A- A A+

LA COMPOSICIÓ

La composició és la disposició equilibrada dels elements de la imatge que s'ordenen per expressar sensacions favorables en un espai determinat. La distribució d'aquests elements s'ha de fer en funció d'una estructura interna que tingui una significació clara o una intenció coincident amb el missatge que es vulgui transmetre. 

En plantejar una estructura compositiva, o en analitzar una composició, convé tenir present els següents conceptes: l'enquadrament, el format, els centres focals, l'angulació, els colors, la lluminositat, el context i la pròpia estructura derivada del conjunt de tots els anteriors elements. Quan es tracti d'un disseny publicitari, a més de les imatges que el componen, la disposició dels blocs de text i la intencionalitat expressiva del color.


L'enquadrament concreta els límits de la imatge. Determinar la part seleccionada de la realitat representada. En l'enquadrament s'han d'analitzar els següents elements:

Els plans

  • Gran pla general (GPG) La persona només ocupa tres quarts o la meitat de la pantalla. No hi ha elements que destaquin i l'espai és enorme. 
  • Pla general (PG) Recull tot el cos i queda un petit marge a la part superior i inferior de la pantalla. 
  • Pla tres quarts o pla americà. Des de la part superior del cap fins als genolls. Serveix per captar la interpretació o expressió del cos. 
  • Pla normal o pla mitjà (PN) (PM) Des de la part superior del cap a la cintura. El pm curt recull fins a la meitat del tors.
  • Primer pla (PP) des de la part superior del cap a la part superior del tors. Un pp gran recull la cara del personatge amb aire als costats. Representa una imatge elemental o l'expressió de la cara. 
  • Primeríssim primer pla o pla de detall (PPP) la cara del personatge cobreix la pantalla sencera. Detalla alguna cosa. "Close-up"

L'angulació: és l'angle que forma el punt de vista del fotògraf davant l'objecte. Pot ser: 

  • Picat (punt de vista de dalt a baix), ofereix la sensació de superioritat sobre l'objecte. 
  • Contrapicat (de baix a dalt), dóna sensació d'inferioritat, realç, solemnitat. 
  • Normal (punts de vista del fotògraf i objecte en el mateix pla).

La lluminositat 
Quantitat de llum amb què es presenten o s'exposen els elements de la imatge. Serveix per determinar quins elements tenen més realç i quins menys. Pot ser suau, tonal o contrastada. 

El color

Estudi de la iconicitat del color (grau de realisme) 
Contrastos cromàtics 
Simbologia del color (Recordeu els ELEMENTS DE LA IMATGE: EL COLOR i el seu valor EXPRESSIU*)

El format: 
Espai on es desenvolupa la composició i que fa referència a les relacions d'altura i amplada de la imatge. Pot ser: 
Horitzontal. L'autor busca equilibris triangulats 
Quadrat. L'autor busca simetries 
Vertical. L'autor busca ressaltar la precarietat dels objectes. 
Estem acostumats a formats rectangulars perquè és el rectangle el de majors possibilitats expressives. 

Centres d'atenció o punts focals 
En qualsevol format el centre d'atenció visual és el punt d'un espai rectangular o quadrat que amb més probabilitat selecciona la mirada de l'observador. Està per sobre de la línia horitzontal imaginària que divideix el format en dues parts iguals. A més existeixen punts focals, on la detenció de la vista resulta més habitual. El punt focal és la intersecció traçada des d'un vèrtex a la perpendicular oposada del rectangle. 

L'estructura lineal 

  • Divisió horitzontal. La foto pot tenir un horitzó alt (ofegament, tancament), baix (infinitud) o normal (a un terç de la línia superior del format). 
  • L'atenció visual també està dirigida poderosament per la composició de líniesla línia té una expressivitat pròpia, la seva composició dirigeix la vista a les imatges i ajuda en la producció de sensacions, de tal manera que línies horitzontals expressen quietud, línies verticals equilibri i línies diagonals progressió, canvi ... 
  • Altres composicions de línies són les cícliques, que s'ajusten a traçats corbs.  

El context o codi escenogràfic com a lloc on es desenvolupa l'acció representada a la imatge. És un element a tenir en compte en analitzar la imatge, ja que és un recurs molt utilitzat en el disseny publicitari. (Relació text-foto).

Altres factors a tenir en comte serien:

  • L'equilibri: tenim tendència a buscar els eixos en els quals descansa la composició i en ells l'estabilitat o equilibri de la mateixa. L'oposat crea provocació i inestabilitat. 
  • La referència horitzontal: necessitem veure que els objectes o parts que componen una composició estan d'alguna manera recolzats. La part inferior es veurà millor que la superior, ja que serà on es constitueixi la base.
  • Preferència per l'angle inferior esquerre: els hàbits de lectura occidentals han motivat que l'atenció se centri més en la part esquerra i en concret en la inferior esquerra. 
  • Efecte de relaxació-tensió: una composició equilibrada, simètrica o predictible produeix un efecte de relaxació visual; per oposició, l'absència d'aquest ordre visual compositiu, genera tensió en l'apreciació del receptor. 

Vegeu els diferents esquemes compositius

 

Cal que reviseu detingudament les presentacions següents:  PRESENTACIÓ COMPOSICIONS 1, PRESENTACIÓ COMPOSICIONS 2, PRESENTACIÓ LA COMPOSICIÓ I, PRESENTACIÓ LA COMPOSICIÓ II

Joomla templates by a4joomla