A- A A+


2.1. Analitzeu aquesta imatge considerant els aspectes següents: 

— l’ordre de lectura i els recorreguts visuals;
— l’estructura de la imatge;
— la valoració cromàtica i les textures. 

2.2. Expliqueu detalladament les eines i els procediments que pot haver utilitzat l’autor per a crear aquesta fotografia, i justifiqueu el vostre raonament. 

2.3. A quin gènere fotogràfic pertany la fotografia? Descriviu dues de les característiques principals d’aquest gènere.


2.1. Es valorarà la capacitat d’anàlisi visual de la imatge proporcionada i la corresponent argumentació. Es previsible que l’alumne o alumna no podrà desenvolupar – o ho farà de manera intuïtiva- els aspectes que no es puguin deduir d’una anàlisi purament visual o dels quals no se’ls proporciona informació. Es valorarà molt positivament la utilització abundant de terminologia pròpia de la matèria i parcialment, encara que l’anàlisi no sigui del tot precisa.

A tall de referència i context, tot destacant els aspectes que s’haurien d’enfocar en l’anàlisi:

-Ordre de lectura i recorreguts visuals: es tracta d’un pla general on la llei de terços fa que ens fixem en les figures dels soldats col·locats entre el centre i els terços inferiors de la dreta de la imatge; de fet coincideix un dels punts de secció amb les mans dels soldats a l’asta. L’espectador llegeix la imatge d’esquerra a dreta i de dalt a baix, i es fixa primer en la bandera i després en els marines.

La vegetació i les restes que hi ha al cim no resten protagonisme a la bandera, tota vegada que la seva alçada és molt inferior a la de les persones.

-Estructura dels elements que componen la imatge: Els alumnes poden respondre de la diagonal del format que es fa preeminent on hi ha dos punts de fuga en la fotografia. D’una banda, a la part esquerra ressalta la bandera que oneja al vent; de l’altra, el protagonisme de la imatge és a sobre de les persones situades en la banda dreta, de tal manera que trobem un segon punt de fuga amb una perspectiva lateral o obliqua. Podem parlar d’un cel obert sense cap element que contrasti amb les fustes que es confonen amb els soldats.

-Valoració cromàtica i textures: Respecte a les textures, trobem dues variants, una està donada pel cel i el paisatge de fons que sembla boirós i difuminat. Per contra, tenim el cim del turó, els soldats i la bandera que, en contraposició, estan molt bé definits. Malgrat que cap d’ells està mirant a la càmera, es reconeix fàcilment l‘uniforme que porten i la bandera del seu país.

 


2.2. Es valorarà molt positivament la utilització abundant de terminologia pròpia de la matèria. A tall de referència i context, destaquem els aspectes que haurien d’enfocar els alumnes:

Es tracta d’una fotografia analògica, no ha sofert cap tipus de modificació, ni manipulació o procés de muntatge. Pel que fa a la il·luminació, estem davant una llum natural. L’obertura de l’objectiu va ser entre f/8 i f/11 i la velocitat va ser de 1/400 de segon. L’autor no va utilitzar cap mena de trípode, simplement es va enfilar a unes pedres que hi havia en el cim de la muntanya.

En la seva preproducció, el mateix Rosenthal afirmava que va ser disparada sense gaire preparació i que no va tenir cap mena de preproducció tècnica, donat el gènere al qual pertany.

La imatge de Rosenthal és una fotografia en blanc i negre, un testimoni de fotoperiodisme bèl·lic. Tanmateix, es va convertir en una de les més conegudes de la guerra i es va fer molt popular en Estats Units, i va ser utilitzada com un element de propaganda política pel Govern.

Com a informació complementària, que l’alumnat no té per què conèixer ni respondre:

Joe Rosenthal era un reporter de guerra dels Estats Units que va treballar al front del Pacífic durant la II Guerra Mundial. Va assistir a la conquesta d’Iwo Jima on va obtenir aquesta foto per la qual va guanyar el premi Pulitzer. La foto va ser presa en el mont Suribachi el 23 de febrer de 1945 i documenta el moment en què un grup de marins enlaira la bandera del seu país en l’indret tot utilitzant un pal de sis metres.


 

2.3. El gènere fotogràfic al qual pertany és el fotoperiodisme. Aquest gènere neix l’any 1880 amb la primera fotografia publicada en un diari. Sorgeix vinculat amb el moviment de la fotografia humanista de després de la Segona Guerra Mundial i ha evolucionat fins als nostres dies sempre molt vinculat a la representació gràfica dels conflictes armats. Així, formen part de la història visual del món les imatges de la Guerra Civil Espanyola, de la II Guerra Mundial, de la Guerra del Vietnam i d’altres conflictes. 

El fotoperiodisme comparteix, tot i que amb matisos, els principals trets diferencials del periodisme. D’aquesta manera es pot dir que el fotoperiodista utilitza la càmera com el periodista ha fet servir la ploma, la màquina d’escriure i, ara, l’ordinador, per copsar la realitat i fer-la arribar al seu públic.

Les seves característiques principals són:

*Actualitat: El contingut de les imatges del fotoperiodisme ha de reflectir un fet actual. Es tracta de portar a la audiència allò que s’està esdevenint en aquell moment, allò que es notícia perquè és rellevant, important o interessant.

*Objectivitat: El fotoperiodisme ha de fugir per definició de qualsevol manipulació de la imatge prèvia o posterior a la seva realització. Se suposa que allò que reflecteix l’objectiu del fotoperiodista ha de ser la realitat, un reflex de la veritat sense filtrar, i adequat al principis de l’ètica del periodisme i el seu codi deontològic. Així, són habituals en les seves fotografies les imatges crues i dures dels conflictes bèl·lics o altres esdeveniments dramàtics.

*Qualitats estètiques: Al fotoperiodisme coincideixen la voluntat periodística de reflectir la realitat amb la capacitat del artista plàstic d’evocar sensacions i sentiments mitjançant les seves imatges. D’aquesta manera, ens troben amb una estètica molt cuidada i una construcció visual molt treballada. Són habituals les imatges visualment molt espectaculars, que inclouen grans esdeveniments històrics i moments claus del nostre passat immediat. També es caracteritza per l’espontaneïtat del fet que reflecteix, cosa que fa que el fotoperiodista hagi de triar entre la perfecció tècnica de la fotografia i la necessitat de copsar el moment just en què es produeix l’acció.

 

Joomla templates by a4joomla