'última (C), al seu torn, constitueix un primer pla. Tot això comporta una sèrie de implicatures i suposicions. A la figura B, s'espera que el lector entengui que el personatge té dues cames, encara que no estiguin representades, i que seran equivalents en grandària i posició al tors que sí es representa. D'altra banda, a la figura C, el lector ha intuir que sota el cap del personatge hi ha un cos sencer, és a dir, ha de suplir la part absent.
A més, es poden donar altres tipus de implicatures i deduccions per part del lector. Així, un cap menuda implica un cos prim, i al seu torn un cap gruixuda suposa un cos gros:
No obstant això, en ocasions la lectura pot ser equivocada (i per tant la interpretació del missatge que va voler transmetre l'autor) si no hi ha suficients detalls per poder intuir determinats elements. Per exemple, en la següent figura, seria necessari un altre tipus d'enquadrament per entendre completament les intencions del dibuixant:
Perquè el lector pugui dur a terme aquestes accions, caldrà recórrer a la memòria i a l'experiència. Aquest fenomen d'observar les parts però percebre el tot es coneix com a cloenda, segons Scott McCloud. Consisteix en completar mentalment una cosa que està incomplet, basant-nos en una experiència anterior. La cloenda també es dóna en les seqüències de fets: ja que el còmic narra una seqüència de fets contiunados mitjançant imatges estàtiques, es val de la clausura per fer que el lector interpreti el moviment on no n'hi ha:
El lector interpreta que entre les dues imatges s'han produït totes les posicions intermèdies fins a arribar d'un punt a l'altre.