A- A A+

En un món saturat de programes i anuncis televisius, els creadors han de lluitar per fer destacar el seu producte per sobre dels altres. En aquest intent, sovint es segueix recorrent a dos dels recursos més trillats, la sexualitat i la provocació de l’espectador, i es porten fins a l’extrem. Cal preguntar-se, però, si tot és acceptable o hi ha d’haver un límit.

 

DESENVOLUPAMENT

1. “SEXE: La tia bona no falla mai”

Hi ha alguns impulsos bàsics que els éssers humans sempre han tingut i als quals moltes produccions audiovisuals segueixen apel·lant: el sexe, la violència, la curiositat… La violència (verbal o física) i la curiositat (i el seu cosí germà, el morbo) segueixen estant a la base de molts guions de ficció i molts programes de “realitat”.

En la publicitat, en què es necessiten recursos que cridin l’atenció però només positivament, i tot i el pas del temps i l’evolució evident que ha experimentat, se segueix recorrent un cop i un altre a un estímul bàsic positiu per excel·lència: la sexualitat. És un dels recursos més trillats dels publicistes, però que malgrat tot segueix funcionant. Es diu que en el món de la publicitat hi ha una màxima que diu “el nen i el gos o la tia bona mai fallen”. Sigui cert o no, la veritat és que només cal fer un cop d’ull a uns quants anuncis de tota mena per veure que el sexe segueix estant al capdamunt de la llista de recursos utilitzats, i no només per vendre productes més o menys relacionats amb la sexualitat (roba interior, cosmètica…) sinó productes que no hi tenen res a veure (en l’activitat del punt 2 en tindrem una prova).

Potser som una societat més instruïda, amb molt més cultura audiovisual, però els instints bàsics segueixen guiant les nostres reaccions més emocionals, sovint sense que ens n’adonem. I igual que als infants els entra millor el menjar que no els agrada si l’acompanyem d’una cançó, una gràcia, una fantasia o un vol imaginat d’avió, als adults ens entra millor qualsevol cosa si al costat hi ha algun objecte de desig encara que no hi tingui res a veure, i la sexualitat segueix sent un esquer perfecte per fer-nos mossegar l’ham.


2. La provocació

Com és ben sabut ja des dels filòsofs grecs, la provocació és una de les armes retòriques més potents i infal·libles per captar ràpidament l’atenció d’un auditori. En un món com la publicitat en què es tenen uns pocs segons per captar l’atenció de l’espectador cap al producte propi per sobre de centenars d’altres, és ben previsible que s’utilitzi. I que, per tant, paraules com morbositat, excessiu, sorprendre, escandalitzar, incomodar, repugnar… vagin lligades a alguns anuncis concrets o fins i tot a algunes marques (els més veterans recordaran, per exemple, les polèmiques campanyes de la marca de roba Benetton).

I, evidentment, el debat està servit: Són imatges colpidores o imatges feridores? Imatges que ens sacsegen la consciència o imatges que ultrapassen el límit? Veiem alguns exemples per il·lustrar-ho.

Primer aquests tres vídeos. El primer és d’una campanya per prevenir el consum de tabac entre els joves, el segon és una campanya de prevenció del consum de cocaïna i el tercer d’una marca de pantalons que diuen que el seu fet diferencial és que no necessiten cinturó.


3. Pregunta per al debat: Tot val per vendre? I per a conscienciar?

Com en d’altres qüestions, el dilema que es planteja en parlar de la provocació és el de si hi ha d’haver un límit o si tot s’hi val per atreure l’atenció. I en aquest cas s’obre una segona part del dilema: hi ha d’haver un límit diferent per als anuncis que busquen conscienciar la societat d’alguna qüestió d’interès comú (accidents de trànsit, consum de drogues, malalties…) que per als que tenen una intenció purament comercial? En els anuncis anteriors hi teniu un munt d’exemples amb diferents matisos per a plantejar el debat.

Si voleu plantejar el debat a partir d’un únic exemple, un de molt útil és el següent (una de les últimes feines del mateix creatiu que feia les campanyes de la marca italiana abans citada), perquè permet enfocaments diferents i aborda un tema especialment sensible. Podem plantejar preguntes com: és ètic utilitzar una foto com la següent en un anunci? I si en lloc d’anunciar roba fos en una campanya per a prevenir els trastorns alimentaris, seria diferent?


MÉS MATERIAL

Alguns exemples més d’anuncis polèmics, provocadors, xocants…:

 

Tot i que sembla que ja no s’actualitza, trobareu uns quants exemples més sobre publicitat polèmica en aquest bloc.

 

Joomla templates by a4joomla