Usos expressius del so:

• Paral·lelisme sonor, si el so es correspon en sentit realista amb el contingut de les imatges.
• Contrapunt sonor, si el so entra en conflicte amb la imatge buscant nous significats.

En general, en veure una pel·lícula, podem concentrar-nos en els elements de so i qüestionar què es pretén i què s'aconsegueix amb ell:

• Es pot valorar què és el que aporten i el que expressen.
• En el millor dels casos descobrirem que la banda sonora cobra rellevància al costat de les imatges visuals i que condiciona la nostra percepció de la narració amb nous significats.

La música (no diegètica) inquietant de Bernard Herrmann subratlla el moment en què Norman Bates (Anthony Perkins) vigila després de la paret a Marion (Janet Leigh), amb una incidència especial de violins quan apareixen els plànols d'ella. Després, a poc a poc, la música dóna pas a un silenci anticipador tan sols trencat per exagerats sons diegètics de papers trencats, de la cisterna, de l'embolcall del sabó i l'aigua de la dutxa.

Aquest silenci està preparant el climax de la seqüència, el crim, que s'acompanya amb música estrident, crits i so de ganivetades (que fan innecessari mostrar-les visualment). Per acabar, després de la música final, que acompanya com un requien l'últim alè de Marion, un altre suggerent silenci tanca la seqüència, de manera que l'espectador pugui assimilar en calma el que acaba de veure.