A- A A+
En aquest sentit un primer pas es dona a Gran Bretanya on apareix l'anomenada Escola de Brighton, formada pels fotògrafs Smith, Williamson i Collins, que s'interessen pels temes de persecucions i bèl·lics on aboquen nous recursos tècnics fonamentals per a la gramàtica cinematogràfica: utilitzaren diversos recursos (punts de vista diferents, panoràmiques, sobreimpressions, etc.) per organitzar la història.
 
Un altre gran pas el dona el director nordamericà Edwin S. Porter quan a la seva obra "Salvament d'un incendi" (1902) va més enllà de l'estructura lineal, intercalant situacions per atreure de manera especial l'atención dels espectadors — utilitza inserits-; és a dir, intercalava un seguit de plans en els que destacava certs detalls de l'ambient, de l'acció dels personatges i amb els que es passava d'un espai a un altre sense cap tipus d'explicació — donant lloc a l'anomenat muntatge paral·lel. El 1903, amb la cinta "Assalt i robatori d'un tren", Edwin Porter també inaugura el cinema de l'Oest desenvolupament amb encara més perfecció aquest recurs.
 
Aquest gènere del western es continuat després pel director T. H. Ince utilitzant també el muntatge simultani. Els espectadors comencen a aprendre un nou llenguatge, el cinematogràfic: aprenen a relacionar les imatges entenent que guarden una relació de continuïtat. I la base d'aquest nou llenguatge és el muntatge.
 

Busqueu a la xarxa aquests dos films i observeu-ne les característiques i diferència respecte els films de Meliès o els germans Lumiere




Joomla templates by a4joomla