A- A A+

  

ATOMICUS (PHILIPPE HALSMAN 1984) / BULLFIGHT (ERNST HASS 1956)


COMENTARI GENERAL DE LES IMATGES
Podríem parlar en aquesta fotografia de diferents motius. Veiem els salt de Dalí en un darrer pla, la pintura en un altre, la presència dels gats, el raig d’aigua i la cadira suspesa en l’aire . A través d'una estratègia surrealista es posen en escena aquests motius per obtenir resultat absolutament dinàmic i curiós.
D'altra banda, tot i que tot sembla moure, no hi ha ni una mínima absència de nitidesa en cap de les figures. És a dir, res ha sortit mogut, el tret fotogràfic ha congelat els elements en escena.
Es tracta d'una il·luminació clarament artificial, poderosa i dura. És a dir, és una il·luminació de gran intensitat per permetre treballar amb poc gra i gran profunditat de camp, i és una il·luminació dura, marcant els contrastos i els contorns de les figures i ombres sobre el fons .
Els centelleigs, les ombres, la nitidesa, el cristal·lí del doll d'aigua, els contrastos lumínics contribueixen a crear en aquesta foto en blanc i negre un ambient fred, poc càlid (al que sens dubte es suma la inicial associació que amb l'aigua freda ens produeix el raig, i el gat que li s'interposa mullant), però en absolut distant, podent arribar a semblar simpàtic.
La polisèmia d'aquesta imatge emana de forma natural de la seva pròpia condició surrealista. Plena de artificiositat, ens trobem en un ordenadíssim desordre o caos. En suma, una obra ben allunyada, a nivell morfològic, de l'arbitrarietat i de la casualitat, tot i que el que ens mostra semblés un instant capturat sense més "al vol".
 
En referència a la segona foto podem observar la figura d’un torero en un espectacle de braus. Si buscàvem informació sobre l’autor podíem comentar com la seva curiositat creativa el va empènyer a desenvolupar un estil propi per fotografiar el moviment de l’escena; tant és així que avui està indeleblement associat al seu nom: la imatge “moguda” a propòsit.[1]
En lloc de “detenir” el moviment del subjecte amb un temps breu d’exposició Haas utilitza un temps més lent de forma tal que el model continués movent-se i, per tant, la imatge resulti moguda. Va aprendre a controlar la intensitat i els matisos d’aquest efecte triant el temps d’exposició i el moviment de la càmera en funció dels canvis de lloc del subjecte. Les imatges com la que ens ocupa evoquen admirablement el sentit de moviment i el color les fa molt atractives. A principis dels anys cinquanta, mentre fotografiava una cursa de braus a Espanya, Haas es va trobar, a mesura que queia la tarda, prenent imatges que cada vegada apareixien més envaïdes per les ombres. Donada l’escassa rapidesa de la Kodachrome, es va veure obligat a recórrer a temps d’exposició de 115 o, fins i tot, de 112 segons.

Haas aconsegueix els seus efectes impressionistes i difuminats de diverses maneres. De vegades, obté l’efecte de remolí amb una llarga exposició sobre un subjecte en moviment i subjectant fermament la càmera. En unes altres, mou deliberadament la càmera, barrejant els colors del subjecte amb els de el fons. Les seves imatges estan difuminades amb tal destresa que el subjecte és reconegut i els colors s’estenen sense confondre’s. Treballa amb una càmera de visor directe que, a diferència de les rèflex, permet seguir l’acció durant la presa.

En una fotografia sempre hi ha un grau de manipulació per part de l’autor. En els dos exemples proposats, els autors han fet servir diferents processos tècnics per a plasmar la intenció estètica. Quin tipus de manipulació ha exercit cadascun dels dos fotògrafs sobre la seva obra? Raoneu la resposta.
Primera qüestió:
  • Fotografia A: Es tracta d’una fotografia analògica. La imatge ens mostra una escenificació creada expressament per l’artista per tal d’elaborar la fotografia. Mitjançant la tècnica del fotomuntatge ens presenta una sintaxis compositiva i espai-temporal de moment congelat, una situació que no existeix en el món real però que el fotògraf dota de versemblança creant l’essència de l'instant. La polisèmia d'aquesta imatge emana de la seva condició surrealista. És una imatge de representació onírica i plena de artificiositat. La fotografia compleix el requisit que exigeix el discurs surrealista, un enunciat formal realista i ordenat per reforçar l'efecte surrealista per contrast del contingut impossible.
  • Fotografia B: Es tracta d'una fotografia analògica. Es tracta d'una imatge presa a baixa velocitat d'obturació per tal de captar el moviment dels protagonistes. La deformació provocada pel moviment es tant elevada que no podem distingir bé els diversos elements que composen la imatge. No es tracta de desenfocament pròpiament dit, sinó de superposició de zones del cos que es troben en desplaçament. La indefinició general de la fotografia apunta cap a un cert nivell d'abstracció, es pot parlar d'una senzillesa aparent basant-nos en el resultats plàstics i en la poca manipulació del autor sobre la escena o sobre el negatiu, però cal reconèixer un important treball previ sobre la velocitat de obturació i els seus resultats estètic i conceptuals.
Segona qüestió:
Diferencieu i justifiqueu el grau de versemblança de cadascuna de les dues fotografies en funció de les tècniques emprades pels autors. Els raonaments poden ser múltiples, es valorarà la capacitat d’anàlisis i argumentació de l’alumne. Es valorarà la capacitat crítica i de raonament de l’alumne, els possibles arguments són:

La fotografia A: és una fotografia que ens mostra una escena que en cap cas podria ser real, ja que està construïda en base a la superposició de diversos elements en la imatge. La intenció és crear una especulació sobre l'instant mitjançant una imatge detalladament construïda. La fotografia segueix el dictat surrealista d'un contingut impossible (no veraç) amb imatge realistes.

La fotografia B: és un treball totalment manipulat, amb procediments analògics. Destaquem el fort componen de mobilitat, es tracta d'una fotografia dinàmica que sacrifica amb aquest objectiu qualsevol intenció de representació realista. L'autor transmet la sensació de moviment a canvi de perdre del tot el contacte amb el referent. Es tracta d'una imatge impossible on la veracitat es perd en favor de l'estètica.


[1] L’any 1957 ve a Espanya a fotografiar les curses de braus i sorprèn a tothom amb una explosió de color i originalitat. Life va publicar el reportatge del les curses de braus al juliol del 1957 amb el títol ‘Beauty in a Brutal Art‘ (Bellesa en un Art brutal), després demanaria a Haas que utilitzés la mateixa tècnica per fotografiar diverses activitats esportives nord-americanes. Un any després Haas apareixia com protagonista a l’article de la revista Popular Photography, ‘The World’s 10 Greatest Photographers‘, i Life li publicava ‘The Magic of Color in Motion‘, un assaig que explorava les possibilitats de barrejar colors a partir de fotografies lentes. Va ser descrit com ‘pintar amb la càmera’ pels crítics.

 

Joomla templates by a4joomla