A- A A+

EL LLENGUATGE AUDIOVISUAL

El llenguatge audiovisual, com el llenguatge verbal que utilitzem ordinàriament en parlar o escriure, té uns elements morfològics, una gramàtica i uns recursos estilístics. Està integrat per tant per un conjunt de símbols i unes normes d'utilització que ens permeten comunicar-nos amb altres persones. Les seves característiques principals són:

 

  • És un sistema de comunicació multisensorial (visual i auditiu) on els continguts icònics prevalen sobre els verbals. 
  • Promou un processament global de la informació que proporciona al receptor una experiència unificada.
  • És un llenguatge sintètic que origina un encadenament de mosaic en el qual els seus elements només tenen sentit si es consideren en conjunt.
  • Mobilitza la sensibilitat abans que l'intel·lecte. Subministra molts estímuls afectius que condicionen els missatges cognitius. "Opera de la imatge a l'emoció i de l'emoció a la idea" (Eisenstein).

És clar que els missatges audiovisuals faciliten la comunicació (val més una imatge que 1.000 paraules), resulten motivadors i aproximen la realitat a les persones. Ara bé cal ser crític enfront de l'alienació que genera un consum massiu, dispers i irreflexiu d'imatges. Umberto Eco ja ens adverteix: "La civilització democràtica només se salvarà si es fa del llenguatge de la imatge una provocació a la reflexió crítica i no una invitació a la hipnosi".

En el llenguatge audiovisual, com en els llenguatges verbals, es poden considerar diversos aspectes o dimensions:

Aspectes morfològics. Morfologia

De la mateixa manera que quan elaborem missatges amb els llenguatges verbals utilitzem noms, verbs, adjectius i altres elements morfològics, els missatges audiovisuals es construeixen utilitzant els següents elements morfològics:

  •  Elements visuals, LES IMATGES. Els seus elements bàsics són: punts, línies, formes i colors. Amb aquests elements les imatges poden representar coses que existeixen i també coses que mai han existit. Les principals característiques de les imatges són les següents:

- Iconicitat o abstracció: segons que les imatges siguin o no un reflex de la realitat:

- Figuratives (tracten de representar fidelment la realitat; pe una fotografia) 

- Esquemàtiques o simbòliques (tenen alguna similitud amb la realitat; pe una icona que indica on estan les escales d'un magatzem) 
- Abstractes (el seu significat ve donat per convencions: pe les paraules d'un rètol)

No obstant les imatges mai seran la realitat ja que diversos factors (enquadrament, llum ...) poden modificar-la. La màxima iconicitat la tenen els objectes, la màxima abstracció la trobem en les equacions i textos.

- Denotació i connotació. Les imatges difícilment seran monosèmiques, generalment seran més o menys polisèmiques segons la seva ambigüitat, capacitat de suggestió i possibles interpretacions que suscitin.

- Simplicitat o complexitat. Dependrà de la seva iconicitat, organització i relació entre els elements, el context ... Les imatges complexes (que no sempre deuen la seva complexitat al fet de tenir molts elements) requereixen més temps i més atenció per a la seva anàlisi.

- Originalitat o redundància: segons que els seus elements siguin nous o ja molt utilitzats i coneguts (estereotips). Una imatge massa original pot ser difícil d'interpretar pel receptor.

  •  Elements sonors. Distingim:

- Música. 
- Efectes de so. 
- Paraules. 
- Silenci ..

En qualsevol cas, les funcions (com veurem a FUNCIONS DE LA IMATGE) dels elements morfològics són bàsicament tres:

- Informativa, testimonial, formativa ... 
- Recreativa, expressiva ... 
- Suggestiva: publicitat (relacionada amb les coses), propaganda (relacionada amb les idees i els valors de les persones).

 

- Aspectes sintàctics. Sintaxi: Com tot llenguatge, l'audiovisual també es basa en una sintaxi, és a dir en una manera d'estructurar i compondre els seus elements (punt, línia, pla, textura i color) per influir en el significat final del nostre missatge i llavors parlarem dels plans , l'angulació, la composició, el ritme, la il·luminació, el color o la música utilitzats en el nostre missatge).

 

- Aspectes semàntics. El llenguatge audiovisual es pot analitzar tenint en compte la varietat de significats que provoca.Aquestes sensacions estan recolzades en l'experiència personal i cultural del receptor.I així es pot parlar de:

  • Contingut denotatiu: Significat objectiu.

  • Contingut connotatiu: Significat subjectiu.


- Aspectes estètics. A més de la funció narrativa-descriptiva i semàntica, tots els elements formals d'un producte audiovisual tenen una funció estètica. 

- Aspectes didàctics. Quan el material audiovisual tingui una intencionalitat pedagògica, a més de considerar la inclusió de recursos didàctics que facilitin la comprensió i aprenentatge dels seus continguts. Entre els RECURSOS DIDÀCTICS que faciliten la comprensió i l'assimilació dels continguts dels missatges audiovisuals es poden destacar: els organitzadors previs, els resums, la formulació de preguntes, que asseguren més els aprenentatges i mantenen l'atenció ...

Joomla templates by a4joomla