A- A A+

Signes de puntuació

Es consideren signes de puntuació les formes de connexió entre els diferents plans, entesos com a unitats de presa.

Signes clàssics 
Els que podrien considerar-se classics són:
Tall en sec. És un pas directe, un canvi instantani, el pas d'un pla a un altre per empalmament directe, sense cap recurs visual intermedi. Rigorosament podem dir que no és un signe de puntuació, sinó absència de puntuació. És la fórmula més generalitzada de canvi entre plans i equivaldria, en el llenguatge verbal, a la connexió directa de les paraules.
Fosa en negre. La imatge es va dissolent fins que la pantalla arriba al negra total. Indica una pausa llarga i prolongada. Fa l'efecte de tancament, de finalització d'un periode de temps. Seria l'equivalent la fí de capítol en literatura.
Obertura de negre. De la pantalla absolutament fosca sorgeix progressivament la imatge cada vagada més lluminosa, fins a arribar a la normalitat. Indica l'inici d'una narració o d'una seqüència. És obligada després d'una fosa en negra.
Encadenament o fosa encadenada. Mentre una imatge es va difuminant lentament, la nova va apareixent progressivament, i se superposen ambdues en un moment determinat. És un sistema de puntuació més suau. Se sol fer servir per indicar un pas de temps més rapid que el suggerit per la fosa en negra, a per crear un clima romàntic.
Cortineta. La imatge que entra va desplaçant la que surt d'una banda a l'altra de la pantalla. La imatge primera pot ser desplaçada per una simple ratlla vertical o horitzontal, per un ventall o per un cercle que es fa gran o petit, i fa surgir al darrere la nova imatge. Sovint dóna idea de simultaneïtat. Poc utilitzada en el cinema per la seva artificiositat, ha recuperat un espai en la televisió, que l'empra en les variants més sofisticades.


Altres fórmules de puntuació

Hi ha altres fórmules de puntuació que també s'han revelat eficaces. Per exemple:
- El desenfocament. Consisteix a tancar un pla desenfocant la imatge i obrir el següent a partir d'un nou desenfocament que es va corregint de manera suau.
- La panoràmica. Un moviment en panoràmica cap a l'infinit indica una transició en l'espai i en el temps.
- L'escombratge. La camera realitza un desplaçament molt ràpid, seguit d'un tall i del pas a una ultra escena o a la mateixa, pero un temps després.
- La congelació. La imatge deixa de moure's, es congela, s'immobilitza un instant, per donar pas a una nova imatge.
- L'emmascarament. Un personatge provoca una mena de fosa en negra en col tocar-se davant l'objectiu de la càmera. L'obertura es realitza apartant-se de la camera el mateix personatge o un altre.
- Els efectes lluminosos. El subjecte sorgeix del no res a partir de la llum, amb l'ajut d'un moviment de càmera.
Transició acústica. Un so que s'avança, corresponent a la imatge seguent, avança l'acció que començara després.
- Semblança de formes. Connexió, mitjançant un tall, de dos elements formalment semblants però corresponents a situacions o a escenaris diferents.
Igualtat simbòlica. Connexió, mitjançant un tall, de dos elements simbòlicament iguals o contraposats.




Joomla templates by a4joomla