Estructures temporals narratives (el temps)
Com s'expressa el temps en una narració cinematogràfica, normalment no és com succeeix en la realitat.
Exemple: En una pel·lícula, un tret impacta en el pit d'un actor i mentres aquest cau a càmera lenta, es reprodueix tota la seva vida, aquest precís instant podria donar fins hi tot peu a una pel·lícula sencera.
La sensació de continuitat
Per mantenir la sensació de continuitat , s'utilitzen recursos:
- Els propis de la narració: El dia va després de la nit, una habitació molt desendraçada va després d'una gran festa.
- Recursos tècnics: Les transicions (foses, cortinetes, encadenats, ...) .
En ambdós casos tots els elements de les escenes han de canviar tenint en compte aquest pas del temps: l'estat d'ànim dels actors, el seu aspecte, els objectes ....
Com l'espectador percep el pas del temps:
- Una acció va després d'una altra.
- L'el·lipsis: es mostra el principi i el final d'una acció i l'espectador suposa la resta.
- Quan es suprimeix una part de la narració, però es donen les claus a l'espectador perquè dedueixi el que ha succeït.
- El flash-back i el flash-forward que s'expliquen més endavant.
Les mesures del temps al cinema
- El temps real: és el temps que transcorre en la realitat per que succeeixi una acció.
- El temps fílmic: El que es produeix com a conseqüència d'una manipulació. És el temps que dura una acció en una pel·lícula, que sovint no correspon al temps real.
- Temps de filmació: és el temps que es triga en filmar una escena.
En funció de com es relaciona el temps real amb el temps fílmic, es poden definir diferents estructures:
Temps condensat
És la forma normal de la narració cinematogràfica: es seleccionen els fets significatius d'una història. Parlem aquí d'el·lipsis.
El·lipsis: és un salt en el temps o en l'espai. L'espectador no perd la continuitat de la seqüència tot i que s'hagin eliminat els plans intermitjos.
Temps distès
Quan el temps fílmic s'allarga més que el real.
Exemple: Una acció a càmera lenta, o una part d'una acció reiterada.
Temps fidel (adequació)
En algunes pel·lícules (La soga, Hitchcock) el temps de la història coincideix quasi exactament amb la duració de la pel·lícula.
Temps abolit
Pel·lícules que barregen temps diferents en el matei espai i en els mateixos plans. Es produeix un caos temporal.
Temps trastocat
Consisteix en l'ús de diferents salts temporals identificables en la pel·lícula.
- Prolepsis (Flash-forward): És un slt cap endavant en el temps, per després retornar al moment present de la narració, actuant com recurs d'anticipació.
- Analèpsis (Flash-back): Tècnica que altera la seqüència cronològica de l'història i trasllada a l'espectador cap al passat. S'utilitza sovint quan un personatge comença a recordar alguna cosa que va succeïr o quan es retrocedeix en el temps de la narració.
Les el·lipsis
Com ja s'ha explicat anteriorment l'el·lipsis és un salt en el temps o en l'espai. L'espactador no perd la continuitat de la seqüència tot i que s'hagin eliminat alguns passos intermitjos.
Tenint en compte el motiu pel qual s'han eliminat aquests passos intermitjos, les el·lipsis es poden classificar en:
el·lipsis inherents
Es suprimeixen aquells plans que no són necessaris per explicar una acció.
el·lipsis expresives
Poden produïr un efecte dramàtic o simbòlic. Per exemple a l'escena de 2001 l'odissea de l'espai quan el simi llença l'òs a l'aire i aquest s'acaba transformant en un satèl·lit, simbolitzant l'evolució de la tecnologia humana.
el·lipsis d'estructura
Disimulen un moviment decisiu de l'acció per generar suspens. Pot ser
- Objectiva: Tot allò que s'amaga a l'espectador. Exemple: Un assessí, assessina a la seva víctima, però no es mostra la seva cara, i no serà fins al final de la pel·lícula que es descobreix la seva identitat.
- Subjectiva: Tot el que ignora el personatge, que també és ignorat per l'espectador. Exemple: Escenes on el protagonista no escolta el que diuen els altres i decideix parlar amb el seu pensament, en primera persona. A tal efecte, es suprimeix el so extern.
el·lipsis de contingut
Són conseqüència de la censura social. quan s'eliminen escenes de sexe, violència, ... de vegades aquesta censura és decidida pel propi director sota la única pressió d'adequar-se als gustos dels seus espectadors.
Més informació:
http://www.slideshare.net/geovannynarvaez58/tcnicas-narrativas-cinematogrficas
file:///Users/eloigc/Desktop/narrativaCinematografica.pdf
http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/tiempocine.htm#La sensación de continuidad
http://www.auladeletras.net/material/narracin.pdf