A- A A+
Barda tirada en un campo verde, Juan Rulfo, 1948.

Composició: les nocions bàsiques sobre la composició d’una imatge és molt important per a qui es situa darrera d’una càmera fotogràfica. La comprensió dels conceptes tècnics com ara el volum, plans i textura, entre altres, permetran construir millors fotografies i composar imatges. Estem davant d’una composició naturalista, on l’autor no ha fet cap modificació a l’objecte de la seva obra, ha treballat l’enquadrament per tal que el pes visual recaigui en la que la part central i més important de la fotografia: el mur de pedra de fang que dona títol a l’obra. La terra resseca a la part inferior i el cel buit de núvols a la superior serveixen de marc a la paret que s’allunya del punt de vista de l’espectador fins a perdre’s en un punt de fuga al marge esquerre de la imatge.

Simplicitat/complicitat: podríem dir que es tracta d’un apunt del natural, d’una fotografia de paisatge que centra tota la seva capacitat d’evocació estètica en la capacitat del fotògraf d’aconseguir la composició i l’enquadrament precisos sense necessitad’intervenir sobre l’objecte fotografiat. No hi ha artificis ni models, ni modificació alguna sobre objecte de la imatge, simplement la mirada neta i pura de l’artista.

Plans: la simplicitat de l’objecte fotografiat ens porta a observar un únic pla de lectura, un pla horitzontal que atrapa i transporta la mirada de l’espectador de dreta a esquerra de la imatge fins a perdre’s a l’horitzó, on la muralla, el cel i el camp coincideixen.

Angle: estem davant d’un angle recte, tot i que podem observar una lleugera modificació de la pressa de la imatge respecte a la alçada del fotògraf, ja que tot i mantenir l’horitzontalitat es situa aparentment uns centímetres per sota de la mirada d’un observador parat dret, per tal de perdre de vista el possible paisatge que s’amaga rera del mur i a la vegada destacar la solidesa, impenetrabilitat, i aparent continuïtat infinita d’aquest.

Textura: tant el cel com la terra apareixen pràcticament nets, sense núvols el primer, i pràcticament buit de pedres i vegetació el segon. La càrrega de la textura recau doncs en el mur, configurat per centenars de pedres de fang totes i cadascunes d’elles aparentment iguals, però totes i cadascunes d’elles singulars i diferents, amb imperfeccions i rugositats que les fan úniques dins d’un conjunt homogeni. La successió de línies horitzontals que marca la construcció del mur ajuda a remarcar la lectura cap al punt de fuga. L’abrusadora horitzontalitat només es veu trencada per les línies inclinades que representa la filera superior de pedres que corona el mur.

Il·luminació: També aquí s’imposa la naturalitat, ja que aparentment es tracta d’un imatge presa aprofitant la llum natural, sense l’ajut de cap mena de focus o altres il·luminacions artificials. D’altra banda, el fotògraf ha buscat notòriament un moment del dia en que la posició del sol li permetés obtenir la imatge sense la presència gairebé d’ombres.
Joomla templates by a4joomla