A- A A+

  

 
Prostituta, Gyula Hálasz, Brassaï, 1933
A tall de referència i context:

Ordre de lectura i recorreguts visuals: L’alumne ha d’indicar que el que es veu primer és la dona en contrast amb la llum que il·lumina l’escena i que procedeix, -podem suposar- d’un fanal situat fora de camp a la dreta de la imatge, i que a l’hora que il·lumina els aparadors tancats de les botigues del fons, deixa en total penombra elrostre i l’aspecte de la prostituta parada a la cantonada. La mirada de l’espectador és guiada doncs per una llum que en realitat no li mostra res, sinó que li amaga tot, i que converteix la figura de la dona en un esser anònim i sense personalitat, en un símbol del que és i del que fa. La mateixa llum ens dibuixa l’ombra de la dona com acomplement d’aquesta imatge anònima.

El recorregut visual va doncs de dreta a esquerra fent un zig zag que acaba en la fuga de l’ombra al extrem inferior esquerre.

Estructura de la imatge: La imatge té només tres elements la prostituta, l’edifici de la dreta i el carrer parisenc –terra i botigues-. La figura de la dona ocupa el lloc central i preeminent de la imatge, la seva solitud reforça el seu protagonisme i a la vegada la converteix en un element estrany en aquest escenari nocturn. El carrer serveix de marc i d’escenari per a la dona, magnificant la seva solitud i la sordidesa de la seva situació.

Valoració cromàtica: es tracta d’una fotografia en blanc i negre que fa servir aquesta gama cromàtica expressament per reforçar l’idea de naturalisme i situació espontània. La gama de grisos permet establir diferents plans de comprensió, destacant la figura de la dona, totalment en negre, al centre dels elements que l’envolten. L’alumne també pot destacar el paper que juguen les ombres com a contrast cromàtic amb la forta llum del fanal en fora de camp.

Textures: podrien destacar bàsicament tres tipus principals de textures.
  1. La primera és la de la dona, amb el simbolisme que això comporta en la figura de la seva projecciópersonal.
  2. La segona textura destacable seria la de la persiana de la botiga que té al seu darrera, en primer pla per l’espectador, una textura de onades que pot recordar un temps passat.
  3. L’última seria la del fons de la fotografia on es fonen l’asfalt amb les parets d’aquest barri popular de París, creant una imatge quotidiana però a l’hora irrealper l’absència total de vida.

Es tracta d’una fotografia analògica. La imatge està captada en un escenari natural, el 
carrer parisenc, i no ha sofert cap tipus de modificació ni procés de fotomuntatge, ens mostra una situació espontània, és un enregistrament documental d’una acció que estava succeint en un lloc i moment determinats. L’autor ha tingut cura de l’enquadrament i de l’expressivitat de l’acció del personatge, per tal d’elaborar una imatge inusual d’un fet quotidià en la vida nocturna del Paris d’entreguerres.

La imatge 
es pot considerar un antecedent de la fotografia humanista que reflectia l’àmbit quotidià en la seva realitat amb una certa aurèola poètica.

 

Joomla templates by a4joomla