L’estroboscòpia
Al 1832 dos investigadors, simultàniament: el belga Joseph Plateau i l’austríac Simon Stampfer presenten el fenaquistoscopi o disc estroboscopic. Invent que basant-se amb el fenòmen de la persitència de la retina aconseguia transportar la il·lusió de les imatges en moviment al públic. La persistència visual o retiniana explica que les imatges que visualitza l’ull, es mantenen unes fraccions de segon després de que hagi desaparegut l'estímul, d’aquesta manera, la visió d’una succeció d’imatges en un periòde de temps determinat, és assimilada amb continuïtat i això és el que finalment genera la sensació de moviment.
Mes ínformació de l’estroboscopi: http://ca.wikipedia.org/wiki/Estroboscopi
El fenaquistoscopi
El fenaquistoscopi consisteix en diversos dibuixos d’un mateix objecte en posicions lleugerament diferents, distribuïts per una placa circular llisa. Quan aquesta placa es fa girar davant d’un mirall es crea la il·lusió de moviment.
El zootrop
Al 1834 apareix el zootrop de mans de William Geroge Horner que millora l’invent de fenaquitoscopi. Afegint un tambó circular amb unes petites ranures homogèniament distribuïdes a la seva part superior i una tira d'imatges que descomposaven un moviment cíclic enganxada a la part interior del tambor, just per sota de les ranures. En girar el tambor si es mirava a través d'una de les ranures s'obtenia la il·lusió del moviment.
Praxinoscopi
La joguina definitiva que millorava aquesta succeció d’invents va ser el praxinoscopi inventat per Charles-Émile Reynaud al 1876, que és constituït per un tambor giratori, un cilindre central immòbil envoltat de miralls acoblats i una tira de 12 dibuixos fixada al la part interior del tambor que composen un moviment cíclic; de manera que quan gira el tambor, si es mira un dels miralls de l'interior, la successió d'imatges crea la impressió de moviment.
La fotografia del moviment
La fotografia del moviment, juntament amb l’estereoscòpia, va ser una de les grans obsessions de la segona meitat del segle XIX.
Un fotògraf anglès, Eadweard Muybridge, al 1873 va aconseguir obtenir sèries de fotografies instantànies successives que mostraven el galop d’un cavall. La idea sorgeix de que el milionari Leland Standford encarrega a Muybridge que aporti la prova fotogràfica que demostri que un cavall durant el seu galop, en algun moment no toca el terra. Muybridge després de quatre anys de treball acaba trobant la manera de solucionar-ho: Situa vint-i-quatre càmeres fotogràfiques, l’una al costat de l’altra en una pista de curses de cavalls. Al disparador de cada càmera i lliga un fil que va fins l’altre extrem de la pista de manera que quan el cavall el creua dispara la foto.
Més informació del rifle fotogràfic a:
D’altra banda, el metge francès Étienne-Jules Marey, després d’explorar el moviment a través del mètode gràfic, el 1882 va fer servir una primera càmera cronofotogràfica, molt moderna, per enregistrar un seguit d’imatges seqüencials en una sola placa de vidre sensible.
L’any 1889, Marey va obtenir les primeres sèries d’imatges en cintes de cel·luloide. Aquesta va ser la innovació decisiva que va permetre el naixement del cinema com a art, tècnica i indústria. Marey fou també el primer a enregistrar els moviments dels mags i a «trucar» les fotografies animades, com va fer més tard Méliès.
El cinetoscopi de Thomas Edison, concebut amb el seu assistent Dickson, era una màquina que funcionava amb monedes i permetia veure una pel·lícula cinematogràfica de 35 mm. Tot i que no hi havia projecció, sinó que simplement es mirava la pel·lícula dins de l’aparell, va ser un gran avenç. La primera sala de cinetoscopis oberta al públic, el Kinetoscope Parlor, es va inaugurar a Broadway el 14 d’abril de 1894. El 1895, William Heise va rodar Execution of Mary Queen of Scots (L’execució de Maria Estuard), pel·lícula en la qual va utilitzar per primera vegada el trucatge de l’aturada de càmera que després va fer servir Méliès.
El cinematògraf
El 1895, l’industrial de la fotografia Louis Lumière, aprofitant els avenços tecnològics de l’època, va perfeccionar els aparells inventats per Marey, Reynaud i Edison, i va aconseguir combinar de manera satisfactòria la projecció (la vella llanterna màgica de Huygens) i l’obtenció d’imatges successives del moviment (la cronofotografia de Marey). La patent del cinematògraf es va registrar el 13 de febrer de 1895 i la primera pel·lícula, La sortie des usines Lumière (La sortida de la fàbrica Lumière), es va rodar el mes de març d’aquell mateix any a Lió. La primera projecció cinematogràfica pública es va organitzar al Salon Indien del Grand Café del Boulevard des Capucines de París, el 28 de desembre de 1895, i va fer sensació: «Vam quedar tots bocabadats, estupefactes», va declarar Méliès. La projecció cronofotogràfica o cinematogràfica va fer la volta al món ràpidament, com al segle XVII la llanterna màgica.
La sortida de la fàbrica: https://www.youtube.com/watch?v=mdTTmbW4FfU