A- A A+
Analitza la imatge destacant aquells elements de l'esquema d'anàlsi. RESPON DE MANERA CLARA I PRECISA UTILITZANT EL VOCABULARI ESPECÍFIC ADIENT.

Forma dels camins futurs, Pete Turner. 1971.

Nivell contextual:
L’obra es titula la “forma dels camins futurs”. És de l’autor Pete Turner, un fotògraf d’Estats Units. Aquesta fotografia és del 1971, i el gènere que treballa aquí Turner és el paisatge, no pertany a cap moviment en concret.

No disposem de la informació tècnica respecta com es va fer la fotografia però mitjançant l’observació de la imatge podem arribar a deduir alguns requisits tècnics per a què fos possible. És una imatge en color que podria haver estat capturada amb una càmera reflex, per la deformació de la carretera, entenem que l’autor va utilitzar un objectiu gran angular. També apreciem força detall del paviment, per tant segurament no utilitzaria un diafragma molt tancat (per exemple un 22), el més provable és que n’hagués utilitzat un de força obert o un terme mig, podria ser un diafragma 5.6 o un 8.

Pel que fa a la velocitat i a la sensibilitat, l’autor pot haver col·locat la càmera al terra a sobre d’un objecte estàtic o en un trípode amb els peus molt curts, segurament la velocitat d’obturació va ser una mica llarga i la sensibilitat baixa. Pot haver capturat l’escena a una sensibilitat de 100 ISO, la qual no ens genera soroll i ens dóna una imatge nítida. Això ho podria fer gràcies a un temps una mica llarg d’exposició.


Nivell denotatiu (Lectura objectiva):
Es tracta del traçat d'una carretera pres des d'un punt excepcionalment baix, gairebé a l'altura de l'asfalt. Hi ha la línia divisòria de la carretera que es converteix en l'eix central. No es veuen vehicles ni persones. Al fons hi ha vegetació sense forma, desdibuixada, i un intens color taronja assenyala la posta de sol.

El punt central est troba al fons de la imatge, allà hi ha el centre d'atenció, on les línies de la carretera convergeixen (punt de fuga). Hi ha zones de penombra que donen textura a la zona de la línia d’horitzó. També veiem un efecte de punteig sobre l'asfalt, com petits reflexos lluminosos, són diminuts i incomptables punts blancs a la textura de la superfície. D'altra banda, com a resultat de la percepció visual, les línies blanques sobre l'asfalt van perdent importància i es van desenfocant fins al punt de perdre la seva entitat de rectes per convertir-se també en punts.

És una imatge on hi predominen les línies rectes. Trobem dos tipus de línies: traçats rectilinis i línies que convergeixen. Les línies que veiem són la blanca central de l’asfalt, les línies continues dels costats de la carretera i les fines línies de camins rurals.

Si parlem del pla i l’espai, podem dir que l’ús del gran angular ens fa percebre un espai proper en primer terme, que és la mateixa textura de l'asfalt. La convergència de les línies a l'infinit provoca la perspectiva que ens permet parlar d’un segon pla, el del fons. Aquest està constituït per la vegetació i la posta de sol. En realitat, aquest segon pla corresponent al fons, sembla una cortina, un límit que ja no té profunditat.

La fotografia està dividida en una proporció aproximada de 1/3 - 2/3 i la línia de l'horitzó està situada a la part superior, sobre la qual es retallen les siluetes de la vegetació. No hi ha elements dimensionals que ens permetin parlar de diferències en l'escala, però la forta perspectiva condiciona la manera de veure l'asfalt a la part inferior, on l'amplada de la carretera ocupa tot l'enquadrament, va reduint-se fins arribar a ser un punt en la part superior.

Per altra banda, si parlem de la forma, establim una distinció entre els dos terços inferiors i el superior, veiem com a la part corresponent als dos terços inferiors, hi ha absoluta simetria, condicionada per la línia divisòria central, mentre que el terç superior ofereix clares diferències entre el costat esquerre (matolls baixos) i el dret (arbres i conjunts d'arbres).

No hi ha gra fotogràfic. Els punts sobre l'asfalt remeten a textures però no es tracta del nivell fotogràfic sinó del perceptiu (asfalt sobre el qual rebota la llum de la posta de sol). A la part inferior hi ha una total nitidesa, que arriba fins a nivells insòlits de profunditat, probablement per la manipulació exercida sobre els materials; a la part superior, les branques de la vegetació amb prou feines poden distingir-se ja que les ombres provocades pel fons lluminós les tanquen en blocs monolítics. No hi ha llum artificial, encara que pressuposem la utilització de recursos i / o reforços en el revelat i en el positivat.

La il·luminació de la imatge té un contrast molt fort, hi ha un predomini de la tonalitat fosca i contrasta amb la línia blanca.

El color que predomina és una gradació negre / verd / taronja / groc, sempre d'elevats contrastos. La superposició del negre (siluetes dels arbres) sobre el fons ataronjat provoca una retallada vermellosa que genera un vora al llarg de tota la superfície.

És un punt de vista frontal i centrat, molt proper a terra. S'ha triat un punt de la carretera en què aquesta descendeix lleument per ascendir més tard; d'aquesta manera, el posicionament de la càmera se situa en paral·lel a l'asfalt (l’angle és lleugerament picat) i contribueix a donar més rellevància a la perspectiva. No cal oblidar l'ús d'un objectiu gran angular (probablement un 15 o 20 mm.) que amplia sensiblement l'efecte que l’autor intentava generar.

Segons la regla de terços podem dir que el punt de fuga està perfectament assenyalat per la línia divisòria que coincideix amb el centre de la imatge, també es privilegia la línia de l’horitzó, que coincideix amb el terç superior. La línia central arrossega el centre d’interès cap al punt de fuga. Una mirada gairebé obligada per la composició de l'enquadrament.

El recorregut visual va des de la part inferior on comença la línia blanca fins a arribar a la part central de la línia d’horitzó.

La temporalitat no és un element rellevant en aquesta imatge. Pel fet de que no hi hagi ningú, entenem que ha estat una instantània de no gaire estona, també cal mencionar que realment el que contava era l’hora en què es capturava l’escena.

La imatge de l’autor podem dir que és força abstracta, tot i tractar-se d’una fotografia d’una carretera, busca un punt de vista completament diferent, desdibuixant la forma d’aquesta i creant una composició particular a través de la línia central. També podem dir que és complexa, tot i la claredat referencial, es tracta d'una producció que és fruit d'un treball sobre els materials òptics (objectiu, diafragma, filtres) i sobre els resultats d'un primer negatiu o diapositiva que ha estat manipulat. És monosèmica, només ens transmet un significat. I és original, el paisatge a fotografiar podria ser redundant però l’angle i el tractament del color de la fotografia li donen originalitat a la imatge final.

El significat denotatiu és el d’una carretera sense fi, el connotatiu pot ser: seguir el camí, infinit, pèrdua, solitud... Aquesta és la sensació que ens transmet l’autor mitjançant la profunditat, els colors i el contrast.
Joomla templates by a4joomla