Formats de cinema
Format de pel·lícula
El format d'una pel·lícula és l'amplada total del film, incloent la part de la imatge, la del so i la de les perforacions. Al llarg dels anys i amb diferents propòsits han anat apareixent diferents formats que es comenten a continuació:
| 8mm | format d'afeccionats (competeixen amb el video) |
| 16mm | A la frontera entre afeccionats i professionals. Introduit al 1923. El primer format que permet una projecció de mida i lluminositat suficients per una sala gran |
| 35mm | Format standard, el més utilitzat avui dia, introduït per Edison el 1889. Té 4 perforacions a banda i banda |
| 70mm | Desenvolupat al 1955 per a projeccions de pantalla ampla. Ofereix una imatge ampla d'alta resolució (molt superior als 35mm). 5 dels 70 mm es destinen a sis pistes de so |
Format d'exposició
En aquest cas, no es refereix a l'amplada total del film, sinò, només a aquella part del quadrat de la película destinada exclusivament a la imatge. Aquest format es pot expressar de dues maneres:
Com el producte de les seves dues dimensions
Com el quocient entre l'amplada i l'altura anomenat relació d'aspecte (aspect ratio).
Per al format de pel·lícula de 35mm així com el de 70mm hi ha diferents formats d'exposició, que determinaran les dimensions reals de la projecció de la película en una pantalla.
| 35mm | 1.33 - 4:3 - 18mm x 24mm | El mut sencer o full frame: És el format original per pel·lícules mudes. Té la forma més semblant a un quadrat. La imatge ocupa el màxim possible del quadrat de la pel·lícula, fins hi tot l'espai per la banda sonora. |
| 1.37 - 16mm x 22mm | Format 1.37 TV o format acadèmic: És l'utilitzat en les còpies destinades a televisió. Neix com a conseqüència de l'introducció del so a la pel·lícula. L'alçada també es redueix per tenir una proporció agradable |
|
| 1.66 - 13,25mm x 22mm i
1.85 - 11,85mm x 22mm |
A partir del 1955. Per afrontar la competencia que suposava la TV, es van voler fer pantalles més grans. Era difícil fer pantalles més altes i encabir-les dins els cinemes ja construïts, per això es van apaïsar els formats. 13,25 és el sistema Europeu. 11,85 les l'americà. Quan es passen per TV aquestes pel·lícules s'hi afegeix una franja negra a dalt abaix per mantenir la relació d'aspecte. |
|
| 2.59 | Cinerama: continuant amb la lluita amb el TV, al 1952 Fred Walker proposa un sistema basat en els 35 mm on la idea principal és filmar amb tres càmeres simultàniament i projectar igualment amb tres projectors sincronitzats. El sistema no va trigar en morir degut a que resultava molt car. |
|
| 2.35 - 18.66 x 22 mm | Cinemascope: la imatge d'aquest negatiu, està comprimida lateralment, mitjançant unes lents anomenades anamòrfiques. En el pocés de projecció, un altre conjunt de lents anamòrfiques però que fan l'efecte contrari el descomprimeixen. El resultat d'aquesta descompressió dóna una relació d'aspecte de 2.35 |
|
| 1.5 | Vistavision: Format panoràmic inventat per la Paramount al 1958. No utilitza lents anamórfiques, sinó que projecta el negatiu en horitzontal. La idea és oferir una pel·licula amb menys gra (que el que oferia el cinemascope). Com que la majoria de sales utilitzaven cinemascope, aquest format no va acabar de cuallar tot i que al 1977 va experimentar un petit renaixement gràcies a l'experimentació de George Lucas. |
|
| 70mm | 1,43 - 69,6mm X 48,5mm | Imax: Ofereix una resolució molt més elevada del normal, molta més lluminositat i permet projeccions en pantalles de 22 x 16,1 m. De la mateixa manera que vistavision, en aquest sistema la pel·licula desfila horitzontalment pel projector. Omnimax, és una variant d'imAX, que es projecta en una pantalla en forma angulada. |
Més informació a : http://www.upf.edu/pdi/dcom/xavierberenguer/recursos/fig_calc/_8_/estampes/3_7.htm
El pas del cinema a la televisió
Quan els films es varen començar a projectar per la televisió, va aparèixer un conflicte de formats. La televisió obligava a deformar la imatge dels films panoràmics per a que hi cabessin dins la pantalla. Les imatges quedaven allargades ja que comprimien la imatge pels laterals. Aquest handicap es va solucionar quan varen introduir franges negres als costats superiors i inferiors de la pel·lícula. D'aquesta manera, els films es veien en el seu format propi i evitaven les deformacions al projectar-se pel televisor.Relacions d'aspecte de la TV
| 3:2 | El traspàs natural dels 35mm té aquesta relació d'aspecte en la TV. Era l'standard del sistema NTSC. |
| 4:3 |
Fins el 2009 fou l'standard utilitzat per el sistema PAL. De fet moltes pantalles d'ordinador i TV encara l'utilitzen, que s'acosta al quadrat, però és rectangualr o 'wide'. |
| 5:4 |
Estàndard al qual pertany la resolució 1280x1024, emprat en pantalles de 17'' ( les polsades mesuren la diagonal de la pantalla). |
| 14:9 | No és ni ample ni quadrat. Permet a tots els televisors (4:3 i 16:9) rebre qualsevol retransmissió. |
| 16:9 | És l'standard fet servir per la TV d'alta definició. S'acostuma a anomenar panoràmic o widescreen. |
| 16:10 | És l'standard utilitzat pels portàtils de 15,4''. |
| 17:9 | Més ample que el 16:9. S'utilitza en algunes resolucions com 2K, 4k i 8k, que es refereixen a 2000px, 4000px i 8000px respectivament, de resolució horitontal. |
| 21:9 | L'Standard utilitzat per alguns teatrees i filmacions d'algunes pel·lícules |
És el format en que graven bona part de les càmeres de video domèstiques (les que no graven en HD: alta definició).
Al ser un format digital, no cal fer cap conversió, ni cap mostreig. La informació que rep l'ordinador al traspassar les dades de la càmera és exactament la mateixa que emmagatzema la càmera.
Utilitza un mètode de compressió amb pèrdua.
Aquest format admet diferents opcions:
| PAL | 720x576 (625 Línies), 25 fps |
| NTSC | 720x480 (525 Línies), 29,97 fps |
També es poden definir diferents qualitats pel que fa al so
| 48KHz | 16 bits - Recomanable per qualitat DVD |
| 4 a 32KHz | 12 bits |
D'aquest format s'en deriven els formats DVCPRO i DVCAM, que es diferencien tan pel format del suport (la cinta) com per alguns aspectes de qualitat. Aquests formats són una millora respecte el format DV.
El format HDV (Video d'alta definició)
Apareix al japó l'any 2003, anunciat per la corporació de marques: Sony, Cannon i Sharp.
Utilitza l'algoritme de compressió MPEG2 ó MPEG4
Hi ha dues especificacions per aquest format:
| HDV-1 | 720p - 1280 x 720px | 16:9 |
| HDV-2 | 1080i - 1440 x 1080px | 16:9 |
Pel que fa a l'audio
| 48KHz | 16 bits |