A- A A+
EL VIOLONCEL·LISTA, A.G. BRAGAGLIA, 1913.
Es valorarà la capacitat d'anàlisi visual de la imatge proporcionada i la corresponent argumentació. Es previsible que l'alumne/a no podrà desenvolupar – o ho farà d'una manera hipotètica o intuïtiva- els aspectes que no es puguin deduir d'un anàlisi purament visual o dels quals no se li proporciona informació. Cal pressuposar també que l'alumnat d'aquesta matèria pot no haver tingut una formació sistemàtica o completa sobre la Història de la Fotografia. Es valorarà molt positivament l'abundant utilització de terminologia pròpia de la matèria i parcialment, encara que l'anàlisi no sigui del tot precís.

A tall de referència i context:

-Ordre de lectura i recorreguts visuals: la imatge es centra en l'acció d'un violinista tocant el seu instrument. De fet, l'important no és qui executa l'obra, ja que el fotògraf ens oculta a l'ombra mitja cara de l'artista, sinó la mateixa execució de la peça. Bragaglia posa èmfasi en el moviment constant de les mans sobre les cordes i l'arc. La lectura és clarament vertical, ja que va de la cara del artista desconegut cap a baix, passant per les diferents mans que interpretant la música. En primer pla tenim les cordes i l'arc, en segon pla, malgrat que borroses, les mans, i finalment en un tercer pla de lectura el violinista. Al fons un decorat negre, potser unes cortines, sense cap pes visual.

-Estructura dels elements que composen la imatge:
es tracta d'una estructura totalment clàssica on l'element principal a destacar es situat pel fotògraf just en el centre de la imatge. Artista i instrument reben tot el pes de la composició sense cap element aliè que distregui la mirada.

-Valoració cromàtica: es tracta d'una fotografia en blanc i negre que fa servir aquesta gamma cromàtica expressament per reforçar l'idea de naturalisme i situació espontània (optar pel blanc i negre l'any 1913 ja indicava una voluntat creativa, ja que des de 1907 era factible la fotografia industrial a color). La gamma de grisos permet establir diferents plans de comprensió, destacant l'encreuament de les cordes fixes i estables, perfectament definides, amb l'arc en constant moviment.

-Textures: podrien destacar bàsicament tres tipus principals de textures.
  1. La primera és la de les cordes i l'arc que desprenen una mena de brillantor que les fa coprotagonistes de l'instant.
  2. La segona textura destacable seria la de les mans borroses i indefinides, que semblen tenir una vida pròpia, contrastant vivament amb la total quietud del rostre i cos de l'artista i de la caixa de l'instrument.
  3. L'última seria la del fons de la fotografia on es fonen el vestit fosc del músic amb les cortines que li serveixen de decorat.
EINES I PROCEDIMENTS QUE HA EMPRAT PER FER LA FOTO I JUSTIFICACIÓ
  • Es tracta d'una fotografia analògica
  • El fet de poder observar quatre mans i un arc en moviment ens indica clarament que l'autor a utilitzat la tècnica del fotomuntatge per aconseguir superposar diversos instants diferents de la mateixa acció.
  • L'autor, un dels precursors d'aquesta tècnica, utilitza el procediment fotogràfic de superposar diferents negatius, en la intenció de mirar de captar l'idea del moviment i mirar de transmetre-la a l'espectador. D'aquesta manera s'aconsegueix destacar precisament aquelles parts d'un objecte o persona que durant la realització de successives fotografies varien de posició, en aquest cas les mans i l'arc, mentre que el cos del artista i la caixa de l'instrument semblen completament quiets. 
L'ús del fotomuntatge va ser en els inicis de la fotografia la principal forma de creació artística dels fotògrafs que volien anar més enllà del retrat naturalista de la realitat. D'aquesta manera es sacrificava versemblança per guanyar expressivitat
Joomla templates by a4joomla