A- A A+
Gràcies al treball de documentació d'algunes persones, avui podem saber moltes coses sobre les condicions de vida de persones i animals que formen part de realitats molt llunyanes a la nostra. Hi ha documentals que ens expliquen de manera minuciosa aspectes desconeguts dels éssers vius.

Amb el vídeo i la fotografia podem mostrar amb imatges la història del nostre poble o de la nostra ciutat o, si més no, alguns aspectes de la història recent o llunyana, així com aspectes de l'economia o dels problemes socials.

Per fer un bon documental cal, en primer lloc, saber estructurar el que volem mostrar i buscar força documentació sobre el tema que ens ocupa. Les imatges, els textos i el testimoni de les persones o dels experts poden ser un material interessant
El documental ens mostra de manera ordenada informació sobre un tema concret. Podem parlar d'una representació de la realitat vista per alguna des d'una perspectiva audiovisual. Així doncs l'organització i estructura d'imatges, sons i veus segons el punt de vista de l'autor pot determinar el tipus de documental. La seqüència cronològica dels materials, el tractament de la figura del narrador, la naturalesa dels materials (completament reals, recreacions, imatges infogràfiques, etc.) poden originar una varietat de formats molt àmplia en l'actualitat, que van des del documental pur fins documentals de creació, passant per models de reportatges molt variats, arribant al docudrama (format en el qual els personatges reals s'interpreten a si mateixos), arribant fins al fals documental. 
Sovint, els programes de ficció adopten una estructura i manera de narració molt properes al documental, i al seu torn, alguns documentals reprodueixen recursos propis de la creació d'obres de ficció. 

Els tipus de documentals
-documental expositiu: el text expositiu es dirigeix a l'espectador directament, amb intertítols o veus que exposen una argumentació sobre el món. Prenen forma al voltant d'un comentari dirigit cap a l'espectador: les imatges serveixen com a il·lustració o contrapunt; preval el so no sincrònic i el muntatge sol servir per establir i mantenir la continuïtat retòrica més que la continuïtat espacial o temporal. El comentari en voice-over pot realitzar extrapolacions amb tota facilitat a partir dels exemples concrets oferts a la banda d'imatge. Finalment, l'espectador en general esperarà que el text prengui forma al voltant de la solució d'un problema o enigma: en comptes del suspens de resoldre un misteri o rescatar un persona captiva, el documental expositiu s'erigeix sovint sobre una sensació de implicació dramàtica al voltant de la necessitat d'una solució.
 -documental Interactiu: posa l'accent en les imatges de testimoni o intercanvi verbal i en les imatges de demostració (imatges que demostren la validesa o potser la part discutible, del que afirmen els testimonis). L'autoritat textual es desplaça cap als actors socials reclutats: els seus comentaris i respostes ofereixen una part essencial de l'argumentació de la pel·lícula. Predominen diverses formes de monòleg i diàleg (real o aparent). Aquesta modalitat introdueix una sensació de parcialitat, de presència situada i de coneixement local que es deriva de la trobada real entre el realitzador i un altre. La interacció sovint gira al voltant de la forma coneguda com entrevista. El text interactiu adopta moltes formes però totes elles porten als actors socials cap a la trobada directe amb el realitzador.
-documental d'observació: la modalitat d'observació remarca la no intervenció del realitzador. Aquest tipus de pel·lícules cedeixen el «control» als successos que es desenvolupen davant de la càmera. Es basen en el muntatge per potenciar la impressió de temporalitat autèntica. En la seva variant més genuïna, el comentari en voice-over, la música aliena a l'escena observada, els intertítols, les reconstruccions i fins i tot les entrevistes queden completament descartats. Aquest tipus de textos es caracteritzen pel tracte indirecte, ja que els actors socials es comuniquen entre ells en comptes de parlar a la càmera. La sensació d'observació (i narració) exhaustiva no només procedeix de la capacitat del realitzador per registrar moments especialment reveladors, sinó també de la seva capacitat per incloure moments representatius del temps autèntic. Es desplega temps «mort» o «buit» on no passa res d'importància narrativa però els ritmes de la vida quotidiana s'adapten i s'estableixen. La persona que està darrere de la càmera, i del micròfon, no capta l'atenció dels actors socials ni es compromet amb ells de manera directa o indirecta.
 -documental Reflexiu: en comptes de sentir al realitzador implicar únicament d'una manera interactiva (participatiu, conversacional o interrogatiu) amb altres actors socials, ara veiem o sentim que el realitzador també aborda el comentari; es presenta a manera de diari personal, sobre el procés de representació en si. La modalitat reflexiva aborda la qüestió de com parlem sobre el món, el text desplaça el seu focus d'atenció de l'àmbit de la referència històrica a les propietats del propi text. Aquest raonament fa que molts textos reflexius presentin al propi realitzador a la pantalla (dins l'enquadrament) no com un participant-observador sinó com un agent amb autoritat, deixant aquesta funció oberta per al seu estudi; remarca la trobada entre realitzador i subjecte; porta l'espectador a un estat de consciència intensificada de la seva pròpia relació amb el text i de la problemàtica relació del text amb allò que representa. Posa l'accent en la intervenció deformadora de l'aparell cinematogràfic en el procés de representació.
Quines fases heu de tenir en compte?
Una primera etapa, en la qual es planteja tot el treball enfocat cap a la realització d'un vídeo de qualsevol tipus. Aquí és on es concep "en el paper" la història a explicar, es fa una planificació minuciosa de la producció i gravació i s'estableixen rols a desenvolupar per part de l'equip tècnic i artístic, es contracta el personal i es realitza el càsting (en cas de requerir actors o presentadors).

a) LA IDEA: És la motivació primària per a la realització d'un vídeo, qualsevol que sigui el seu tipus. Cada persona podrà tenir una idea diferent respecte d'un mateix tema, i farà, ràpidament, una visualització mental, de com s'imagina aquesta idea feta realitat. És important tenir-la molt clara, si es vol realitzar un vídeo basat en aquesta, ja que les possibilitats de desenvolupar qualsevol tema són infinites.

b) L'OBJECTIU: Saber clarament què es vol aconseguir amb el vídeo i el públic al que es va a dirigir.

 c) ARGUMENT: Es descriu textualment el contingut del vídeo, la història, el fil conductor, la narrativa, sense necessitat d'entrar en detalls de producció, limitant-se únicament a descriure els temes i el desenvolupament dels mateixos.

d) L'ESCALETA: És com un esquelet o esquema del vídeo que ens ajuda a organitzar el pla d'enregistrament i facilita l'escriptura del pre-guió i del guió definitiu. És important tenir clar el fil conductor, que pot ser una història narrada, o només una música, testimonis filats o dramatitzacions, textos en generador de caràcters, etc. És clau dissenyar un format on s'anoten en ordre lògic les idees, els temes a tractar en el vídeo, amb una petita descripció de cadascun i una referència del recurs als quals es pot acudir per a il·lustrar aquests temes. El temps de durada del vídeo també es pot calcular mitjançant l'escaleta. L'escaleta és un recurs important per al moment de l'edició ja que ens permet tenir un ordre de les escenes.
Quine tasques heu de desenvolupar en la fase de producció de vídeo documental?

1. PRODUCCIÓ TÈCNICA I ARTÍSTICA Cadascun dels professionals que intervenen dins de la realització, desenvolupen el seu treball perquè en el moment de gravar tot estigui llest.
2. GRAVACIÓ Basant-se en un pla d'enregistrament, prèviament dissenyat, es registren les imatges, amb la intervenció de l'equip tècnic i artístic. 
Quins rols heu de posar en pràctica de forma senzilla?
Alguns dels rols que intervenen en la producció són:

a) Productor: s'encarrega dels aspectes econòmics
b) Director: Té al seu comandament tot l'equip de treball amb base en el pla de gravació i en el guió literari. És la persona orientadora dels càmeres i qui pren decisions pel que fa a plans, moviments i posades en escena.
c) Assistent de direcció: Mà dreta del director.
d) Coordinador: present generalment en produccions que requereixen d'un comandament a distància, en un estudi o unitat mòbil de gravació. Transmet als actors i al personal tècnic les observacions del directe.
e) Script: Manté la continuïtat de la producció i el pietaje de les cintes qual cosa permetrà situar amb més facilitat una presa específica.
f) Director de fotografia: s'encarrega de la imatge, genera ambient en les llums, s'ubica objectes estratègicament per compondre plans agradables visualment.Suggereix lents o filtres per utilitzar en la càmera i crear sensacions i efectes.
g) Altres: luminotècnics, enginyers de so, operadors de grua i dolly, assistents generals, vestuaristas, maquilladors, director artístic i altres.

Què caldrà fer en la fase de postproducció de vídeo documental?
La post - producció és l'últim pas dins de la realització d'un vídeo. S'han de tenir en compte recursos com un bon programa d'edició, que poden ajudar a que finalment la història s'expliqui com es vol.

ETAPES que caldrà seguir:
a) Previsualització: abans de l'edició és important destinar temps per a la visualització del material que es va gravar per tal de seleccionar les preses que realment aniran en el vídeo. Això estalviarà temps en l'edició.
b) Edició: És l'ordenament dels diferents plans i escenes basant-se en el guió i en l'script de les cintes. La durada del vídeo també és un factor que cal tenir en compte. S'ha de guiar pel temps estimulat en el guió per no estendre.

ELEMENTS DE LA POST-PRODUCCIÓ

a) Efectes visuals: Les màquines de vídeo ofereixen efectes com les posterizaciones, gammes de color, filtres, texturitzats, efectes de composició d'imatge, etc. Els efectes han d'anar justificats al contingut visual del vídeo.
b) Efectes de so: distorsions, delays, ecos, ecualizaciones, etc..
c) Locucions: les locucions en off s'han de gravar en un espai tancat perquè la qualitat del so sigui òptima. El millor és gravar-les abans de començar a editar.
d) Musicalització: Pot fer-se al final de l'edició de la imatge. És important coordinar les entrades i sortides de la imatge d'acord al so.
e) Generador de subtitols: s'utilitzen per donar crèdits a entrevistats i al personal que va intervenir en la producció.

Per a realitzar el treball final cal que llegiu el document adjunt "REALIZAR UN DOCUMENTAL" de Miguel Ángel Visasutto amb deteniment, ja que en ell hi ha les claus i consell per a realitzar un bon producte final.

La realització del treball final constarà de dues parts:
Una part escrita on hi constarà:
La justificació del tema triat i els objectius que es proposa el vostre projecte.
L'escaleta ordenada (explicació, tipus de pla, so, duració) ue ens ajuda a organitzar el pla d'enregistrament i facilita l'escriptura del pre-guió i del guió definitiu. 
Es valorarà també l'adjunció del guió que heu emprat.

El producte definitiu (haureu de penjar el vostre treball al vostre compte de youtube en privat i compartir l'enllaç amb el professor). En aquest producte final es valorarà:
La qualitat estètica final del producte, el seu contingut i la tasca de documentació i guionatge del treball.
La inserció de la veu en off / veu over per a desenvolupar el vostre documental.
La utilització de fragments amb so diegètic.
L'ús de la música extradiegètica o leitmotivs.
L'ús dle so com a element anticipador entre plans i escenes.
L'us de diferents plans (descriptius, narratius, dramàtics) de forma correcta.
La curositat a l'hora d'organitzar els plans i angulacions, la correcta il·luminació. 
La inserció de fragments on l'alumne realitza les funcions de narrador dins el pla amb so diegètic.
L'ús de diferents transicions entre plans.
L'ús d'alteracions temporals (alentiments, acceleracions) que enriqueixin de manera positiva el vostre treball.
L'ús del pla / contraplà en les entrevistes (si s'escau)
La inserció d'efectes visuals que enriqueixin el producte audiovisual.
L'ús de kairons/subtítols i intertítols que facilitin a l'espectador la comprensió de la imatge i els pesonatges en qüestió.
Aparició de crèdits amb els noms del director de projecte, protagonistes i agraïments (si s'escauen).


El treball s'entregarà la setmana posterior al parcials del 6 al 10 de febrer.


CONSELLS:

  • Enregistreu de tal forma que narreu una història. Capteu els elements de la història que siguin més importants, incloent preses que estableixen el lloc, les activitats principals i la conclusió de l'assumpte. Cal aplicar allò de: Qui, Què, Per què, Quan i On. Graveu el que calgui per a satisfer aquestes preguntes de forma dinàmica i ordenada, per a obtenir l'atenció i comprensió de l'espectador.
  • Prepareu i graveu una seqüència. Assegureu-vos de fer algunes preses amb plans oberts de l'activitat. Seguidament, capteu preses amb plans migs i finalment realitzeu preses properes de les persones i de l'acció. Graveu les preses que ajudaran a narrar la història visualment. Assegureu-vos d'enregistrar seqüències d'acció per a il·lustrar el desenvolupament de l'esdeveniment.
  • Procureu entrevistar a les persones més indicades sobre el que està passant, el significat de l'esdeveniment. Les preguntes i les respostes han de ser curtes i concises.
  • Mostreu el context. La notícia sempre apareix dins d'un context, i sovint hem de veure aquest context per a entendre la notícia. Cal incloure preses de l'ambient, com mercats, edificis, persones en el carrer, etc. És important incloure-hi el so directe, ajuda a ambientar el reportatge.
  • Cal obtenir suficients plans curts. El vídeo és un mitjà de primer pla i assoleix el major èxit quan mostra cares expressives que revelen caràcter, humor, emocions, detall de l'acció, etc.
  • Fixa't en quin tipus de pla i moviment de càmera descriptius, introductoris, comença el vídeo.
  • El vídeo apareix estructurant en diversos apartats.


TREBALLS DELS ALUMNES 2017

Canavese Pujol, Giovanna
Gasulla Pueyo, Paula
Giménez de la Prada, Aitana
Jiménez Roiget, Berta
Lambies Sánchez, Clàudia
Llanas Rodríguez, Oriol
Lorente Esteban, Itziar
Maghiar, Medeea Laura
Maldonado Murciano, Carla
Mira Lluch, Nacho
Rodríguez Carballo, Jonathan
Roma Turull, Oriol
Tomàs Compés, Jordi
Torner Domínguez, David
 
Vergés Feliu, Àurea


Adjunts:
AdjuntDescripcióMida (Kb)
Descarregar aquest arxiu (RealizarUnDocumental.pdf)RealizarUnDocumental.pdf 112 kB
Descarregar aquest arxiu (Rúbrica_Documental_CAU2.pdf)Rúbrica_Documental_CAU2.pdf 1237 kB
Joomla templates by a4joomla